Al llarg de la historia, la medicina sempre ha sigut la ciència que tots volem veure evolucionar perquè està clar que sense ella no venceríem moltes de les malalties que han aparegut i apareixeran¸ això no te fi. Venim d’una pandèmia on hem viscut, en viu i en directe, la importància de tenir una bona sanitat, bons professionals en el sector i també bons científics i la importància de cuidar de tots ells, no només quan ens sentim desprotegits, sinó sempre. Qui està en el món de la medicina és per vocació, igual que aquells qui es dediquen a la cultura, però això no significa treballar a qualsevol preu. La vocació i la passió mouen muntanyes, però necessiten que les cuidem per a seguir mantenint aquest nervi que les mou. La Coia Valls afirma que aquesta novel·la és un homenatge a tots aquells que han cuidat de tots nosaltres al llarg de la història.

Crec que aquesta reivindicació és necessària per parlar d’un llibre especial, una novel·la històrica amb la rúbrica d’una escriptora de raça, Coia Valls. L’ALQUÍMIA DE LA VIDA, publicada per Destino en castellà i per Columna en català, ens situa al segle XV on el món estava canviant, però la medicina es trobava estancada en la vella fórmula de la triaca. No obstant, sempre hi ha hagut homes i dones en busca de noves maneres de guarir el cos i l’ànima, que practiquen fórmules alquímiques per aconseguir l’elixir de la vida eterna. Sovint s’ha cregut que eren dements o mers mags i el Magí Surroca és un d’ells, que investiga fórmules antigues per elaborar remeis. Ell és un alquimista instal·lat a Llívia, on també hi viu el Pau Vinyes, el metge del poble. Tots dos arriben a Barcelona en un viatge que serà una transformació vital. Es viu un moment de canvi en el que el teocentrisme deixa pas a la ciència.

La Beatriu, una altra de les protagonistes, s’escapa del Monestir de Vallbona de les Monges i intenta sortir d’aquesta estigmatització de la bruixeria. Només la força de l’amor i l’amistat i l’entrega absoluta a un ideal li permetran una vida autèntica, de llibertat i plenitud. Una novel·la on els personatges tenen clarobscurs, on el poder ser propietari d’alguna cosa que cura mou el millor i el pitjor de cada un ja que en aquesta novel·la com a la vida, hi ha persones que tenen interessos morals i persones que prioritzen els guanys, ja siguin econòmics o de poder. Tot això ens porta cap a una novel·la històrica plena d’intrigues situada a Llívia, on està la farmàcia més Antigua que es conserva a Europa, Vallbona de les Monges i Barcelona.

Un moment de transformació mundial, on la medicina i la ciència són dos puntals de la trama, i com diu la pròpia autora, que va escriure la novel·la durant el confinament quan el món es llençava a trobar una cura pel COVID, L’ELIXIR, tots teníem por i desconfiança a la vegada que esperança en la ciència. Com sempre, la història es repeteix i mirant el passat podem entendre una mica més el present.

Una gran novel·la, com totes les que aquesta autora ha publicat al llarg de la seva carrera, amb tots els ingredients per enamorar als amants de les novel·les històriques, però amb quelcom especial de rerefons que m’emociona: Hi havia gent, i vull creure que encara n’hi ha, amb la intenció de fer un món una mica millor i contribuir en el bé comú.