Blog de Bruno

Estava convençuda que el dia que escrivís sobre el nou llibre del Francesc Miralles i de l’Àlex Rovira, titulat ALEGRIA, ho faria amb un somriure. És un llibre que a través de cartes et dóna pautes per discernir el que és realment important i com superar moments d’adversitat o tristesa, que tots patim en algun moment de la nostra vida. I he de confessar que aquesta setmana em sento trista, i no puc escriure amb aquest somriure, per tot el que va passar el diumenge passat a Barcelona. No entraré en política, simplement m’entristeix la violència, la qual mai he acceptat ni acceptaré. Sempre he defensat el diàleg, però per dialogar calen dos interlocutors que vulguin fer-ho, i cada vegada hi ha menys persones que vulguin parlar i menys gent que vol o sap escoltar i, per aquest camí, crec que no anem bé, amics. És per això que re-llegir ALEGRIA m’ha donat serenitat, perspectiva i calma, i que crec que molts, aquesta setmana, ens cal una mica de cadascuna d’aquestes paraules en el nostre dia a dia.

Els autors afirmen que molts ens perdem els petits moments d’alegria buscant la felicitat, i tenen raó, perquè les alegries, per petites que siguin, les tenim, però és possible que de vegades no les valorem com a tal, i és millor fer una llista d’aquestes alegries per vèncer aquest sentiment de tristesa que de vegades ens abraça tan fort que no ens deixa ni pensar. Així que m’agrada poder compartir amb vosaltres que les meves petites alegries que són pinzellades petites de coses que em desperten somriures; com veure la sortida del sol al costat del mar amb les amigues o meditar només escoltant el soroll de les onades. També m’alegra el somriure sincer del meu fill cada vegada que em mira, m’alegra que qualsevol dels meus amics o familiars aconsegueixi un dels seus reptes i compleixi les seves il·lusions, per petits o petites que siguin, i, us asseguro que podria fer que la llista fos més llarga. Un simple somriure d’algú desconegut pot ser motiu d’alegria i, després de llegir el llibre, penso gaudir d’aquests moments molt més i fer algun dels exercicis que els autors proposen, convertint el llibre en un petit tresor que ens ajuda a poder aixecar-nos cada matí amb la convicció que hi ha moments tristos, però que hem de saber gestionar-los. Perquè la tristesa forma part de les nostres emocions i podem aprendre a combatre-la i també a conviure-hi, això sí, sempre amb un somriure que ens durà a altres horitzons, perquè sempre hem de mirar més enllà i seguir endavant.

Felicitats a l’Àlex i a en Francesc per tornar a aconseguir fer un tàndem explosiu que ens omple d’optimisme, fins i tot en moments convulsos i ens ajuda a conrear ALEGRIA. Així que gràcies per un llibre així ara i sempre.

Dimarts va ser la presentació del llibre EL HOMBRE MÁS RICO DEL MUNDO del Rafael Vídac, autor de l’agència des de fa poquet, i per tant em va fer il·lusió assistir a la seva estrena. A la seva posada de llarg, en la qual he posat el meu granet de sorra. I la veritat és que em vaig quedar gratament sorpresa de la de gent que en Rafael va aconseguir convocar, tots sabem que les presentacions són difícils en els temps que corren i omplir la sala és complicat, però a més, gairebé esgotar els llibres aquest mateix dia a la llibreria, encara és més difícil, i el panell de la Casa del Libro anava quedant buit. Tots els seus seguidors hi eren, incondicionals, i potser compraven més d’un llibre perquè és una d’aquelles novel·les ideals per a regalar a qualsevol persona que vulgui superar-se, que s’emocioni, que senti.

Així que el començament va ser realment extraordinari. La veritat és que el llibre s’ho val, prologat per l’Àlex Rovira, és un llibre ‘inspiracional’ del qual, en llegir-lo, no vaig parar de subratllar frases, i vaig veure, que no vaig ser l’única, perquè una de les persones que hi era present, ho va confessar. Les persones som éssers emocionals, i si no estem bé emocionalment, la resta no funciona. Això jo ho tinc molt clar des de fa temps, però la meva pregunta sempre és la mateixa. Com ho he de fer perquè el meu dipòsit emocional no quedi buit? En Rafael a la seva xerrada ens va donar moltes pistes i, llegint aquesta bona novel·la, inicies un camí al costat dels personatges, amb els quals, sense voler-ho, aprens a aplicar una ‘bona’ filosofia de vida per a la teva vida diària. En Nicolau, el protagonista, que podríem ser qualsevol de nosaltres, s’ha quedat sense feina i enmig de la pitjor crisi de la seva vida, rep la proposta més insòlita que ningú li ha fet mai: treballar per al poderós grup d’empreses d’en Daniel Weelock, una de les persones més adinerades del planeta. Abans, però, haurà de superar un estrany procés de preparació personal al costat de l’excèntric i carismàtic bilionari. Al llarg d’un viatge impredictible que mai oblidarà, en Nicolás transformarà el seu cos, guarirà ferides oblidades del passat i començarà a ser conscient del veritable potencial que posseeix la seva pròpia ment. Tot canviarà per sempre. En Daniel és un far per a en Nicolás, que li farà veure allò que ell es negava a veure o no podia reconèixer.

Per a mi, la riquesa, en forma de diners, mai ha estat el que m’ha mogut a la vida. Cal guanyar diners per viure, perquè la societat capitalista s’ha muntat així, però ser veritablement ric, per a mi és una altra cosa. Jo sóc realment rica quan em sento plenament feliç, i estic contenta amb el que tinc. I a mi la loteria m’ha tocat amb la meva família, que és immillorable, i amb poder treballar en alguna cosa que m’apassiona, que són els llibres. Sempre hi ha moments en què aquest dipòsit emocional està baix, perquè gairebé mai, els éssers humans estem convençuts que tot va bé. A mi em passa sovint, i quan no falla una cosa, en falla una altra, i és complicat saber gestionar-ho sense que t’afecti. Jo no ho he après encara, i tinc els millors escriptors d’autoajuda al meu costat, però l’actitud de cadascú és molt important, i saber com gestionar aquestes emocions i equilibrar-les és part de l’aprenentatge de la vida, així que cal tenir cura de que la teva fortalesa emocional no baixi.

Ser L’HOME O LA DONA MÉS RICA DEL MÓN només depèn de tu i de saber contestar una pregunta: QUÈ ÉS EL QUE VULL EN LA MEVA VIDA? Feu la prova i veureu que potser molts no sabeu la resposta. La lectura d’aquesta novel·la us ajudarà segur, i us acompanyarà a aconseguir un objectiu i a mantenir les regnes de la vida controlades. Tots podem fer-ho, només cal intentar-ho.