VILLARÓ, ALBERT

Albert Villaró, nascut a la Seu d’Urgell però de nacionalitat andorrana, va començar a col·laborar en premsa amb el Diari Segre que va desembocar en la seva primera novel·la, Les ànimes sordes (2001), seguit d’Obaga i L’any dels Francs, guanyadora del Premi Nèstor Luján (2003). A Annaghmakerrig (residència d’artistes a Irlanda) va acabar Blau de Prússia, que va guanyar el Carlemany (2005). Ha seguit amb La primera pràctica (2009), L’escala del dolor (2011) i Els ambaixadors (2014), que va rebre el Premi Josep Pla. Entre les últimes novel·les trobem La bíblia andorrana amb el Premi Prudenci Bertrana (2015) i El Sindicat de l’Oblit. A banda de les novel·les, a Villaró li agrada experimentar amb temàtiques diverses, des de un llibret d’òpera fins a monografies històriques.