Normalment, escric el blog de cada setmana coincidint amb el llançament de la novel·la, però aquesta vegada l’he volgut fer més tard perquè és una novel·la especial per molts motius: El primer és perquè aquesta novel·la parteix d’una obra anterior de la Coia, El mercader, a la qual li tinc molta estima, i ha estat una de les seves novel·les més venudes, encara a dia d’avui, el segon, perquè la Coia torna a treballar amb l’editor que l’ha ajudat a créixer, Ernest Folch, i el tercer i l’últim motiu és perquè aquesta novel·la torna a ser una història potent de dones valentes, marca Coia Valls, que sé que no deixarà indiferent a ningú, que agradarà a tots els lectors d’aquesta autora, i que tornarà a posar les novel·les de la Coia el cap damunt, com es mereix.

Aquí us deixo un tastet de l’argument: Al bell mig del segle XIV, Barcelona encara pateix seqüeles de la gran pesta. Durant aquest període d’incertesa, poc abans de la implantació del dret romà, un grup de dones lluita per fer-se càrrec de la recuperació de la ciutat.

L’Alèxia –filla d’un mercader–, la Romia –esclava–, la Genebre –monja de Sant Pere de les Puel·les–, la Caterina –aprenenta de pintora–, la Llorença –vídua d’un vidrier–, la Marta –filla d’un teixidor– i la Sança –capellera– s’uniran per plantejar una altra Barcelona, on sigui possible l’esperança, per encendre un foc nou que torni a il·luminar la ciutat. Molts, ancorats en un món que s’acaba, el voldran apagar.

Mentrestant, el germà de l’Alèxia, en Narcís, deixeble del pintor Ferrer Bassa, intentarà donar sentit a les seves inquietuds artístiques. Ell i la Caterina fundaran la Casa dels Obradors, un projecte destinat a posar en valor noves iniciatives que es basin en les capacitats de cadascú. Tothom hi tindrà un lloc i podrà ser aprenent i mestre alhora.

El foc il·lumina, però també crema i deixa cendres. Les cendres contenen la memòria del que ha estat i, si cauen en bon recer, poden ser la llavor d’un nou futur.

EL LLEGAT DE LES CENDRES es una novel·la profunda i inspiradora, marca de la casa, que sense perdre l’essència de l’autora, es percep una evolució magistral i acurada d’aquesta. No us la podeu perdre.