Blog de Bruno

S’acaba el curs escolar. Un curs més superat, pensen tots, i tres mesos de vacances. Tant de bo els enxampés jo ara! Recordo haver dit als meus pares durant les meves vacances d’estiu que m’avorria i ara, penso que m’encantaria tenir una miqueta de temps per avorrir-me. Com canvien les coses! Al tenir un fill pre-adolescent comences a veure la importància que té per a ells formar part del grup i com amb les noves tecnologies s’ha perdut la comunicació oral i, són capaços de dir-se moltes coses a través del telèfon mòbil però res mirant-se als ulls. Això és una arma de doble tall, que han de saber utilitzar bé tant els que envien com els que reben missatges, perquè en alguns casos es pot arribar a fer molt de mal amb el que un posa en un grup de WhatsApp. A ningú li agrada ser el rar del grup, o potser alguns ho prefereixen, o és la seva opció per aïllar-se d’alguna cosa que no els agrada, com en la nova novel·la d’en Francesc Miralles, TÚ ERES LA NOCHE / TU ETS LA NIT, en la que descobrim un grup de gent que no vol o no pot veure la llum del Sol. No són vampirs però viuen sota terra durant el dia, apartats del món que coneixem.

El protagonista, en Rai, coneix per accident un club clandestí que freqüenten els que han decidit rebel·lar-se contra la llum del Sol i viure de nit. Entre ells es troba la Lucía, una noia de divuit anys amb tendències autodestructives per la qual en Rai se sent tremendament atret. Una setmana és el temps mínim per a ser un iniciat. Dues setmanes dóna accés a la Gàbia de la Foscor, un pou sota les Catacumbes on regna la negror absoluta i és possible lliurar-se a la prova definitiva. La Lucía forma part del grup a sota i no a dalt? En Rai serà capaç d’integrar-se per ella i abandonar la seva vida?

Una història d’amor i de comprensió i incomprensió que agradarà als joves, fans d’en Francesc Miralles ja amb les seves novel·les anteriors com PULSACIONS o RETRUM i que, en aquesta última, també ens explica els sentiments de gent que no forma part del que és considerat ‘normal’. Però, ¿algú sap què és el ‘normal’ avui en dia? Per això, aquesta novel·la m’ha encantat i crec que tots hauríem de llegir-la perquè en Francesc, magistral sempre, torna a posar sobre la taula temes tan bàsics per a tots sense que te n’adonis. Només per això la novel·la ja val la pena, però a més t’enganxa, i t’apassiona per la història tan ben tramada entre en Rai i la Lucía. Bravo de nou Francesc, has sabut tornar-ho a fer. Un novel·la encantadora i alhora fosca, amb la dosi perfecta perquè res passi perquè sí.

Vivim en un món on les xarxes socials formen part de les nostres vides i de la dels nostres fills. A mi, personalment, em fa una mica de vertigen, però no podem tancar els ulls i fer veure que no veiem res. El que sí que podem fer és prendre les nostres pròpies decisions i veure si volem entrar o no en aquest món i com volem fer-ho. Si sabem com i per què ho volem, no ha d’haver cap problema i les relacions a través de les xarxes socials no han de ser negatives, de vegades, fins i tot, poden sorprendre’t.

La novel·la TODAS MIS FOTOS HABLAN DE TI de la Cristina Maruri és una de les noves apostes d’Ediciones B, sota el nou segell Plan B, i estic convençuda que tots els que van gaudir amb la lectura del llibre Contra el viento del norte i/o amb la pel·lícula Tienes un e-mail, s’enamoraran d’aquesta història que comença amb unes fotos penjades a Instagram. La resta, té a veure amb la bellesa de les coses i amb la nostra capacitat de clicar i fer likes. La Laura, la protagonista, escriu i viatja, en William, llegeix i és un amant de la fotografia, i en Julles viu enamorat. Tots tres formen un triangle amorós; la Laura viu entre el món real i el virtual, i dubta a qui escollir. L’un és tangible i estable i l’altre, és tot màgia, com en un somni, però a l’altre costat de la pantalla i a través de les fotografies que cada un penja a Instagram. Pots enamorar-te d’algú només pel que veus a través de les seves fotografies? Pots enamorar-te d’algú pels seus escrits? Qui hi ha darrere de cada passió, de cada persona o de cada personatge?

