Avui dia algú es prestaria voluntari a ajudar a algú altre per defensar els seus ideals i la llibertat? Existeix una solidaritat com la que el Jordi Cantavella ens explica a la seva novel·la EL BRIGADISTA (Rosa dels Vents)?  Un nord-americà de color és el protagonista de la nova novel·la de Jordi Cantavella, EL BRIGADISTA, amb la qual l’autor barceloní vol retre homenatge als milers d’homes que van viatjar a Espanya quan va esclatar la Guerra Civil, allistats en les Brigades Internacionals. En EL BRIGADISTA el lector podrà conèixer la peripècia de Raimond, un jove americà que en els anys trenta sobreviu gràcies a la música i a treballs poc qualificats. Quan esclata la guerra a Espanya no dubta a allistar-se a les Brigades Internacionals per lluitar contra el feixisme, la qual cosa acabarà portant-lo a participar en la batalla de l’Ebre. Cinquanta anys més tard, Raimond narrarà a la seva néta Sarah les seves vivències i com es va enamorar de l’Anna, una barcelonina que va acabar en un camp de refugiats a França.

Els brigadistes nord-americans van viatjar a Espanya voluntàriament sense que ningú els obligués. Es van pagar els bitllets de la seva butxaca com bonament van poder només per defensar els seus ideals, la llibertat dels pobles. Dubto que avui dia pogués donar-se un cas com aquest, i encara que l’autor defensa que la solidaritat no mor, cosa que també vull pensar i compartir, crec que un acte tan valent com aquest seria difícil de superar. És veritat que hi ha molts actes solidaris i generosos en diversos àmbits de la nostra societat, però poca gent pensa només en el bé de la persona que té al costat sense tenir cap punt d’egoisme. He conegut molt poques persones que prioritzin el ben del proïsme abans que el seu, o sense rebre res a canvi. És legítim, evidentment, però molts que es planten medalles després haurien de pensar en si realment les mereixen. Aquesta novel·la és important per això, perquè ELS BRIGADISTES mereixien un llibre, un homenatge com aquest, perquè la seva veritable història se sabés i fos un exemple a seguir. Esperem que no amb una guerra sinó com un exemple de comportament aplicable al dia a dia o a “problemes” més petits que una guerra, afortunadament, però grans per segons qui els pateix. La narració transmet aquest esperit que si creus en alguna cosa, has de lluitar-la malgrat els inconvenients i les opinions dels altres. I a més, fer-ho de forma voluntària i altruista és tan bonic com difícil, però seria bo poder intentar-ho amb les coses petites de la vida, i segur que la satisfacció seria gran i potser potenciaria el valor de poder intentar-ho més d’una vegada començant pel méssenzill i arribant fins a on un mateix cregui. Com diu una frase del llibre “SIGUES UN BRIGADISTA DE LA TEVA VIDA I LLUITA PER LES TEVES GANES DE VIURE”. Amb això em quedo i amb la meva felicitació al Jordi Cantavella per una història potent, commovedora i que a més et mostra una part de la història poc coneguda per quant dimportant va ser, almenys, si parlem des del cor.

“Ajudar als altres et farà més feliç” – ELSA PUNSET