Blog de Bruno

Agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avançen per l’Afganistan, comença a moure’s desesperadament per poder ajudar els seus.

Aquestes pàgines van neixer despres de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La historia d’uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d’altres llocs del món.

Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esferedores d’homes que queien d’un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l’ocupació. Despres de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs del planeta.

La veu de la Nadia es la de tots ells. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d’en fa setze. El seu objectiu vital i el d’aquestes pàgines es ajudar les dones del seu país perque puguin seguir estudiant.

Ella no permetrà que esborrin el seu passat

Per Valli Querol, filla d’uns humils masovers de Morella, la Guerra Civil no va acabar el 1939, sinó que es va perllongar en una batalla clandestina i en un llarg exili. Durant aquests anys de lluita, secrets i sacrificis inconcebibles, Valli mai va perdre l’esperança de recuperar aquella societat igualitària amb la que va somiar mentre va estar becada a la Residència de Senyoretes de Madrid. Després de l’arribada de la democràcia, Valli va retornar a Morella i va tornar a exercir de mestra, però la societat que es va trobar distava molt de l’esperit republicà pel qual tant havia lluitat i les velles picabaralles entre famílies seguien sense oblidar-se.

Dècades més tard, en el moment culminant de la bombolla immobiliària, el nou alcalde de Morella planeja la venda de l’antiga escola per una quantitat astronòmica de diners, per la qual cosa contempla diverses ofertes que la convertirien en un casino, en pisos o en un centre satèl·lit de l’elitista col·legi d’Eton, gràcies a l’interès personal per Morella d’un dels seus professors. Amb el que no comptarà l’alcalde és amb l’oposició i la tenacitat de l’octogenària mestra republicana, que farà tot el possible per evitar que la seva escola es converteixi en moneda de canvi entre polítics corruptes.

La Mestra Republicana és el vibrant relat d’una dona que lluita per conservar la dignitat del seu propi passat i que ens endinsa en l’impenetrable món de Eton College i en la gairebé desconeguda Residència de Senyoretes, la versió femenina de la Residència d’Estudiants. La seva història i la dels personatges amb els quals es relaciona també són una metàfora del nostre temps, de la corrupció política i la desesperança social en la qual vivim, i de com un esperit lluitador els pot posar contra les cordes alhora que recupera uns valors d’honestedat i justícia gairebé oblidats.

1 de cada 20 relacions comencen a la xarxa. D’aquí 10 anys seran 1 de cada 5, segons estimen els experts. La causa del 30 % dels divorcis és un “ciberamor” d’una de les parts. Proliferen les empreses especialitzades en caçar els ciberadúlters. I altres que viuen de proporcionar coartades als que més ho necessiten…. Ningú pot negar que l’amor virtual ja és un fenomen social en expansió constant. En aquest llibre se n’analitzen els detalls a través d’un gran nombre de testimonis reals que aporten la seva experiència, dolça o amarga: de l’enamorament a través d’un blog al cibersexe amb conseqüències funestes, tot explicat amb amenitat i amb grans dosis de sentit de l’humor.