La Cristina Maruri debuta amb una de les primeres novel·les d’AMOR a través d’Instagram, una de les xarxes socials més utilitzades en els últims temps, i ho fa amb una veu literària i neta que captiva a tots aquells que creuen en les seves passions, en les seves il·lusions i en que la vida és un somni i els somnis, somnis són. I existeixen perquè un mateix els compleixi i vulgui aconseguir-los. Se’n sortirà la Laura? Una novel·la especial per llegir aquest estiu i viure l’AMOR en majúscules.

Aquest llibre torna a ser especial per a mi, perquè tinc un particular storytelling amb l’autora i això fa que aquest també sigui un d’aquells llibres que t’aporten alguna cosa més. Treballar amb l’Alba no ha estat, per a mi, una feina, sinó que ha estat un plaer. I conèixer-la també ha estat una altra de les coses especials que m’han passat en els últims mesos. Quan vaig rebre un e-mail amb la signatura de Hope, fet que ja em va cridar l’atenció, vaig pensar que algú que signa amb la paraula esperança, per a mi, ja és algú que té coses a dir. I, efectivament, va ser així tot i que rebem molts correus d’autors que volen que els ajudem amb el seu manuscrit i moltes vegades hem de dir-los que no perquè no podem assumir tanta feina, perquè aleshores no seríem d’ajuda, sinó tot el contrari. El correu de la Hope em va cridar l’atenció i vaig anar al seu blog per llegir el que escrivia; vaig descobrir una veu fresca, diferent i sòlida que va fer que em desplacés fins a Blanes, fins a casa seva, per conèixer-la. No acostumo a fer-ho, però vaig tenir un pressentiment i vaig voler ‘ajudar’ a aquesta persona a que el seu somni fos real. No obstant això, la Hope, que és el pseudònim de l’Alba Saskia, una noia de 25 anys que ha escrit una novel·la amb una història de superació semblant a la seva, ja tenia les portes obertes al món editorial perquè va ser una de les deu finalistes del Premi Planeta. Ells mateixos van veure, com vaig fer-ho jo, que darrere d’aquesta novel·la hi havia una veu única, diferent i potent.

L’Alba té una malaltia que només pateixen 80 persones a tot el món: la Síndrome de Brown Vialetto Van Laere, una estranya malaltia neurodegenerativa. Però ella somriu, és una dona forta, radiant, feliç, i amb moltes il·lusions que la van portar a escriure el llibre CON UN PAR DE ALAS, que ja és a les llibreries. Es va iniciar en l’escriptura per a mantenir-se activa ja que arran de la seva malaltia va perdre audició, va estar ingressada i no podia ni caminar ni menjar. El seu bloc Infinity Hope la va salvar, juntament amb el suport incondicional de la seva família, que és qui mai et falla i sempre està per al millor i el pitjor. Així doncs, l’Alba va escriure un bloc meravellós i després, es va atrevir amb aquesta novel·la que va destacar entre els centenars d’originals que arriben al Premi Planeta i que l’editora Lola Gulias no va deixar escapar. De totes maneres, l’Alba va permetre que l’ajudés en el camí del món editorial i, tot i tenir ja les portes obertes, va confiar en la nostra feina, després d’aquella trobada, per a mi inoblidable, a casa seva a Blanes, al costat de la seva germana, que és una bellíssima persona i en aquell moment estava embarassada, i, ens va cuinar unes pastes estupendes perquè ens sentíssim com a casa tant jo com el meu pare, que em va acompanyar, i també el meu fill, que aquesta ocasió va venir amb mi, cosa que mai fa, però tot passa per alguna cosa. Aquesta trobada va ser especial per als tres i espero que per a l’Alba també. Ara comença de debò la cursa de fons i espero que puguem aconseguir que molts lectors d’arreu del món llegeixin aquesta història.

