La violència és inadmissible. Des de petita m’han ensenyat que amb violència no s’aconsegueix res, sempre hem apostat pel diàleg i així hem crescut i, potser per aquesta raó, no entenc moltes de les coses que estan passant avui dia.

És evident que les notícies estan plenes de tota mena de violència i desafortunadament, la violència de gènere continua sent notícia com una violència més amb la qual ens ha tocat conviure. I aquest és un dels punts clau en la novel·la de Paz Castelló, DIECIOCHO MESES Y UN DÍA, guanyadora del premi Letras del Mediterràneo i publicada per Umbriel. La trama comença a partir de que la protagonista, la Sabina, que viu a Peñíscola i és pintora, veu com la seva millor amiga és assassinada a mans del seu exmarit, i això la porta a emmalaltir, a no saber com pair una cosa com aquesta. Des de la mort de la seva amiga, la Sabina no pot sortir del seu àtic, TÉ AGORAFÒBIA, i només té una obsessió; fer justícia.

Paz Castelló escriu de meravella, el seu blog i les seves xarxes socials tenen molts seguidors (2300 seguidors a Twitter i uns 4400 a Facebook) i, és capaç de combinar la bona ploma amb temàtiques fortes, com la que ens presenta en aquest thriller que fa que el lector senti l’ofec, la por i la ‘bogeria’ d’aquesta protagonista com si li estigués passant a ell mateix. No és una novel·la més, ja que té tots els ingredients d’un bon thriller literari i podria entrar en el que s’ha anomenat domestic thriller, perquè la protagonista malalta és la que trama una venjança que farà tremolar més d’un, mentre anem perdent l’aire perquè, com la Sabina, ens costa respirar a mesura que van passant les pàgines. Un equilibri perfecte entre una novel·la comercial i una de literària, tractant un dels temes que, lamentablement, més preocupen a la nostra societat;  LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Un cop més aquesta autora alacantina l’encerta i s’està fent un lloc més que merescut en el món editorial