Blog de Bruno

La vida passa i vas fent anys i, la veritat, és que estic contenta de complir-los. Sóc aquí, però confesso que, a vegades, tinc la sensació que el temps se m’escapa de les mans, que tot va massa de pressa i que m’agradaria poder aturar el rellotge i viure més intensament aquesta etapa on tot està bé. La meva família, la feina, els amics. És el que vull, estar bé, ser feliç i que els del meu voltant també ho estiguin i puguem compartir-lo. Encara que hi ha moments d’enyorança del passat, com els estius llargs, les sortides amb els amics fins a les tantes després d’haver ballat el que no està escrit, moments de calma per parlar amb la teva millor amiga sense que sigui important l’on, el com i el quan… crec, també, que aquesta etapa d’ara és confortable i, l’únic que m’agradaria és tenir més temps per a tot i que els bons moments no s’esfumessin amb tanta rapidesa. Que pogués caçar-los al vol i tancar-los en una capseta perquè tot anés a càmera lenta, i poder assaborir sense presses. I, el que estic aprenent és que si vols, pots. Només has d’estar disposat a fer-ho i creure-t’ho.

Per això, el llibre de l’Alfred i en David Picó, BOJOS PER LA MÚSICA DELS 80! m’ha fet recordar els boníssims moments que voldria repetir acompanyada de bandes sonores com “Bailando” d’Alaska, “The river” de Bruce Springsteen, “Taken on me” de a-Ha o “Thriller” de Michael Jackson. Tinc la sensació que a la dècada dels 90, quan escoltàvem la música dels 80, era tot més lent i llarg, però no és veritat, perquè el pas del temps el notes més quan et vas fent gran i vas agafant consciència de les coses. Amb 20 anys encara no tens aquesta sensació que el temps vola i, llegir aquest llibre dels germans Picó és una alenada d’aire fresc, de records, que pot convertir-se en el regal ideal d’aquest Sant Jordi per a aquells que estimen la música i aquells que mitjançant la música són capaços de recordar moments inoblidables de la vida, que sempre tenen una banda sonora que els acompanya.

La música, com els llibres, forma part de la vida, l’enriqueixen, i aquesta combinació de llibre i música es converteix en un regal ideal per fer una pausa, relaxar-se i començar a pensar en moments màgics, en fer un àlbum mental d’aquests records i intentar poder tornar a gaudir-los, ara i aquí, perquè si vols, pots. I més si la música t’acompanya.

La feina d’agent no és una tasca fàcil. Queda molt bé, és bonic, però si sóc honesta, cada dia ho trobo més complicat, perquè mai saps quin llibre destacarà i per què. Moltes vegades penses que serà aquest, perquè t’ha enamorat bojament, t’ha despertat milers de sensacions, i després, aquesta novel·la passa sense pena ni glòria. Has d’estar sempre atent, no perdre pistonada i a més, s’ha de tenir cura dels teus autors diàriament, als quals no sempre pots donar bones notícies, i per tant; cal tenir mà esquerra, és essencial per aquesta tasca. No obstant, això és així i l’instint és el que mana per tant, unes vegades s’encerta i d’altres no, però també és part de la màgia d’aquest món boig. Hi ha editors que han deixat passar llibres que després han estat best-sellers, agents que hem dit que no a autors que després tenen un bon lloc en el mercat editorial i venen milions d’exemplars, i se’t queda cara de tonta per no haver-ho detectat, però això passa. Perquè ningú té la bola màgica que et diu que aquesta història funcionarà segur i que no pararem de vendre-la. Cal arriscar i apostar, i sobretot CREURE en el que fas i per què ho fas i, si és així, amb perseverança, les coses arriben, però no tothom té la paciència per esperar.

