Blog de Bruno

Escriure aquest blog em fa molt feliç per tres raons. La primera és que la Laia Perearnau, una nova autora de l’agència, i, per tant, una nova veu, guanya un premi de prestigi com el Nèstor Luján, premi per excel·lència de novel·la històrica. La segona és el fet d’haver rebut un premi literari, ja que com a agència sempre ens fa il·lusió. L’última raó és que la història en Francesca de Barcelona té un ganxo brutal, i la meva intuïció em diu que ens portarà moltes alegries.

Ens situem a Barcelona, l’any 1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia, Bonanada, a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou amb això. Malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arribaran a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres. Però la medicina no és la seva única passió: la Francesca està enamorada d’en Martí, el seu amic d’infantesa, i amb aquest amor s’iniciarà en la vida adulta, una vida trepidant plena d’obstacles, amor, traïcions i passions.

Basada en una història real i amb una narració absolutament enlluernadora, Francesca de Barcelona ens endinsa magistralment a la Barcelona del segle XIV, moment en què les malalties feien estralls. En aquesta novel·la, Laia Perearnau ens fa vibrar amb la vida d’una dona extraordinària, plena de determinació, que va lluitar incansablement contra els límits imposats a les dones de la seva època.Crec que és una novel·la ideal per llegir aquest estiu i quedar-se molt satisfet, perquè ja sabem l’èxit que té l’època medieval, la ciutat de Barcelona i una dona valenta com a protagonista, que a més a més va existir. Pels amants de la bona novel·la històrica, Francesca de Barcelona serà el millor còctel en què no falta cap ingredient.

Fa molts anys que conec a la Nadia. Encara recordo quan va entrar a l’agència, amb una certa desconfiança, però amb una mirada neta i valenta. Des de llavors hem treballat juntes i hem viscut moltes coses plegades. Puc dir que la Nadia és una autora especial per mi. L’admiro per la seva valentia, per com estima el seu poble i els seus pares catalans, per com estima Catalunya, que és qui la va acollir, i per com no ha deixat mai de lluitar pel que creu, per les dones del seu poble, i per la pau. Aquest llibre és un testimoni brutal d’allò que ella pensa i del que ha fet i vol fer per no tirar la tovallola encara que el món hagi anat cap enrere; encara que el seu país torni a estar sota el poder talibà; encara que sembli que tot el que ha aconseguit no hagi servit per res.

Somiant la pau comença el mes d’agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avancen per l’Afganistan, comença a moure’s desesperadament per poder ajudar els seus. Aquestes pàgines van néixer després de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La història d’uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d’altres llocs del món.

Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esfereïdores d’homes que queien d’un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l’ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs del planeta. La veu de la Nadia és la de tots ells. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d’en fa setze. El seu objectiu vital i el d’aquestes pàgines és ajudar les dones del seu país perquè puguin continuar estudiant i per aconseguir que esdevinguin “agents per la pau” per multiplicar-se en un Afganistan ocupat.

Gràcies, Nadia: per no perdre l’esperança i per continuar lluitant contra tot i tots. Lamentablement, el món on vivim no és com molts voldríem, però hi ha gent com tu que el fa sempre millor.

Enguany en la fira de Londres hi havia una tendència clara. Tots els editors buscaven rom-com (comèdies romàntiques) que han existit sempre i per fi ocupen una bona posició en la taula de les modes literàries, i a més merescuda. També la fantasia torna amb força, però tots els editors coincidien que la no ficció és un gènere que s’ha imposat i no deixa de créixer. Per aquesta raó, vull recomanar-vos Prosperidad, el nou llibre de Lola Sorribes, reconeguda terapeuta amb més de trenta anys d’experiència, que sempre ha estat interessada en descobrir els codis secrets que hi ha darrere de la materialització de l’abundància.

Després d’anys de pràctica i cerca, va aconseguir descobrir el secret de l’abundància a través de set poders, que explica i desenvolupa en aquest manual de la veritable prosperitat. Aquest llibre conté les claus per a accedir al meravellós “wifi espiritual” i aconseguir l’abundància a la teva vida. La lectura de les seves pàgines acariciarà la teva ànima perquè puguis beneficiar-te de les seves informacions divines, que activaran la teva consciència i et guiaran en el teu viatge interior cap a una vida més pròspera. Mitjançant els seus set poders i una sèrie molt útil d’exercicis pràctics per a obtenir resultats en el menor temps possible, podràs gaudir de les benediccions que marcaran un abans i un després a la teva vida i et convertiran en una persona abundant i immensament feliç.

