Blog de Bruno

Aquest és el tercer blog que faig des de casa a causa del confinament. Sé que és important que siguem tots positius i que no caiguem en el drama, però reconec que hi ha moments en els quals és inevitable. Se m’està fent dur, ja no sols pel fet de no poder sortir de casa, sinó també per la incertesa i el pensar en tota aquesta gent que està perdent als seus éssers estimats. Tinc ganes de tornar a la normalitat, però alhora tinc por del que ens trobarem una vegada puguem tornar als carrers. Em sorprèn com el meu fill i els meus nebots són capaços de suportar això millor que jo. Ells són els autèntics herois d’aquest procés, no ho dubteu.

Tinc la sort que el meu adolescent m’ho està posant tot molt fàcil, però sé que aquelles famílies amb nens petits han d’estar vivint una lluita constant. Pensant en això, avui us vull recomanar RABIETAS, l’últim llibre de la Míriam Tirado, una nova autora que em fa mola il·lusió presentar-vos avui. El llibre hauria d’estar ja en les llibreries, però, a causa de la situació actual, ha estat impossible. No obstant això, avui ja el podem trobar en format eBook en qualsevol plataforma digital. Estic segura que serà una lectura molt útil per a tots aquells pares que aquests dies tenen als seus petits a casa. Us recomano que ho llegiu i que també seguiu el perfil de la Míriam a Instagram (@miriamtirado.cat), ja que sempre ens anima a tots amb les seves històries.

En definitiva, en aquest llibre la Míriam ens explica que les rebequeries dels nens són un aspecte essencial en el seu desenvolupament i que nosaltres, els adults, hem d’aportar consciència a la situació. Ella ens dóna consells molt útils per a aprendre a bregar amb aquestes rebequeries a través de la consciència, l’humor i l’amor. És important que aprenguem aquestes eines per a transformar-nos i veure el món des de la consciència i el convenciment que el futur depèn de l’educació que tots donem als nostres fills.

Aquest blog serà el segon que escrigui des de casa. Portem ja dues setmanes amb el teletreball i no puc evitar estar trista. Van passant els dies i, com si fóssim autòmats, ens anem acostumant a viure tancats. Aquesta situació m’està provocant diversos pensaments negatius que em paralitzen. No obstant això, haig de pensar que tot anirà bé i fer un esforç per a tornar a somriure.

LA LLIBERTAT INTERIOR, escrit per Gaspar Hernández, és un dels llibres que he recomanat fa poc. Haver llegit aquest llibre m’està ajudant a passar de la millor forma possible aquesta situació que estem vivint tots. Avui, més que mai, m’adono de la importància que té tot el que compte en Gaspar en aquest llibre. És veritat que un dels obstacles més grans per a ser lliures és la por, i ara crec que gairebé tots l’estem sentint. És totalment normal, però no hem de deixar que aquesta ens paralitzi. Tal com l’autor ens explica, hem d’aprendre a mirar cap al nostre interior per a poder donar el millor de nosaltres cap a fora. Ara tenim l’oportunitat de fer-nos amb aquest llibre i fer front al futur que se’ns ve. Actualment ho teniu publicat per Columna en català i, en uns mesos, Diana s’encarregarà de portar-ho a les llibreries en castellà.

Aquest llibre serà una eina fonamental per a afrontar el nou món que se’ns ve. Res tornarà a ser igual i necessitem aprendre a saber qui som realment per a començar de nou amb més força. Tots els llibres ens ajuden en alguna cosa, però, per a mi, LA LLIBERTAT INTERIOR ha estat fonamental per a poder encarar millor aquest nou paradigma. Moltes gràcies Gaspar per no permetre que aquesta situació ens deixi fora de joc.

Avui em costa molt escriure aquest blog. Vull ser positiva i, amb tot el que està succeint, em costa. Cada dia en aixecar-me penso que tot això ha d’haver estat un somni, que no és real que estiguem tancats a casa sense la possibilitat de treballar ni visitar als nostres familiars. Però per desgràcia, no és així.

Per si no fos prou, el nostre sector sempre ha estat feble i necessitarà molta força i energia per a poder aixecar-se de nou. Però ho hem d’intentar. No podem deixar-nos vèncer. Sent més positiva, estic segura que aquesta situació ha servit per a recuperar lectors, ja que per falta de temps molts havien abandonat l’hàbit de llegir i aquests dies hauran pogut re-descobrir el plaer de la lectura. Al cap i a la fi, un llibre t’acompanya i et permet viatjar a altres mons sense necessitat de moure’t de casa.

