Desenvolupa la teva creativitat, acosta’t a la poesia i troba un espai de joc, inspiració, diversió, riallades, abraçades, salts i gargots.
Tens entre 5 i 482 anys? Perfecte! Aquest llibre és per a tu, perquè descobreixis què és la poesia i com crear els teus propis poemes. Desperta la teva imaginació i creativitat, solo o en família. I gaudeix, gaudeix molt, perquè la poesia és, sobretot, joc i tones de diversió.
«El després neix en la mirada dels qui ens quedem.»
I un després és enfrontar-se al buit que deixa una mare i comprendre que ningú ens ensenya a ser orfes. Amb una veu íntima i irresistible, Alejandro Palomas ens acull en la intimitat del duel i s’encarna en el dolor, nu i pur, que emana de l’absència. És el desig de retrobar-se amb ella, fer-se a la idea de conviure amb els records, la dolçor d’entendre i descobrir a la dona que s’amaga darrere d’una mare.
«Cesària què és, mamà?
És obrir un regal amb un ganivet.»
“Una flor” d’Alejandro *Palomas es presenta com un experiment poètic amb reminiscències simbolistes en el qual els versos se succeeixen com a reflexions, certeses i inquietuds. El símbol, la flor, o, més clarament, una flor, s’erigeix com a paral·lelisme de temes universals, matisats amb intensos pensaments sobre l’ofici del poeta i sobre el poema mateix.
Jordi Tello, el poeta dels instagramers, torna amb un nou llibre de relats inèdits fins el moment.
Aquest és un llibre de relats poètics, de finestres a la vida des d’on treure el cap amb mirada crítica i pell sensible. Jordi Tello ens regala la seva mirada particular, sempre en clau poètica…
Imagina una columna de humo y ceniza superior a los 40 km de alto. Los cielos grises, los días nublados. Imagina levantarte por la mañana y que todo esté oscuro, imagina acostarte al atardecer sin que el sol haya despuntado.
Imagina que un volcán explota en Indonesia y que a todo el hemisferio norte le desaparece el verano. Un verano sin sol, un verano sin playa, sin risas. Solo un verano oscuro. Sucedió de verdad. Sucedió en 1816. Aquel verano Mary Shelley escribió Frankenstein.
Yo también he sentido la erupción de un volcán en medio de la nada, la columna de humo y ceniza superior a los 40 km de alto, los cielos grises, los días nublados. He sentido levantarme por la mañana y que todo esté oscuro, acostarme al atardecer sin que el sol haya despuntado.
Te fuiste y dentro de mí estalló un volcán que lo nubló todo. Sucedió este verano. A mí ahora algo me nubla y me hace sentirme perdido por dentro. Mary Shelley creó Frankenstein. Yo sé que, amándote, contigo creé un monstruo. Tu recuerdo, como las cenizas, aún vuelan en el aire. Aún tengo que asumir que, como el verano, te has marchado.
“Potser perquè l’Alejandro novel·lista necessitava un aire més d’aquest, un aire més íntim, més directe, menys elaborat.”
Alejandro Palomas, un dels autors més aclamats del panorama espanyol avui en dia, descansa breument de les novel·les i publica un poemari ple d’emocions i pensaments profunds.Quiero és un viatge per la segona vida de l’autor que no va poder gaudir d’una infància plena però que en els seus cinquanta, el temps finalment li ha ofert un descans.
