Blog de Bruno

Carla Gracia és una autora que m’encanta, escriu meravellosament bé i quan li van proposar d’escriure la biografia de Mercè Pàniker no ho va dubtar ni un instant. Això és perquè admira la vida i el treball d’aquesta dona. Mercè Pàniker mereixia aquesta biografia escrita de manera magistral, amb rigorosa investigació i amb una contundència dolça que enamora, pròpia de la Carla Gracia.

Pàniker va ser una dona avançada al seu temps, innovadora i que va quedar invisibilitzada per la seva pròpia família. Filla d’un indi i d’una catalana, va créixer a Barcelona durant els anys vint del segle passat i va passar la seva adolescència en un internat de l’Alemanya nazi, el qual va abandonar en esclatar la Segona Guerra Mundial.

Va estudiar química a la Universitat de Barcelona i després, un Màster a la Universitat de Leeds, on estaven matriculades només quatre dones, entre més de vint homes. Molt sovint era l’única dona en un món d’homes i sempre va ser valenta, va mirar a tothom a la cara, sense excuses i sense demanar permís. En tornar a Barcelona, es va posar al capdavant de l’empresa familiar Paniker S.A., una empresa d’encolats, i va promoure una forta xarxa dins del sector químic. El seu marit va morir de forma sobtada i va haver de criar els seus quatre fills sola. Amb l’arribada de la democràcia, es va involucrar en la defensa de les llibertats i la igualtat de les dones.

No acostumo a llegir biografies, però aquesta val la pena perquè, quan es parla de dones que han sigut un referent, sempre ens venen al cap les mateixes. Mercè Pàniker ha de ser coneguda com una dona valenta, activista i amb una família emblemàtica, amb dos germans filòsofs i sempre lligats a la cultura. Gràcies, Carla, per aquest magnífic llibre i per ser l’altaveu d’una dona extraordinària com ho va ser Mercè Pàniker.

S’han escrit molts llibres sobre la felicitat i com aconseguir-la. El dia que Francesc Miralles i Álex Rovira van parlar de l’alegria en un llibre que continua sent un èxit de vendes, nosaltres vam obrir una petita finestra en preguntar-nos si la felicitat és inherent a l’ésser humà, es construeix dia a dia, o està formada per diferents ingredients de les nostres vides.

Álex Rovira va dir: “La felicidad son pequeños momentos de alegría”; i jo penso que és totalment cert, que aquests petits espais són els que ens fan sentir bé, i tots ells sumats, ens porten directament a la felicitat. Si la felicitat s’expliqués en termes matemàtics —cosa que no és així— podríem dir que Alegria + Riure = Felicitat. Per això, quan l’Imma em va enviar el seu projecte Reír y vivir, publicat per Ediciones Cúpula, vaig pensar: “això és justament el que ens falta: RIURE MÉS perquè la gent tingui una eina més en la seva vida per aconseguir estar bé”.

Has pensat mai quantes vegades rius bojament a la setmana? Has comptat quantes vegades somrius? És una anàlisi personal molt bona perquè el riure desperta la teva alegria interior. Tal com va dir Oscar Wilde: “La vida es demasiado importante para tomársela en serio”. Imma Rabasco diu que el riure és un do que ens reconcilia amb la nostra essència i que, per tant, el riure és vida. Aquest llibre està dedicat a totes aquelles persones que per diferents motius, van guardar la seva alegria natural i avui no troben la manera de recuperar-la. La bona notícia és que aquesta alegria segueix allà i es mereix sortir a la superfície i omplir tot el món d’amor. L’alegre autora d’aquest llibre (que el primer que fa sempre és riure’s de si mateixa) ens ensenya que el sentit de l’humor, el riure i el somriure són tres pilars de l’alegria que hauríem d’incloure a la nostra vida per aconseguir el que tots volem: ser feliços.

Com es fa? Aquest llibre amaga la fórmula, no matemàtica, per arribar a aquest objectiu. La vida passa volant, quan abans sàpigues com fer-ho, millor.

Quasi tots els que llegiu aquest blog segur que teniu fills, nebots o nens a prop i estic segura que una de les pel·lícules Disney que heu vist ha estat Mulan. De totes les que Disney ha produït, crec que aquesta era la que menys em venia de gust veure, però he de dir que em va encantar.
Pels qui no l’hagi vista, Mulan és una noia valenta que per ajudar la seva família, es fa passar per home i se’n va a la guerra. El que jo no sabia quan la vaig veure és que també va existir una Mulan espanyola de Lleó.

