Blog de Bruno

Avui és 8 de Març, el Dia de la Dona, i moltes dones no han anat als seus llocs de treball per reivindicar aquesta igualtat amb la qual hem crescut, almenys la meva generació, i que a la pràctica, queda clar en molts casos que no existeix. Malgrat tot, per a mi el dia de la dona és cada dia, perquè som unes lluitadores, unes equilibristes, unes malabaristes per a poder arribar a l’infinit i més enllà: Ser bones a la feina, millors a casa i a més estar estupendes. Els dies haurien de tenir 48 hores i potser encara me’n faltaria alguna per poder fer amb calma tot el necessari, però me’n surto i ho aconsegueixo. He encaixar mil peces, però les encaixo, i el millor de tot això és preguntar-se a una mateixa si ho fas perquè vols o perquè ho has de fer. Crec que aquí està el quid de la qüestió. Si ho fas perquè vols, no hi ha res a dir, segur que et sents bé, forta i amb energia per arribar on desitges. Però si ho fas perquè ho has de fer, entraríem en un llarg debat ja que potser és aquest el petit error, o diguem-ne com vulguem cadascuna, el que ens provoca una insatisfacció permanent. T’ho has plantejat?

Estic segura que dones com les protagonistes de novel·les que hem presentat en aquest blog s’ho haguessin plantejat. Totes elles són dones fortes i emprenedores que han aconseguit el que volien. La Mia, protagonista del llibre LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, supera el mal tràngol amb força de voluntat, la Nía, a CICATRICES DE CHAROL, lluita pels seus ideals, la IRINA ha de començar de zero, la Amalia a UN AMOR, lluita per la família, i la Blanca Luz a EL COLOR DE LA LUZ  ho fa per l’amor vertader. Totes són valentes i fortes, amb els seus moments de debilitat i d’incertesa, però miren cap endavant i es dirigeixen a la meta, com la majoria de les dones que conec i que admiro, i amb les que celebrem que cada dia és el nostre dia si fem el que volem fer de cor i per convicció.

Estem a la setmana de l’amor. Cors per tot arreu, informació sobre escapades per a parelles t’omplen la bústia del correu electrònic, anuncis per la tele enfocats a la parella i al dia de Sant Valentí… És ja una tradició. Malgrat tot,  per a mi l’AMOR ha de ser un amor de cada dia, no d’una vegada a l’any i no és només un amor de parella, sinó un AMOR en general, obert a amics, a fills i a aquells als que veus cada dia. Crec fermament en l’amor cap a un mateix, perquè si t’estimes a tu, pots estimar als altres.

Per aquesta raó, la novel·la de Rocío Carmona, LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, que debuta com a escriptora en literatura per a “adults” amb Duomo després de triomfar amb les seves obres per a joves com LA GRAMÁTICA DEL AMOR o EL CORAZÓN DE HANNAH, m’ha encantat. M’ha atrapat i he caigut rendida als peus de la protagonista, la MIA, una dona d’avui dia, de trenta quatre anys que acaba de trencar amb l’Àlex i que s’ha d’enfrontar a un estiu a la ciutat amb el cor trencat. A més, la Mia perd la feina i la suma d’ambdues coses la duu a una tristesa profunda que molts hem sentit segur alguna vegada, de la qual pensa que mai podrà alliberar-se. El món se li enfonsa però ella sap que ha de prendre decisions per tornar a aixecar-se, només hi ha un camí, i per començar a caminar ha de curar les ferides del seu cor trencat. Així, a poc a poc, començarà l’aventura de travessar el dolor i de descobrir-se a si mateixa. És una novel·la que et fa plorar i riure alhora, una novel·la inspiradora que ajudarà els que tenen el cor trencat, però també als que alguna vegada li hem trencat a algú, perquè els camins de l’amor són infinits i tots hem viscut algun desengany o hem comès algun error. Hem gastat caixes de mocadors de papers, hem estat hores parlant per telèfon amb la nostra millor amiga demanant consol, ens hem menjat tota la xocolata de la nevera o la caixa de gelat més gran, però al final, hem trobat el que ens torna al nostre lloc, el que ens equilibra. La Mia corre, canta, fa nous amics, visita el museu dels cors trencats i ens descobreix els bars gatunos, passant pel seu propi dol, veiem reflectit el nostre i el de les nostres amigues i amics. Un llibre amb moltes capes, que no podrem parar de llegir per saber com la Mia aconsegueix el seu objectiu. Una novel·la brillant, amena, d’amor i de desamor, de sentiments oposats i de recollir els trossos del cor i fer-se més fort per estimar-se més. Ella és tot cor.

Una novel·la que agradarà a les lectores i als lectors que han gaudit amb MUJERES QUE COMPRAN FLORES o LA MÀGIA DE SER SOFÍA. Aquesta primavera ve carregada de bones novel·les, apunteu aquesta a la llista i regaleu-la a qui més estimeu. Així, farem una cadena d’amor vertader.