Blog de Bruno

Avui és 8 de Març, el Dia de la Dona, i moltes dones no han anat als seus llocs de treball per reivindicar aquesta igualtat amb la qual hem crescut, almenys la meva generació, i que a la pràctica, queda clar en molts casos que no existeix. Malgrat tot, per a mi el dia de la dona és cada dia, perquè som unes lluitadores, unes equilibristes, unes malabaristes per a poder arribar a l’infinit i més enllà: Ser bones a la feina, millors a casa i a més estar estupendes. Els dies haurien de tenir 48 hores i potser encara me’n faltaria alguna per poder fer amb calma tot el necessari, però me’n surto i ho aconsegueixo. He encaixar mil peces, però les encaixo, i el millor de tot això és preguntar-se a una mateixa si ho fas perquè vols o perquè ho has de fer. Crec que aquí està el quid de la qüestió. Si ho fas perquè vols, no hi ha res a dir, segur que et sents bé, forta i amb energia per arribar on desitges. Però si ho fas perquè ho has de fer, entraríem en un llarg debat ja que potser és aquest el petit error, o diguem-ne com vulguem cadascuna, el que ens provoca una insatisfacció permanent. T’ho has plantejat?

Estic segura que dones com les protagonistes de novel·les que hem presentat en aquest blog s’ho haguessin plantejat. Totes elles són dones fortes i emprenedores que han aconseguit el que volien. La Mia, protagonista del llibre LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, supera el mal tràngol amb força de voluntat, la Nía, a CICATRICES DE CHAROL, lluita pels seus ideals, la IRINA ha de començar de zero, la Amalia a UN AMOR, lluita per la família, i la Blanca Luz a EL COLOR DE LA LUZ  ho fa per l’amor vertader. Totes són valentes i fortes, amb els seus moments de debilitat i d’incertesa, però miren cap endavant i es dirigeixen a la meta, com la majoria de les dones que conec i que admiro, i amb les que celebrem que cada dia és el nostre dia si fem el que volem fer de cor i per convicció.

Descobrir autors seria una de les funcions d’un agent literari. No obstant això, cada vegada és més difícil poder-ho fer ja que la nostra feina s’ha convertit en un treball molt burocràtic i de moltes hores, per tant, ens queda poc temps per llegir el que hem de llegir, perquè el que vols no pots. Així doncs, per a les noves veus a les quals s’ha de dedicar calma i tranquil·litat, mai sóc capaç de trobar el moment adequat i són les obres que sempre queden per aquest “després” i, estic segura, que hem perdut pel camí a bons escriptors que mereixien una oportunitat. No obstant això, no vam deixar escapar a la Berta Pichel amb les seves CICATRICES DE CHAROL, amb una presentació que ens va entrar pels ulls de manera ràpida i va provocar que llegíssim més de pressa del que és habitual, enamorant-nos d’aquesta novel·la que acaba de publicar Ediciones B.

Una novel·la d’amor però sobretot de superació situada abans de la Guerra Civil al Bierzo. Sé que sembla una novel·la històrica més, però no ho és, ja que el personatge femení, la Nía, té un poder magistral que t’enganxa a ella de principi a fi. A més se situa en una zona poc coneguda i preciosa d’Espanya, que la decora de manera subtil, desembocant en una gran novel·la de les que agraden al gran públic i que sabem que no decepcionarà. Una nova veu, que s’estrena amb una novel·la que mereix aquesta oportunitat perquè és una barreja perfecta de bona novel·la comercial, emmarcada dins d’un marc històric però que, amb la trama d’amor i superació, fan que sigui alguna cosa més que una novel·la de gènere que abasta sentiments de tota mena, que atrapen al lector i deixen aquest bon gust de boca en l’acabar l’última pàgina.