VALKIRIA. GAME OVER
Tot comença quan a Unai li arriba un missatge de text amb un vídeo. En aquest vídeo surt ell enrotllant-se molt apassionadament amb una noia que clarament no és la seva xicota, la Vega, amb qui té una relació des de fa uns mesos. Ara, un remitent desconegut li fa xantatge amb la possibilitat d’enviar el vídeo si no es descarrega una aplicació.
El seu xantatgista és Odin, la aplicació, Valkiria i ell, el Jugador 4. El que no sap és que hi ha un recorregut de sang darrere d’aquesta misteriosa interfície i que, per no sincerar-se amb la seva xicota, caurà en un joc molt perillós. La dinàmica és senzilla: només ha de dur a terme les misterioses missions que li encomani Odín, el màster del joc. Els límits es redueixen al campus universitari, un recinte que mai li havia semblat tan sinistre… Qui són la resta dels jugadors i quin és l’objectiu?
Aquesta és la premissa de la nova novel·la de David Lozano, que fidel als seus senyals d’identitat ens porta un thriller on la sang, la mort i el suspens són els elements que la configuren.
El que caracteritza Valkiria és que és una novel·la que aconsegueix mantenir l’atenció del lector de principi a fi. Per aconseguir-ho, l’autor es recolza amb una ambientació molt ben plantejada: tot passa al campus universitari, amb les zones comunes i els secrets de les residències. D’aquesta manera, es barreja la quotidianitat i el que s’amaga a simple vista. Tot el suspens se sosté en què qualsevol de seu cercle proper podria ser el traïdor, aquell que desitja el teu final.
A més, tracta un tema d’actualitat: la tecnologia, la forma d’exposar-nos a les nostres xarxes socials i el mal ús. Però no ho fa d’una forma moralista, sinó que planteja una sèrie de preguntes per a les quals no hi ha una única resposta.
Valkiria és un joc molt entretingut, en el qual el lector pren part; és un joc d’expectatives i d’intriga, que culmina amb una resposta que tanca de forma rodona seves pàgines.
