Blog de Bruno

Amb molta il·lusió escric aquest blog ja que el Miralles ha tornat amb una novel·la marca de la casa. LA BIBLIOTECA DE LA LUNA, una novel·la meravellosa que barreja allò més tradicional amb futurisme de manera excepcional. Com sempre, Miralles s’avança en el temps i dissenya un gran personatge, el magnat Kumar, qui crea la primera colònia humana a la lluna, Exovillage, per a grans fortunes. Verne, lingüista que treballa en un call center, està enamorat de la Moira, enginyera en telecomunicacions i radicada a Exovillage, on pateix el que anomenen “melancolia espacial”. Tanmateix, Verne aconsegueix traslladar-se a la lluna per fer de bibliotecari (a la terra es van prohibir els llibres impresos per evitar la desforestació) i trobarà textos que cerquen la perfecció intel·lectual. Quan Verne aconsegueix sortir a explorar la superfície lunar es topa amb un estrany eremita que es transformarà en el seu Mestre Zen.

Miralles amb aquesta novel·la sap gestionar, com sempre, dues de les coses que fan que la seva literatura sigui diferent i especial. Una història humana, tot i que tingui lloc a la lluna, amb tocs inspiracionals que fan que la novel·la sigui la barreja perfecta d’aquelles que funcionen perquè, a més de ser una bona història, aporten al lector certs valors, com la conservació del paper versus el problema de la desforestació, l’amor vertader i les petites píndoles inspiradores que sempre ens fan subratllar els llibres del Miralles. Un aprenentatge que el lector s’emporta a la seva motxilla.  Espectacular i de lectura ràpida, Miralles torna a sorprendre amb la seva literatura i que als fans del seu bestseller AMOR EN MINÚSCULA no els hi defraudarà. Gràcies Francesc per fer que aquest món sigui una mica millor amb les teves novel·les, tot i que a vegades penso que haurem de traslladar-nos a la lluna per poder viure més tranquils.

Quan expliques a la gent que treballes amb llibres, a quasi tothom li desperta interès, i quan a més els hi expliques que ets agent literari, encara els hi sembla més curiós, ja que quasi ningú sap que és, quina funció fem. La veritat és que el treball d’agent, defensar els drets d’autor, fer d’intermediari entre l’escriptor i l’editor, que era la funció bàsica, s’ha fet gran i cada vegada intervenim més en tot, ja que el món dels llibres canvia i es transforma. Per tant, la nostra funció també canvia i a més, li hem de posar creativitat al tema o ens fem petits. Ens tanquem en un passat que sempre va ser millor i ens impedeix evolucionar. Per aquesta raó, llegir el llibre del Ferran Martínez m’ha ajudat: 13 canastas para ganar en los negocios [digitales], publicat per Economia Digital, és un manual per entendre el funcionament de la nova economia i quins són els processos clau per tenir èxit en els negocis.

Sota el lema concentra’t-visualitza-calibra-executa-guanya, Martínez estableix, en tretze conceptes, similituds entre l’esport d’alta competició i els negocis: “per progressar has de tenir mentalitat disruptiva, és a dir, aplicar la creativitat a les teves tasques diàries”. La veritat és que és una cosa que intento aplicar des de fa anys a la meva agència; tanmateix, el món dels llibres és encara un món on allò arcaic i modern tenen una lluita interna que ens fa avançar poc a poc, però la reflexió sobre la nova economia i l’àmbit financer-econòmic i tecnològic des del punt de vista del Ferran m’anima a no tirar la tovallola i a seguir reinventant-me.

Ferran Martínez, després d’una carrera d’èxit en el bàsquet espanyol, on va acumular 156 internacionalitats amb Espanya -i amb l’Eurolliga de bàsquet del 1994 com a moment de màxim esplendor-, va tirar cap a la seva altra gran passió: l’economia. Reconvertit avui en empresari d’èxit i en ambaixador econòmic per a Estats Units de la Confederació Econòmica d’Andorra, Martínez reconeix que els valors que li va ensenyar l’esport els ha pogut aplicar a l’economia: “la pressió, l’excel·lència i el treball en equip regeixen avui en dia el funcionament dels mercats”. En el llibre, l’ex pivot compara l’esport d’alta competició amb les noves tendències en economia. És un llibre interessant per a tothom, no només per aquells que tenen una empresa, perquè les excel·lències de l’esport es poden aplicar també a la vida, i així poder arribar també a tenir èxit i a planificar l’economia personal per el futur. “Els lectors han de tenir en compte que de les decisions econòmiques que prenguin ara dependrà sens dubte el seu futur”; és per aquest motiu que l’autor no només descriu el procés de canvis en el paradigma econòmic sinó que ofereix al lector consells per treure partit als seus estalvis.