No és el cas de la Paz Castelló, autora que vam descobrir ja fa vuit anys, a través del seu magnífic bloc i que, tot i escriure bé, de tenir bones idees, no ens ha estat fàcil trobar una editorial seriosa per a ella, fins que Umbriel va llegir MI NOMBRE ESCRITO EN LA PUERTA DE UN VÁTER i ens va donar el ‘sí vull’. Ha tingut paciència, molta, també moments de voler-ho deixar, però al final hem aconseguit capejar les tempestes i poder gaudir-ne. Dilluns va ser un gran dia, tant per a ella com per a mi que, després de no abandonar, vam aconseguir una gran editorial i una gran editora per a aquest llibre, l’Esther Sanz, a qui dono les gràcies per creure en aquesta història i en aquesta autora, que bé ho mereix, i que com a ja part d’aquest joc rocambolesc, la seva novel·la no deixa de ser una “crítica” al món editorial i la seva forma d’actuar, però amb una trama negra que et manté en suspens, al mateix temps que et mostra la part més dura que pot viure un escriptor i aquesta soledat, sovint, amb la qual camina.

Coneixerem a en Mauro Santos que, tot i el seu talent, no aconsegueix que cap editorial el publiqui. Frustrat, accepta un acord amb en Germán Latorre, un famós presentador de televisió que converteix en or tot el que toca. El tracte consisteix que en Mauro li vengui dues novel·les ja escrites -i que prèviament han estat rebutjades per diverses editorials- i escrigui per a ell a dues més, convertint-se així en el seu ‘negre’ literari. Sota la signatura del Germán, les obres del Mauro es converteixen en best-sellers internacionals, amb vendes milionàries a tot el món, desenes de traduccions i una gran resposta per part de la crítica i els mitjans. És aleshores quan en el canal de televisió en el qual treballa en Germán Latorre decideixen llançar un nou programa, un talent show per descobrir nous escriptors. En Mauro Santos veu en el programa l’única oportunitat per reprendre la seva carrera literària i tornar a creure en si mateix. Però per a això ha de prendre una decisió que girarà del revés tota la seva vida: deixar d’escriure per a en Germán Latorre.

Una novel·la amb títol provocador, amb una crítica oberta dins d’una trama que no podràs deixar de llegir. Que a qui li agradin els llibres, la novel·la negra, el misteri i els secrets dels mons de la televisió, la faràndula i el literari, la gaudirà bojament. Una obra que arriba després de LA MUERTE DEL NUEVE, primera novel·la de l’autora que ja va agradar a un gran públic, que sempre ens ha ajudat a no deixar de intentar-ho, per tant des d’aquí, gràcies als lectors que cada dia poseu de la vostra part perquè els llibres segueixin ocupant una part important de la vida de molts.

La filosofia és una assignatura d’aquelles polèmiques perquè, quan ets adolescent i has d’estudiar-la, o l’adores o l’odies, no hi ha terme mig. A mi m’agradava, ho reconec, i vaig tenir una gran professora, perquè també té molt a veure qui te l’ensenya i com ho fa. No obstant això, tenia diversos companys que no entenien per a què servia i, creien i creuen que no és necessària per a res en la vida, però quan madures, t’adones que tot serveix a la vida i que res és perquè sí. A Televisió de Catalunya, TV3, estan emetent una sèrie que s’ha transformat en fenomen, titulada MERLÍ, que ha obert la ment als adolescents i a molts pares i, els ha mostrat que la filosofia s’aplica cada dia en diferents àmbits de la vida. Un professor descarat, però alhora empàtic, que té una manera d’ensenyar diferent, és el nou ídol de l’audiència juvenil, però el més important és que en cada capítol ens parla d’un filòsof o grup de filòsofs i les seves teories. (Ara, Netflix ha comprat els drets per a tothom, així que la sèrie volarà i es podrà veure en castellà també, encara que crec que la primera temporada ja la va emetre La Sexta).

M’encanta que això triomfi i a més, m’omple d’orgull explicar que nosaltres ja hem fet servir aquesta fórmula però en format llibre, amb un autor anomenat Allan Percy, que ha venut milions d’exemplars arreu del món. És veritat que, aquí a Espanya, no ha estat un èxit rotund però sí que ho ha estat a Brasil i a Grècia. Potser seria el moment que els fans d’en Merlí sabessin que l’Allan Percy pot ser el seu ídol en format llibre perquè ha publicat títols com NIETZSCHE PARA ESTRESADOS, KAFKA PARA AGOBIADOS, i pròximament, veurà la llum PLATÓN PARA SOÑADORES. La fórmula és la mateixa que la de la sèrie, exposar les teories dels més famosos filòsofs per viure la nostra vida més i millor. La televisió té poder, però els llibres els hem d’ajudar a que també el tinguin i, des d’aquí, us recomano que feu un cop ull a aquest autor, perquè amb els llibres també s’aprèn a viure, a gaudir i a ser feliç.