En La doncella guerrera, Teresa Sagrera, una de les autores més destacades en narrativa històrica del moment, ens situa l’any 1475, a Arintero. Havia passat només un mes des de la mort d’Enric IV quan, un diumenge de gener, els homes van ser cridats per anar a la guerra. El tron es disputava entre la seva única filla i els que serien els reis catòlics, Isabel i Fernando. Les terres de Castella es van convertir en un camp de batalla que canviaria per sempre el destí de tot el regne. Aquell diumenge, quan el comte d’Arintero va rebre la notícia, la seva salut ja no li permetia lluitar. Tot i això, una de les seves filles, la jove Juana, va decidir representar la seva família a la batalla. Va començar així una aventura èpica plena d’intriga i passió, en la que hauria de lluitar per la corona i per no ser descoberta, a més d’esquivar (o no), l’amor.

En aquesta novel·la, basada en el romancer lleonès, Teresa Sagrera captivarà al lector amb un relat de guerra que vol ser un himne a la pau. Aquesta és la història d’una dona soldat que va haver d’amagar-se sota l’armadura per salvar el seu regne, honrar la seva família i convertir-se en llegenda.

La Mulan espanyola enamorarà els lectors de novel·la històrica perquè té tots els ingredients perquè els fans del gènere li posin una nota més que alta.

Héctor Garcia és un autor que veig poc. Viu al Japó i juntament amb Francesc Miralles ha publicat diversos bestsellers; el més conegut d’ells és Ikigai, traduït a 67 llengües. En solitari i sota el nom de Kirai va escriure Un geek en Japón, un altre referent. És un autor atípic, callat, molt treballador i d’aquells a qui dona gusta acompanyar. Sap respectar el treball i entén molt bé el rol de cadascú en aquest complicat món editorial. Tot i ser una persona racional i tranquil·la, també accepta reptes, com el d’escriure una novel·la de ciència-ficció titulada La era de la eternidad, un thriller amb una història d’amor de fons que succeeix al Japó. No em considero una fan de la ciència-ficció, però aquest llibre m’ha encantat. Té de tot: cultura, amor, misteri i una brillant reflexió gràcies a una història trepidant que intenta explica cap a on es dirigeix la nostra societat en l’era virtual. Una novel·la que agradarà a qui els encanta el gènere, però també als qui no. Totalment recomanabl

La vida de Nathan, un solitari dissenyador de rellotges, canvia quan veu una vella foto seva amb la Mia. Ella va ser el seu amor platònic d’adolescència, però el seu amor mai va traspassar els límits de la seva imaginació. Mia va anar a viure a Japó amb la seva família just abans de començar la universitat, separant-los per sempre. Vint anys després, una sèrie d’esdeveniments porten al Nathan a Kioto, on li espera una nova aventura que mai hauria imaginat.

La era de la eternidad  és un thriller tecnològic ambientat a Japó i una novel·la d’amor que reflexiona de manera brillant sobre el que significa ser humà en una societat cada vegada més virtual.

Els que ja coneixeu l’Héctor en la seva faceta de no-ficció, no us podeu perdre aquesta novel·la, que té de tot. I els que encara heu de descobrir-lo, comenceu per on vulgueu: una de les virtuts de l’Héctor és que tot el que fa, ho fa bé. Feliç lectura!

La setmana passada vam celebrar el primer Sant Jordi amb normalitat després de la pandèmia. La gent no portava mascaretes i podíem veure els seus somriures, tan esperats, en un dia que tothom inunda els carrers per passejar i assaborir aquest homenatge als llibres, escriptors, llibreters i, per descomptat, els lectors.

La veritat és que vam tenir de tot: sol, vent i fins i tot va caure calamarsa. Es van barrejar sentiments de tristesa per un temps que no mereixíem, amb l’alegria que ens va produir veure a la gent que es mantenia al carrer (tot i la pluja), per donar suport a la cultura i a tots els que fan possible un dia tan especial.
Per aquest motiu, aquesta setmana recomanem el llibre que ha publicat Ana Alcolea amb Anaya, “El maravilloso mundo de los libros.

D’ençà que els humans van començar a explicar històries, s’han escrit innumerables obres literàries. Aquest llibre d’Ana Alcolea recull moltes històries que han sobreviscut gràcies a l’oralitat, que van ser creades per grans autors, que s’han convertit en sagues llegendàries, que van ser injustament prohibides o que s’han transformat en pel·lícules inoblidables. A més, obre les portes al fascinant món construït entorn del llibre: des dels primers alfabets fins al procés de creació d’un llibre o la descripció de les biblioteques i llibreries més famoses del món. Un llibre il·lustrat per tota la família, el qual hauria de ser lectura obligatòria perquè tots sabéssim la importància de contar històries i com va començar la història del llibre.

Ana Alcolea escriu de manera magistral i entretinguda per poder arribar a tots els públics i aquest llibre, amb una edició preciosa, serà un llibre de referència a cada casa. La importància de la lectura creix i una vegada més s’ha demostrat que els llibres perduren a les guerres, a les dictadures, a les pandèmies, etc. I no només persisteixen, sinó que també triomfen sent el millor company de viatge en casos extrems. Així que donem espai als llibres i coneguem tot allò que definitivament no ens podem perdre en aquest meravellós món dels llibres.