De les criptomonedes al blockchain, la nova economia ofereix oportunitats de negoci a “aquells valents que s’atreveixin a anar més enllà i aportin un valor afegir al seu producte/servei” afegeix l’autor. D’aquesta manera, Martínez recomana, com a la seva etapa de professional, barrejar treball en equip, creativitat, talent i formació per tenir èxit en la nova etapa de l’economia que no està tan lluny com pensem i que haurem de saber com afrontar.

Qualsevol ruptura amorosa és dura, per les dues parts. És evident que l’abandonat pateix més que el que abandona, però trencar una relació mai és fàcil perquè deixes una part de tu dins de l’altre, molts moments compartits que queden en la memòria, tot i que no ho vulguis reconèixer. Aquests moments de felicitat total que assaboreixes poques vegades, però que deixen aquest bon sabor de boca que costa tant d’oblidar. Tanmateix, l’amor és una flama que no pot apagar-se, perquè si s’apaga és difícil tornar-la a encendre, i tots la necessitem sentir en algun moment del dia, tots ens volem sentir estimats, i quan això ens falta, hi ha una part dins nostre que no funciona bé.

Jordi Tello és l’autor que publica la setmana que ve 1816, EL AÑO QUE NO HUBO VERANO, un llibre de format petit però gran per dins. Cada frase, cada paraula està perfectament mesurada i correctament ben col·locada per tal que sentis aquest dolor quan perds una persona que estimes molt, i que un bon dia es difumina com el fum.

Vaig descobrir el Jordi pels seus textos d’Instagram perquè estaven meravellosament escrits, em feien sentir, i la veritat és que per la meva professió llegeixo molt, fins i tot els textos a les xarxes, per trobar alguna cosa que em sorprengui. I aquests en concret em van fer riure, plorar i recordar moments viscuts per la passió, els riures, i em vaig sorprendre a mi mateixa perquè van provocar que m’atrevís a fer una cosa que no havia fet fins ara: enviar un missatge a un desconegut i felicitar-lo pels seus escrits. Ell em va respondre, amable, i em va explicar que estava a punt de publicar un llibre amb Urano, amb l’editora Esther Sanz, a qui conec personalment perquè és una de les millors i, a més, una autora també fantàstica. No em va sorprendre aquest binomi, i us asseguro que la meva intenció no era fitxar aquest noi sinó dir-li que tenia talent per publicar, però ja li havia posat l’ull una editora, així que vaig pensar que allà s’acabava la meva relació amb el Jordi. Tanmateix, el Jordi va tornar a contactar-me i em va dir que tenia un nou text i si volia llegir-lo. Em va encantar. Textos curts però profunds, plens de sentiments, que van despertar de nou una cosa dins meu, així que aquí estem arrancant aquesta aventura, amb l’Esther com editora i jo en el seu vaixell per intentar que aquests textos puguin volar més enllà. Perquè llibres que parlin de ruptures amoroses n’hi ha molts, però que ho facin com el Jordi, crec que no n’hi ha. Que parlin de l’amor de manera tan oberta, de la passió, la bogeria, però també dels dubtes, la tristesa i del saber perdonar en poques frases, en poques paraules, no els he trobat. És poesia narrativa pura que encén les llums d’avís de tots els cors. Un llibre curt que es llegeix ràpidament, que no està dins d’un gènere concret, però que és pur sentiment i que t’aporta tant que és dels que deixaré sobre la tauleta de nit per rellegir aquella pàgina adequada quan el meu cor es senti fràgil.

Comença el festival de Cannes. M’encanta el cine i veure la catifa vermella amb els actors i les actrius, amb vestits impressionants, i pensar que moltes de les pel·lícules estan basades en continguts de llibres m’il·lusiona. Són dos mons que encaixen, que es complementen i cada vegada hauríem d’intentar apropar-nos més.

Aquest any hem venut els drets de cine de novel·les que ens encanten com UNA MARE i UN FILL d’Alejandro Palomas, L’IMPERI DELS LLEONS de Sebastià Bennassar, SIN RETORNO de Susana Rodríguez, i estem a punt de tancar la història de la Nadia Ghulam, EL SECRET DEL MEU TURBANT, escrit per ella mateixa amb l’Agnès Rotger.

Les novel·les de l’Alejandro tenen aquest carisma tan personal que no tots els productos serien capaços de ficar-se tan bé al cap d’aquest autor, però tant Morena Film amb UNA MADRE com Capitán Araña amb UN FILL estan treballant amb ganes, il·lusió i entusiasme, i estic segura que podrem aixecar els dos projectes.

El treball que està fent la productora Stromboli per intentar aixecar una novel·la com L’IMPERI DELS LLEONS és més que fabulós, i si al final aconseguim arribar a la gran pantalla, recomano que us llegiu la novel·la primer, perquè en aquest cas crec que els dos projectes els podem titllar d’excel·lents.

