Aquest cap de setmana celebrem el dia de la mare i les dates claus s’han d’aprofitar. Les dates claus s’han d’aprofitar però intento no ser repetitiva amb el discurs ni amb els llibres, però aquesta vegada crec que ho he de ser per dues raons.

La primera perquè el llibre per excel·lència per aquest dia no pot ser un altre que el de UNA MARE d’Alejandro Palomas, que acaba de ser publicat a Colòmbia, Xile i Argentina, un públic on crec que el llibre trobarà un lloc destacat segur.

I la segona, perquè no puc deixar de parlar bé d’una mare com la meva. Una persona com la meva mare, amb la seva fortalesa, ha estat un exemple per mi i moltes de les coses que sóc són gràcies a ella. Una persona forta, amb empenta, treballadora i que sempre ha sabut què fer i com fer-ho. Amb mi, a més, ha estat afectuosa però també m’ha dit les veritats, a vegades doloroses, i amb el seu suport total, ja que ella ha estat allà per les coses bones i dolentes, i per aquest motiu crec que puc estar aquí escrivint aquest blog. De la mateixa manera que estic aquí amb una agència pròpia, que aviat complirà 20 anys, el camí del qual no ha estat gens fàcil perquè és un ofici molt complicat, però gràcies a ella puc dir que segueixo aquí i espero poder seguir amb ganes i il·lusió. Ara, a mi em toca mirar cap endavant però és el torn de la meva mare per retirar-se del món laboral, baixar-se d’aquest tren i pujar-se al de la vida més tranquil·la, més pausada, i tot i que encara treu el cap a vegades, perquè és una enamorada de la seva feina, sap que ha de deixar el relleu als que venen que, per sort, són els meus germans i amb ells seguirem construint aquesta petita casa de somnis i il·lusions. Gaudirem d’una mare fora de l’oficina, que també serà molt sa, amb temps per dedicar-se a allò que vulgui a banda dels seus néts, la seva altra gran passió, i nosaltres, a qui mai ha abandonat, però des del balcó de la vida. El treball sempre serà una de les parts importants de la seva vida però ara ja serà secundari, i el seu somriure brillarà més, n’estic segura, i podrem gaudir només d’allò familiar, quotidià, petit, que al final és el que val la pena.

Igual que l’Amàlia, qui a l’obra de l’Alejandro és un exemple de persona feliç però preocupada pels seus fills, encara que no ho sembli. Els ajuda des d’aquest balcó de la vida, on crec que elles, les mares, saben veure les coses de manera diferent a la nostra i poden dir tot allò que nosaltres no ens atrevim a dir, o potser encara no podem dir. Perquè les mares són sempre úniques, especials i essencials, perquè cadascú creu que té la millor i tots tenim raó. Fer, fill d’Amàlia, ho sap i per això aquesta novel·la és tan especial, perquè és un homenatge a totes les mares, amb els seus defectes i virtuts, amb els seus punts forts i dèbils. Palomas ha sabut plasmar això en paraules, la qual cosa és molt difícil perquè els sentiments profunds són complicats de posar sobre paper, com per exemple a mi m’està costant ara mateix, però ell ho ha aconseguit. I a més, ha trobat la manera de què els lectors plorin i riguin a la vegada, i tanquin el llibre amb aquest bon sabor de boca i pensant vull més. I ho han tingut, perquè com molts sabeu, el món de l’Alejandro Palomas és gran i uneix una cosa amb l’altra tot i que es poden llegir els llibres per separat, però aquí us deixo un enllaç amb tot el que podeu gaudir d’aquest autor que també és especial i únic. Un gran autor, una gran novel·la… I les mares, grans dones que són imprescindibles, i per mi, un dels pilars més importants a la meva vida.