Blog de Bruno

Vivim en un món on les xarxes socials formen part de les nostres vides i de la dels nostres fills. A mi, personalment, em fa una mica de vertigen, però no podem tancar els ulls i fer veure que no veiem res. El que sí que podem fer és prendre les nostres pròpies decisions i veure si volem entrar o no en aquest món i com volem fer-ho. Si sabem com i per què ho volem, no ha d’haver cap problema i les relacions a través de les xarxes socials no han de ser negatives, de vegades, fins i tot, poden sorprendre’t.

La novel·la TODAS MIS FOTOS HABLAN DE TI de la Cristina Maruri és una de les noves apostes d’Ediciones B, sota el nou segell Plan B, i estic convençuda que tots els que van gaudir amb la lectura del llibre Contra el viento del norte i/o amb la pel·lícula Tienes un e-mail, s’enamoraran d’aquesta història que comença amb unes fotos penjades a Instagram. La resta, té a veure amb la bellesa de les coses i amb la nostra capacitat de clicar i fer likes. La Laura, la protagonista, escriu i viatja, en William, llegeix i és un amant de la fotografia, i en Julles viu enamorat. Tots tres formen un triangle amorós; la Laura viu entre el món real i el virtual, i dubta a qui escollir. L’un és tangible i estable i l’altre, és tot màgia, com en un somni, però a l’altre costat de la pantalla i a través de les fotografies que cada un penja a Instagram. Pots enamorar-te d’algú només pel que veus a través de les seves fotografies? Pots enamorar-te d’algú pels seus escrits? Qui hi ha darrere de cada passió, de cada persona o de cada personatge?

La Cristina Maruri debuta amb una de les primeres novel·les d’AMOR a través d’Instagram, una de les xarxes socials més utilitzades en els últims temps, i ho fa amb una veu literària i neta que captiva a tots aquells que creuen en les seves passions, en les seves il·lusions i en que la vida és un somni i els somnis, somnis són. I existeixen perquè un mateix els compleixi i vulgui aconseguir-los. Se’n sortirà la Laura? Una novel·la especial per llegir aquest estiu i viure l’AMOR en majúscules.

Cada vegada que vaig a casa dels meus pares tinc ganes d’agafar els àlbums de fotos de quan érem petits i podria passar-me hores mirant-los i recordant cada moment. Actualment, tots anem amb el mòbil i fem fotos que després no passem on hauríem i, algunes es perden, i altres queden a l’ordinador, ordenades per dates, i gairebé ningú té el temps d’organitzar-les, com fèiem abans, i tenir aquests àlbums que són grans records de tota una vida i que a tots ens agradaria tenir a les nostres prestatgeries del menjador, com tenen els meus pares. El poder de les noves tecnologies ens ajuda a avançar en moltes coses, però la part més nostàlgica l’hem de mantenir nosaltres, i costa, perquè els dies i els mesos passen volant. Em fa la sensació que algú em roba les hores del dia perquè em queden tantes coses per fer de les llargues llistes que em faig el cap de setmana i que hauria de complir de dilluns a divendres, que em ric de mi mateixa quan dissabte torno a començar a llistar tot el que m’agradaria fer, mentre el lladre del temps em mira fixament als ulls i comença a córrer abans que jo.

A la literatura, hi ha poques novel·les que parlin de les fotos, un altre art, i L’OBJECTIU DEL CRIM, la novel·la que acaba de publicar en Xulio Ricardo Trigo amb Ediciones B, en català i castellà, és una d’aquelles novel·les que t’enganxen no només per estar ben escrites, per un autor amb un gran ofici, sinó perquè a més, en Xulio ha creat un personatge, l’Erika, amb tant carisma, tan interessant, que vols saber més i més sobre aquesta dona. Amb dotze anys, just quan acabava la Segona Guerra Mundial, l’Erika va ser segrestada juntament amb la seva mare i dues-centes persones més, per l’exèrcit rus, perquè treballaven a la fàbrica de les càmeres de fotos Contax i creien que només amb els tècnics podrien fer-ne una rèplica a Kíev. Molts anys després, ja al 1961, just quan es parla de la construcció del mur de Berlín, l’Erika viatja a Barcelona com a membre de la policia alemanya per ajudar en la investigació d’un cas d’assassinat de dos dels seus compatriotes. Aquests casos li recorden als mètodes usats pels seus segrestadors de l’adolescència. Amb l’ajuda del comissari Casajoana, intentarà entendre per què tot torna a començar i què s’amaga darrere de les joves assassinades que la porten a tornar a ficar-se en el seu passat més hostil, el qual, voldria oblidar.

Una novel·la policíaca basada en la història de la fotògrafa Erika Ernemman i ambientada en el món de les càmeres fotogràfiques clàssiques. Una obra literària que t’atrapa per la història i per la bellesa de la unió de dos meravellosos mons com són la literatura i la fotografia. Idònia per a tots els lectors del gènere i els que no ho són, perquè amb una ploma magistral, en Xulio relata una història que té ganxo per tants cantons, que difícilment defraudarà a ningú. Felicitats per aquesta novel·la que ha aconseguit un objectiu clar, fer una passa endavant.