La trilogia de la Susana Rodríguez Lezaun, que ha venut més de 35.000 còpies a Espanya, l’hem opcionat per una sèrie pel País Basc. Una trilogia que no deixa de donar-nos bones notícies i que crec que al món internacional se’ls hi ha passat. Aquest seria un bon moment per reprendre aquest projecte perquè la Susana està a l’alçada de moltes novel·les negres que han triomfat a altres països.

La història de la Susana té la Irene Ochoa com a protagonista: fa temps que se sent atrapada en un carreró sense sortida els murs dels quals es fan cada vegada més estrets a mesura que els abusos per part del seu marit Marcos es converteixen en una rutina. No té més armes que el seu instint de supervivència. No hi ha una altra opció: la vida de Marcos o la seva. L’oportunitat es presenta un dimecres, quan ell arriba molt begut i, després d’un parell de glops, es queda profundament adormit. Hores més tard, els bombers i la policia investiguen les causes de l’incendi que s’ha cobrat la vida del Marcos. Tot ha sortit com estava planificat, però hi ha una cosa que la Irene no pot controlar. Aquella mateixa nit que comença a saborejar la llibertat, coneix a l’home que podria arrancar-li: l’inspector David Vázquez, l’encarregat del cas. Comença així una relació marcada per la passió, el desig i el perill.

Finalment, amb la sortida de l’obra EL SECRET DEL MEU TURBANT a França amb l’editorial de l’Archipel, hem aconseguit que un productor francés (Single Man) vulgui portar-la a la gran pantalla. És una història tan potent i tan humana que no és feina fàcil tampoc, i vaig gaudir tant llegint aquest llibre a la vegada que no creia allò que llegia, perquè està basat en la història real de la Nadia i no pot ser més forta. M’encantaria que pogués passar al cinema per tal d’obrir una nova vida de difusió, perquè la seva vida ha de ser un exemple per a tots, i el circuit del llibre és el que és, i no arriba ni a la sola de la sabata del del cinema, així que si ens unim, serem molt més forts. Són dos mons que no han de competir sinó sumar. I potser el cinema ens ajuda a què si la pel·lícula agrada, la gent recuperi el llibre, ja que a la inversa crec que ja ho estem aconseguint.

Paz Castelló, autora ja de 4 novel·les, torna amb una nova, La llave 104, també reivindicativa, on una dona torna a ser la protagonista. El poder, l’èxit i els diners sembles ser enemics de l’honestedat i molts dels que arriben a tenir-ho tot es tornen corruptes, i més quan es tracta de política, on tothom lluita per mantenir la seva cadira, destacar, i no precisament pel treball en equip. Paz Castelló ha escrit una espectacular novel·la de suspens, amb una trama d’intriga amb el seu segell inconfusible. La seva protagonista, Virginia Rives, entra en el món de la política, es veu atrapada en aquesta xarxa i és capaç de qualsevol cosa per tal de satisfer la seva ambició, reinventar-se a si mateixa i escapar del seu passat. Un passa difícil, òbviament, el qual vol oblidar i demostrar-se a si mateixa que pot ser una altra persona. Descobreix que significa ficar-se de ple en aquest món i com costa controlar aquest sentiment de “voler més”, al mateix temps que aprèn que en política els plans mai surten com un espera, especialment quan els interessos els marquen els diners i el poder.

És una novel·la que destapa la corrupció política i per això resulta incòmoda de tractar, però que, a la vegada, fa reflexionar al lector sobre el que ha passat en aquesta última dècada en el nostre país i sobre els límits que tenim els sers humans per poder controlar una cosa tan incontrolable com l’ambició. Penso que és un llibre que pot agradar a un públic molt ampli  i on la Paz, després de viure una experiència en aquest món polític, ha tornar a ser valenta per posar blanc sobre negre, i expressar allò que els partits polítics poden arribar a fer per aconseguir objectius personals i no comuns, que es com hauria de ser però no és el cas. Les respostes a quasi totes les preguntes estan fora de perill rere els panys que obra la clau 104… O potser no.

Admiro a la Paz per moltes coses, ja que és una lluitadora nata, algú que persegueix els seus somnis perquè sap que es poden complir. Una dona valenta, carismàtica, i les seves obres no escapen d’una visió crítica del món. Mantenen el perfecte equilibri entre el misteri i la sensibilitat, difícil de trobar en el panorama editorial actual. Per aquesta raó, mereix que cada vegada trobem un espai per aquesta veu diferent, addictiva, a la qual t’enganxes una vegada l’has conegut.  Feliç per poder compartir una nova aventura amb ella, i que espero que els lectors gaudiu i recomaneu per tal de poder seguir creixent en el món editorial, la qual cosa no és fàcil, però almenys té aquest ingredient positiu de fer allò que a un li agrada, i la Paz fa el que li apassiona i això es nota en cada una de les seves obres.