Sé que hi ha gent que no creu en aquesta mena de filosofia de vida, però Lola ens dona exemples reals i exercicis senzills, que no costen de posar en pràctica. Per intentar-ho no es perd res i es pot arribar a veure canvis molt substanciosos a la vida. No parlem tan sols del tema econòmic. La prosperitat és també riquesa i benestar.

Us recomano la lectura d’aquest llibre com una eina poderosa perquè podreu descobrir com aconseguir ser pròspers en tot a la vida, i, per tant, viure en plenitud. Aquest és l’objectiu de la majoria dels éssers humans, o hauria de ser-ho, ja que com diu la cançó: NOMÉS ES VIU UNA VEGADA.

Aquesta setmana us parlo d’un llibre que m’ha arribat a l’ànima perquè moltes vegades, jo mateixa m’he sentit com la Mara. Mai he sigut una dona prima i vaig arribar a ser una persona grassa que no s’acceptava a ella mateixa. No sabia com vestir-me per anar a la fira de Frankfurt a vendre els drets dels nostres llibres perquè no trobava roba de la meva talla, i la que trobava era realment terrible. Per sort això, avui en dia, ha canviat una mica, però en la meva adolescència era un verdader problema (o per mi, ho era en aquell moment), i la mateixa ansietat que patia, em feia menjar cada vegada més.

El llibre de la Mara és honest perquè explica la seva veritat, el que va patir i les conseqüències que la van portar a tenir l’autoestima sota zero. Tot i això, aquest és un llibre positiu, ja que com l’au fènix que ressorgeix, es va curar i va trobar la llum en un món ple de foscor. A Acepta y vuela, Mara Jiménez (més coneguda a les xarxes com croquetamente__) ens explica com va passar d’odiar-se a si mateixa a estimar-se sense mesura i que el fet d’acceptar-se va ser el primer pas cap a la llibertat. Molts segur que ja l’esteu seguint a les xarxes, on té carisma, bon humor i parla alt i clar, amb més de 386.000 seguidors, però llegir-la és un plaer tan gran que no puc deixar de recomanar que compreu el seu llibre: empatitzareu amb la seva veu, que és totalment seva. Ens va sorprendre el talent que la Mara té escrivint, ja que una cosa és parlar, que també és un do, i una altra és posar aquests sentiments sobre un paper i poder, amb paraules, ajudar a molta gent a acceptar-se i a ser feliç. Gràcies, Mara, per compartir-ho de manera tan bonica i, tant de bo, moltes persones vulguin volar amb tu. Un llibre com el teu m’hauria ajudat anys enrere, per això crec que és important que arribi al nombre més gran de persones possible, perquè ja no és parlar de gent grassa o prima, sinó d’estimar-se, d’acceptar-se i d’aprendre a viure sense que ens importi l’opinió dels altres. Una gran lliçó de vida i amor.

Mai he estat d’acord amb el titular d’aquest blog, perquè sempre he preferit estar acompanyada i rodejada dels meus. Sempre he sigut bastant dependent i la soledat m’espantava, però a mesura que ha passat el temps, he après que aprendre a gaudir de la soledat és un bé preciós, i fer-ho, és tot un luxe.

Tots necessitem moments d’estar sols, amb nosaltres mateixos, i el tòpic que el que està sol no gaudeix de la vida, l’hem de desterrar. Aquest llibre et convida a prendre el control del teu destí sense fer-lo dependre de res més que no siguin les teves decisions i eleccions. La clau és la solosofia, l’art de sentir-te en plenitud en solitari. Celebra la decisió de ser l’amo del teu temps i el teu espai!

Viu en connexió amb la teva essència, en línia amb els teus principis i valors, les teves necessitats i els teus sentiments, respectant-te i cuidant-te amb amabilitat i amor. Per desenvolupar l’art de la solosofia s’ha d’aprendre a viure el present i a fer-ho amb els cinc sentits. Nika Vázquez t’acompanya en aquest procés en el qual aprendràs que estar sol no és el mateix que sentir-se sol, just el contrari: pot ser la clau per ser feliç. Jo voto per ser “SOLOSOFA”, i tu?