No és una història d’autoajuda, però sí que és una història de superació per a tots aquells que creiem que sempre hi ha esperança. És la història de la Lía, qui després de viure a Tarifa una estrepitosa història d’amor amb l’Hugo, torna a Barcelona feta miques. La Manu, la seva amiga, l’acull i li dóna trenta dies per refer-se. Mentrestant, la Perpètua, la mare de la Lía, aliena al drama que viu la seva filla, continua enviant-li cartes a Tarifa creient que segueix allà. L’ajuda incondicional de la Perpètua i de la Manu serà crucial perquè la Lía pugui començar una nova vida, sobretot quan la Maria, una antiga amiga amb qui va compartir anys d’estudi en una escola de ballet, apareix i es converteix en el pont per construir un futur professional fent el que estima: ballar. I en Marcelo, un guapo jugador de waterpolo, estarà disposat a acompanyar-la en aquesta nova dansa que és la seva vida.

De vegades, sembla que tot vagi malament, que el cel es tenyeixi de gris i no hi hagi manera de poder veure la llum del sol però, amb aquesta novel·la, on l’amistat juga un paper important i també, la força per assolir un somni, l’Alba aconsegueix transmetre’ns que qui vol, pot. Que sempre hem de tenir esperança. Que si fas el que vols i el que sents, arribes fins on vols arribar. Per aquesta raó, aquesta novel·la és per a tots els públics, perquè desborda ESPERANÇA, que és el que porta tatuat l’Alba a la seva pell i el que amb molt de talent ens transmet amb aquesta novel·la, amb una història aparentment d’amistat i de superació, però que està tan ben explicada, amb una veu tan ferma, que no pot deixar indiferent a ningú. No és una autora més, és el descobriment d’una nova veu. Felicitats Alba, per haver arribat fins aquí, per haver deixat que t’acompanyés en aquesta aventura tan especial en la qual només hem començant a desplegar les ales, perquè espero que juntes puguem volar fins molt lluny, com et mereixes, i amb la banda sonora de la cançó del Diego Torres, que sempre em fa pensar en tu.

Al llarg de la vida coneixes a molta gent i, d’aquesta gent, hi ha algunes persones que s’hi queden i d’altres que passen de llarg. Potser alguns dels que passen voldries que es quedessin, i no es queden. Això sempre m’havia entristit, i dic m’havia, perquè després de llegir els llibres de l’Eva Sandoval i tenir el gran plaer conèixer-la i de poder compartir moltes coses amb ella, m’he adonat que la meva creença sobre l’amistat, és la meva, però de ningú més i, no puc ni he d’obligar a ningú a fer una cosa que no vulgui fer. Per arribar fins aquí, he recorregut un camí llarg i em queda molt per recórrer, però els llibres de l’Eva t’ajuden a veure les coses des d’una altra perspectiva. El seu primer llibre ¿Y TÚ QUÉ CREES? publicat per Urano i del qual s’han fet ja quatre edicions, t’ajuda a crear la vida que vols potenciant el teu poder personal. Aprens a utilitzar les eines necessàries per canviar la teva mirada sobre tu mateix i així, canviar la teva mirada sobre el que t’envolta. Descobreixes el món de les creences limitants i com superar-les. ¿Y TÚ QUÉ CREES? té com a propòsit que siguem conscients de les creences que limiten la teva vida per trobar el teu propi camí cap a l’autenticitat, el benestar i la plenitud. Perquè quan canviem la nostra mirada sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre la vida, llavors tot canvia. I us asseguro que és així perquè jo ho estic comprovant cada dia.

Per aquesta raó, estic feliç de poder compartir aquesta nova aventura, el seu segon llibre, amb l’Eva. Conèixer-la ha estat una de les millors coses que m’ha passat aquest últim any i, amb en Pablo (editor que ha cregut en el llibre des del primer moment i que a més, sempre ha cregut en mi), hem compartit ja diversos èxits junts i els rematarem amb aquest nou llibre. Segur. Tots dos són dos companys de luxe per a aquest viatge i, espero poder convèncer des d’aquí a tots els que ens llegiu cada dijous perquè compreu TU PODER NINJA, publicat per Ediciones B i que surt al mercat amb força. En ell, l’Eva ens segueix transmetent el seu missatge coherent i sempre fidel: confia, persevera, sigues flexible i podràs arribar a viure la vida com vols viure-la. Reconèixer que el veritable mestre està en el teu interior i entrenar-te en l’art de la vida és un dels millors consells que pots extreure d’aquest llibre, on l’autora reflecteix el que les arts marcials li han aportat a la seva vida i com podem aplicar la filosofia ninja a la nostra vida quotidiana. Conceptes senzills, però alhora poderosos, que comparteix amb el lector amb la intenció que les persones sapiguem connectar amb la nostra saviesa interior i puguem recuperar l’alegria i la il·lusió de viure realment feliços sempre, passi el que passi, ja que això només depèn de nosaltres mateixos.