Aquest blog sempre ha recomanat les últimes novetats, però, a causa d’aquesta aturada i als canvis de programació de les editorials, prefereixo recuperar títols que ja estan en llibreries i que poden ajudar a la gent a tenir una millor quarantena. Sé que hi ha molts pares que tenen nens petits a casa, és per això que en el blog d’avui vull recomanar-los tres lectures que podran compartir amb els seus fills:

CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR (Àlex Rovira i Francesc Miralles): En aquest llibre, l’Àlex Rovira i el Francesc Miralles han volgut emfatitzar la importància de cultivar valors en els nens. Amb 35 històries que integren aquest llibre, ens ensenyen a cultivar aquest poder des de la infància, despertant la imaginació, l’humor, l’amor i l’acceptació d’un mateix.

CONTES PER A NENES I NENS FELIÇOS (Àlex Rovira i Francesc Miralles): En aquest llibre ens trobem amb 35 històries que ens ensenyen que els valors són la brúixola de la vida. Gràcies a aquests, podem ser capaços de fer front a les adversitats, prendre millors decisions i ser més feliços. La responsabilitat, la confiança, la humilitat i la cooperació són només alguns dels valors que tant nens com adults hem d’aprendre a conrear. En definitiva, tenir uns valors sòlids són la clau per a tenir una vida millor.

LA VUELTA AL AÑO EN 365 CUENTOS (Gabriel García de Oro i Purificación Hernàndez): La vuelta al año en 365 cuentos és un llibre meravellós per tal que tots els pares tingueu la possibilitat d’explicar un conte als vostres fills. Estic segura que molts podreu gaudir de l’experiència de llegir un llibre en família. 

Sempre recomano visitar llibreries, però aquesta vegada us aconsello fer-se amb els llibres a través de plataformes digitals o les pròpies pàgines webs de les editorials. Sé que serà difícil, però junts aconseguirem sortir d’aquesta situació. De moment, toca quedar-se a casa llegint. Gràcies.

Després de la seva darrera novel·la LA DONA QUE NO SABIA PLORAR (Columna), en Gaspar Hernàndez torna a les llibreries amb LA LLIBERTAT INTERIOR (Columna). En aquest nou llibre, entre l’assaig i el dietari, l’autor ens explica que per a ell l’autèntica llibertat és la interior i que a través d’aquesta podem assolir la felicitat.

Com podem ser lliures? En Gaspar tracta de contestar a aquesta pregunta intentant donar-nos unes pautes que ens ajudin a assolir aquest objectiu. Basant-se en el que han dit els grans mestres de la psicologia i l’espiritualitat, aquest llibre desmunta els obstacles que ens impedeixen ser lliures, com per exemple la por, els nostres pensaments diaris i les exigències que tenim amb nosaltres mateixos. Si hagués volgut subratllar les cites importants del llibre, aquest hagués quedat tot pintat de color taronja, ja que tot el que escriu aquest autor caldria emmarcar-ho per recordar-ho sempre. Considero important fer una menció especial a una de les frases que hi ha l’inici del llibre: “Avui sé que el pensament serveix per pensar la vida, no pas per a viure-la”. Trobo que és una cita excel·lent, ja que es necessari que tots siguem conscients dels milers de pensaments que tenim cada dia i que només serveixen per a angoixar-nos més. El moment present és l’únic espai de llibertat que disposem. 

LA LLIBERTAT INTERIOR és un petit regal. En Gaspar Hernández, amb un to proper, ens explica que, per molt que ens sembli impossible, la llibertat sense límits està a l’abast de tothom. Només cal descobrir qui som realment, ja que així podrem ser més lliures i, en conseqüència, més feliços. Gràcies Gaspar per aquestes paraules tan útils i per fer-nos veure que no podem seguir vivint limitats per les nostres pors i creences.

Sempre he pensat que viure una guerra ha de ser molt dur. Nosaltres, per sort, no hem viscut cap. La meva àvia, encara viva amb 96 anys, ens ha explicat varies vegades el que va ser per a ella viure en un període complicat com la Guerra Civil i sempre m’ha fet veure que realment no pots tenir una idea del que significa una guerra si no has viscut cap. En Víctor Amela, en el seu nou llibre ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT (Rosa dels Vents), ha volgut fer el seu propi homenatge a tots aquells joves que van ser cridats a files durant la Guerra Civil.

Aquesta generació de nois se’ls va conèixer com la Lleva del Biberó. Tots ells es van veure obligats a participar en la Batalla de l’Ebre, on molts van perdre la vida sense haver arribat a complir els 18 anys. Els supervivents d’aquesta guerra finalment van acabar en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris on van haver de fer un llarg servei militar. No obstant, tots ells, van conservar per sempre el record d’aquella guerra en la que van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres.

ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT és un gran treball d’investigació que l’autor ha realitzat de forma excel·lent i amb molt afecte. En Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents per reconstruir en aquest llibre la memòria d’aquests nois que es van veure obligats a desprendre’s de la joventut. És així com ha creat una commovedora història humana que homenatja a tots els herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just es compleix un centenari del seu naixement. Esperem que llibres com aquests ens facin reflexionar sobre el passat i no permetin que cap altra generació pugui perdre la seva joventut.