També m’ha passat el mateix amb la novel·la d’en Ramon Gasch, el LLIBRE DE VERITATS I SECRETS, sobre en Ramon Llull, escriptor, filòsof, teòleg, professor i missioner. Una figura emblemàtica a Catalunya, i del qual aquest any se celebra setè aniversari de la seva mort. Amb aquesta novel·la d’en Ramon Gasch pots conèixer millor a un personatge que encara que tots l’hem estudiat, ningú en sap molt d’ell. Per què no va deixar constància de la seva infància i joventut? L’autor, amb gran mestria, ens trasllada a aquest període de la vida d’aquest gran personatge mallorquí, amb un relat ple de veritats ignorades i de secrets perduts. No és fàcil escriure sobre un gran personatge i, crec que en Ramon ha aconseguit fer una novel·la entretinguda i molt especial per donar llum a algú que ja és gran però del qual se sap poca cosa. Tasca difícil com poques però que l’autor en surt airós i amb nota. Molt recomanable per a tot tipus de públic interessat en saber més sobre un gran personatge, i sobre un tros de la història.

Aquesta setmana és la fira del llibre en català i l’última abans de l’inici del curs escolar. Sé que sona horrible, però quan comença l’escola, arriba la normalitat total i a uns ens fa pena i als altres ens relaxa. El que sí que m’agradaria és poder animar-vos a arrencar el curs amb un llibre, perquè les bones històries sempre ajuden i, per a tots aquells als quals la lectura ens dóna moments de pau, calma i benestar, és realment un luxe poder tenir una fira per escollir aquesta aventura que t’ajudarà amb l’inici de la teva rutina. Hi ha res millor que un bon llibre per llegir els caps de setmana de setembre a la terrassa quan ja no fa calor, però tampoc fred? O en arribar a casa, cansada de tot el dia, poder seure al sofà i llançar-te amb aquesta lectura que et té atrapada, encara que sigui tard, quan ja tots estan dormint i et queda aquesta mitja hora per a tu. És un luxe i tenim moltes novel·les que si no les has llegit encara, no hauries perdre-te-les, perquè hi ha un llibre per a cada lector, com he dit moltes vegades, i l’únic que cal fer és trobar-se. Per això, aquesta fira és un moment ideal per triar. Aquí us recordo algunes de les nostres novetats:

• LA FILLA DEL CAPITÀ GROC, del Víctor Amela, que està arrasant al mercat perquè capta l’atenció d’homes i dones amb una gran història èpica però també de sentiments.
• ETHERIA de la Coia Valls, la història d’una intrèpida viatgera del segle IV i l’última novel·la d’una escriptora que ja no necessita presentació.
• UN ANY I MIG de la Sílvia Soler, una novel·la marca de la casa per reflexionar sobre la vida i la família.
• SOMNIS A MIDA de la Núria Pradas, la novel·la que ens explica una història apassionant sobre la moda i el començament d’una botiga emblemàtica de Barcelona, ​​Santa Eulàlia.
• TEMPS DE LLUM de la Sílvia Tarragó, centrada en les galeries de l’Avinguda de la Llum, que ja no existeixen però van tenir el seu moment de glòria a Barcelona, ​​i la vida dels que hi van posar el seu granet de sorra.
• LA MUNTANYA MALEÏDA de la Begoña García Carteron, una altra novel·la històrica amb personatges forts que ens desvetlla una època molt convulsa de Barcelona, ​​declarada en estat de setge. Personatges femenins potents que donen vida a una història dura i que molts desconeixíem.
• OPERACIÓ JUDES, del Jordi Solé, una novel·la negra i trepidant del detectiu Pol Vidal, que juntament amb el detectiu Boix de l’Albert Villaró i la seva novel·la, LA BÍBLIA ANDORRANA, són un regal genial per als amants d’aquest gènere.
• UN GOS de l’Alejandro Palomas, fantàstica novel·la directa al cor, igual que UNA MARE, que ja porta 11 edicions en castellà.
• DIAMANT BLAU de la Care Santos, magnífica novel·la de la gran autora de Mataró, que amb el seu segell inconfusible ens torna a transportar les primeres dècades del segle XX.
• L’INFORME AHNENERBE, del Santi Baró, un thriller històric, molt ben escrit, que enganxa des de la primera pàgina.
• LA FILLA DE LILITH de la Glòria Sabaté, una novel·la històrica de l’època medieval a Barcelona. Una nova veu que recomanem, sense cap mena de dubte, per als lectors d’aquest gènere.

