Ja han passat aquestes festes atípiques. Tots hem fet el que hem pogut per mantenir aquesta difícil balança de cuidar-nos i cuidar als altres sense que ningú mori de pena, de prevenir sense tornar-nos bojos, i intentar no perdre la il·lusió per res, encara que, a mi, se m’ha fet complicat. Ahir, en el dia de reis, poder veure les cares dels nens amb aquesta il·lusió de sempre, ha estat una de les poques coses bones d’aquest Nadal tan estrany. Ells saben que hi ha un virus, però creuen en la màgia i en que aquesta pot amb tot, i així ha de ser. Com m’agradaria tornar a ser una nena i continuar vivint en aquest món fantàstic! Aquesta màgia pot ser sostinguda pels llibres, que a través de les seves pàgines ens permeten endinsar-nos en els seus mons fantàstics i ens permeten viure les diferents aventures dels personatges amb els que ens podem sentir més identificats i fins i tot, amb els que no. Què faríem sense llibres? No m’ho imagino, i ells han estat, de nou, els que m’han fet tornar a la feina amb ganes i il·lusió.
 
Ahir, la María Barbal, autora de l’agència, a la qual admiro des de que vaig llegir Pedra de Tartera en el col·legi, va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem, que serà publicada el pròxim dia 3 de febrer, i la qual és meravellosa. És una novel·la que ens parla de la felicitat, i de com els seus dos protagonistes han de desfer-se de tot el que els té atrapats, i recuperar la seva espontaneïtat per poder estimar-se a ells mateixos i conquistar l’alegria del present. Els protagonistes s’adonen que poden mirar al món d’una manera diferent i així concedir-se aquesta oportunitat per viure plenament al decidir recomençar i pedalejar junts formant un tàndem. Una història absolutament magnífica, humana i una de les millors novel·les que he llegit en molt de temps.
 
Hem començat l’any forts, amb el peu dret, i amb un premi com el Josep Pla, de prestigi, rebut per una gran autora, així que encreuo els dits fort perquè el que ha començat bé, acabi igual, o millor.