Blog de Bruno

Una amiga em va explicar que la seva mare sempre li deia: ‘tot el que no suma, resta’. I des d’aleshores, aquesta és una de les meves frases. Malgrat tot, sumar es pot sumar de moltes maneres i en moltes àrees. La majoria de gent pot pensar que només es pot sumar en la part professional, que n’és una, però per a mi, sumar vol dir aportar, donar, ajudar, i això, a part d’aconseguir-ho en l’àmbit laboral, el més important és fer-ho a la vida. Perquè si intentes viure pensant en aportar, ho aplicaràs a tot sense pensar i, aconseguiràs ser feliç, que és el que tots hem d’intentar, ser feliços i fer el que ens agrada per poder gaudir d’aquesta vida, que passa ràpid. Hem d’esprémer cada segon amb somriures, compartint amb els amics, i escoltant-nos més per fer el que realment vulguem fer.

El llibre de la Nika Vázquez, APORTA O APARTA, és un llibre amè on l’autora et dóna les pautes per ser un ‘sumador’, un ‘aportador’ i així, aconseguir viure sent feliç, atès que ella pensa que a una part de la gent li fa por ser-ho. Els dóna vertigen entrar en la bombolla de gaudir de tot i veure les parts positives de cada situació. Per tant, amb exemples clars i exercicis senzills, ens mostra un decàleg per a gaudir de les nostres vides sense pensar-ho dues vegades. Un llibre útil per a tots perquè ens sentirem identificats en diverses ocasions amb el que la Nika explica.

La vida és una muntanya russa però no podem baixar de la vagoneta, hem d’aprendre a controlar-la i a gaudir del viatge. Així que, com tots, tenim algun moment de dubte, de pànic, per una pujada massa empinada o una baixada sense fre. Segur que aquest llibre us ajuda a posar cada cosa al seu lloc i a viure una vida en la qual no cal complicar-se les coses, simplement, cal confiar en un mateix i en el que es pot aportar perquè tot sigui més fàcil i, el millor de tot això és que SÍ QUE ES POT.

Tots depenem, encara que no ho vulguem, del temps. A mi em falta temps per tots els costats. Haurien d’existir els dies de 48 hores per poder arribar a tot i fer tot el que m’agradaria. Sento el pas del temps amb l’edat, un any més i sembla que les hores passin cada vegada més ràpides, o jo vaig més lenta, mai sé què pensar. També intento aprofitar al màxim aquells moments que m’agraden, que no voldria que acabessin mai: els retrobaments familiars, els caps de setmana amb els meus, les hores d’esport, el cafè amb els amics, les postes de sol al costat del mar. Els anys passen i sense adonar-nos-en ens trobem amb quaranta i tants anys i pensant que és millor complir-los que no fer-ho.

Encara que després de llegir el llibre EL LADRÓN DE MINUTOS de David Lozano, vaig pensar que potser no estaria gens malament que el dia del meu aniversari desaparegués del calendari i es pogués parar el temps i l’edat, i així no haver de preocupar-me per aquesta sensació que la vida se m’escapa de les mans. Però això segur que tindria conseqüències, igual que el que li passa a l’Edu, protagonista del llibre, que té deu anys i no li sembla gens bé que li robin el dia del seu aniversari, i el que intenta és recuperar-lo. Per a fer-ho, va a la Botiga de les Coses Prohibides, on aconsegueix la Succionadora de Temps, capaç de robar minuts fins aconseguir recuperar un dia complet. Sembla fàcil i, sense pensar en les conseqüències, comença la caça de bons moments… d’altres. Així, poc a poc, es converteix en un autèntic addicte a aquells minuts de felicitat aliena i deixa de viure el present. Abandona la seva millor amiga, els seus companys, deixa de jugar a futbol, descuida els estudis… i cau en una infelicitat i en un egoisme dels quals no desperta fins l’últim moment, quan es veu obligat a decidir a què dóna valor a la vida.

Una incursió magistral de Lozano al món dels més petits, amb una història divertida però que dóna valor als valors, i ja només per això, val la pena no perdre-se-la.

Sabies que segons els japonesos tothom té un IKIGAI, un motiu per a existir? Si penso quin motiu tinc per a existir, no puc quedar-me amb un, i per tant, crec que no he trobat l’IKIGAI encara, però segons els habitants d’Okinawa, L’ILLA AMB LA POBLACIÓ MÉS LONGEVA DEL MÓN, el secret millor guardat és com troben l’IKIGAI, la felicitat de sentir-se sempre ocupat, i descobrir el que dóna sentit a la seva existència i els impulsa a viure cent anys en plena forma tant físicament com mentalment, i el més important, emocionalment.

Sense una existència vital i optimista potser la vida perd sentit. Llegint aquest magnífic llibre que en  Francesc Miralles i l’Héctor García (Kirai) acaben de publicar he descobert moltíssimes coses que no sabia, sobretot el significat d’IKIGAI, i que tenir un IKIGAI clar i definit, una gran passió, és una cosa que dóna satisfacció, felicitat i significat a la vida. Amb aquest llibre, podràs trobar-lo, a més de descobrir moltes claus de la filosofia japonesa per una llarga salut del cos, la ment i l’esperit. Aquest llibre m’ha entusiasmat, no només perquè el meu gran amic i meravellós autor, Francesc Miralles, amb qui ja he pogut compartir molts èxits, moltes emocions i una ja llarga vida literària junts, em digués que aquest projecte seria un èxit, cosa que encara no sabem perquè porta una setmana a les llibreries, però per a mi ja ho ha estat. En menys d’una setmana he pogut aconseguir vendre’l a 17 llengües, un autèntic luxe, així que com moltes altres vegades, en Francesc ha donat en el clau, és un mestre de la vida, algú que s’anticipa als esdeveniments i que a mi m’ajuda a trobar sentit a la meva feina.

El llibre m’ha donat també l’oportunitat de conèixer l’Hèctor, una persona especial sense cap dubte, en el millor dels sentits, i a conèixer les lleis de l’IKIGAI. Són ‘lleis’ que semblen fàcils i que hauríem de tenir-les tots molt clares, perquè semblen òbvies, però la majoria som incapaços de complir-les totes. Realment és el valor de les coses senzilles el que fa que la vida de cada un sigui millor: somriure, donar les gràcies, envoltar-te de bons amics, posar-te en forma, mantenir-te actiu, saber prioritzar. Seguir el teu IKIGAI, o potser descobrir per què encara el tens amagat, et donarà aquest impuls necessari per donar el millor de tu mateix cada dia, i aquest sentit a la vida que tots necessitem per seguir caminant. Només tenim una vida, una oportunitat, i el millor és gaudir del viatge. M’acompanyes?