Us deixo l’enllaç de la pàgina web de la fira on veureu les activitats i les signatures dels autors. Us animo a fer una passejada pels voltants de la Catedral de Barcelona, ​​sempre agradable, perquè trobeu aquell llibre que us ajudarà en l’arrencada de temporada. Ja veieu que n’hi ha per a tots els gustos. Un llibre sempre és un regal així que, encara que la tornada al setembre és sempre dura, la lectura és un complement idoni i, malgrat el que alguns pensin, no és cara. Així que bon cap de setmana de lectura i, com diu el lema de la fira, DEVORAL’S. I jo afegeixo: Després aniràs a per més.

Sabies que segons els japonesos tothom té un IKIGAI, un motiu per a existir? Si penso quin motiu tinc per a existir, no puc quedar-me amb un, i per tant, crec que no he trobat l’IKIGAI encara, però segons els habitants d’Okinawa, L’ILLA AMB LA POBLACIÓ MÉS LONGEVA DEL MÓN, el secret millor guardat és com troben l’IKIGAI, la felicitat de sentir-se sempre ocupat, i descobrir el que dóna sentit a la seva existència i els impulsa a viure cent anys en plena forma tant físicament com mentalment, i el més important, emocionalment.

Sense una existència vital i optimista potser la vida perd sentit. Llegint aquest magnífic llibre que en  Francesc Miralles i l’Héctor García (Kirai) acaben de publicar he descobert moltíssimes coses que no sabia, sobretot el significat d’IKIGAI, i que tenir un IKIGAI clar i definit, una gran passió, és una cosa que dóna satisfacció, felicitat i significat a la vida. Amb aquest llibre, podràs trobar-lo, a més de descobrir moltes claus de la filosofia japonesa per una llarga salut del cos, la ment i l’esperit. Aquest llibre m’ha entusiasmat, no només perquè el meu gran amic i meravellós autor, Francesc Miralles, amb qui ja he pogut compartir molts èxits, moltes emocions i una ja llarga vida literària junts, em digués que aquest projecte seria un èxit, cosa que encara no sabem perquè porta una setmana a les llibreries, però per a mi ja ho ha estat. En menys d’una setmana he pogut aconseguir vendre’l a 17 llengües, un autèntic luxe, així que com moltes altres vegades, en Francesc ha donat en el clau, és un mestre de la vida, algú que s’anticipa als esdeveniments i que a mi m’ajuda a trobar sentit a la meva feina.

El llibre m’ha donat també l’oportunitat de conèixer l’Hèctor, una persona especial sense cap dubte, en el millor dels sentits, i a conèixer les lleis de l’IKIGAI. Són ‘lleis’ que semblen fàcils i que hauríem de tenir-les tots molt clares, perquè semblen òbvies, però la majoria som incapaços de complir-les totes. Realment és el valor de les coses senzilles el que fa que la vida de cada un sigui millor: somriure, donar les gràcies, envoltar-te de bons amics, posar-te en forma, mantenir-te actiu, saber prioritzar. Seguir el teu IKIGAI, o potser descobrir per què encara el tens amagat, et donarà aquest impuls necessari per donar el millor de tu mateix cada dia, i aquest sentit a la vida que tots necessitem per seguir caminant. Només tenim una vida, una oportunitat, i el millor és gaudir del viatge. M’acompanyes?