Una lectura que és un regal perquè és amena, fàcil de llegir i respira un somriure en cada pàgina, que t’acompanya i t’obre la porta a una realitat, per a molts desconeguda, però a la qual tots volem arribar i molts no sabem com fer-ho perquè ens han programat per a no veure-ho. TU PODER NINJA obrirà aquesta porta que només tu decidiràs si vols creuar. Gràcies per compartir amb tots nosaltres els teus valors i per ensenyar-nos que tots els somnis poden fer-se realitat.

Tenir personalitat costa. No fer el que fa tothom, si creus que no has de fer-ho, no és fàcil. I si no ho és quan ja ets adult, imagina’t quan ets adolescent i has de ser el diferent del grup. Malgrat tot, tenir les coses clares i que no t’importi el que opinin els altres és el més ideal per viure tranquil. Si et saps envoltar de la gent que vibra igual que tu, les coses flueixen de manera gairebé màgica i sense esforç. És tot senzill. Fins i tot en les coses més banals, com amb la beguda, sembles exclòs del grup si no beus vi, si no t’agrada la cervesa o no saps assaborir un gintònic. Per aquesta raó, el llibre de la Meritxell Falgueras QUÈ BEURE QUAN NO BEUS em va interessar de seguida perquè jo he estat sempre una persona que no he sabut assaborir les begudes amb alcohol. No estic malalta, no ho faig per dieta, ni ho tinc prohibit pel metge, simplement mai m’han agradat tot i que sé que em perdo una de les bones coses de la vida perquè l’alcohol, en la justa mesura, és un plaer. I acompanyat amb segons quin menjar i segons quina companyia, encara ho és més però, a mi mai m’ha agradat i vaig passar la meva etapa de rara del grup, però amb dignitat perquè no volia beure alcohol malgrat que tots ho fessin. És cert però, que quan dius que no beus, a la majoria li sembla molt estrany.

Per fi tinc a les mans un llibre amb alternatives per als que per qualsevol raó, i totes són acceptables, preferim les begudes sense alcohol. És un llibre preciós, escrit per una de les dones que sap més de vins del nostre país, una de les tastadores més internacionals però, que sap i accepta un pla B i el defensa de manera natural, i amb “receptes” i tasts de begudes espectaculars però amb 0% alcohol. Begudes que s’adapten a totes les situacions quotidianes: celebracions, moments especials, petites dolències del cos i de l’ànima… Per refrescar i hidratar, per maridar amb un deliciós plat o, senzillament, gaudir d’una experiència rica en aromes, sabors i matisos. No hi ha dubte que tot el que és ‘sense alcohol’ és una tendència. I més si són begudes que estimulen els sentits, milloren la vitalitat i són fàcils de fer; són un pla alternatiu excepcional.

Descobrirem begudes tan cool com la michelada, perfecta per quedar-se amb els amics, exòtiques com la kombucha, amb propietats miraculoses, o relaxants com la golden milk, per a dormir millor. També, descobrirem els millors maridatges del te i dels sucs, consells per escollir un vi o una cervesa sense alcohol i idees per a un vermut o una «copa» nocturna.

Ja sé que molts no renuncien a una bona copa de vi, però saber que hi ha un pla B és l’excusa perfecta per poder comprar aquest llibre als abstemis de la família o del grup per decisió, no per obligació, o també, per als esportistes, les embarassades i, en general, per a qualsevol que vulgui assaborir experiències noves i agradables a l’hora de celebrar i brindar.