Blog de Bruno

La setmana passada llegint El País no podia deixar de pensar en l’última novel·la juvenil de la Care Santos, VERITAT, que és la continuació del seu llibre MENTIDA, premi Edebé de Literatura Juvenil i un autèntic bestseller. VERITAT tracta de com l’Èric surt del correccional de menors després de quatre anys d’internament, i és absolt del càrrec d’assassinat al qual va ser injustament acusat quan tenia 14 anys. A MENTIDA entens a l’Èric i vols que surti en llibertat perquè és innocent, i a VERITAT veus la dificultat que té per ser acceptat per la societat. És just?

Llegint la novel·la pensava que no, però, llegint la notícia d’El País sobre el violador del barri de La Paz de Madrid, pensava diferent, perquè aquest violador, després de violar a més de 18 noies i matar-ne dues, va ser posat en llibertat un cop va complir la seva condemna perquè els psicòlegs li van diagnosticar penediment, però li va faltar temps per tornar a violar i matar. Potser és un cas extrem, però lamentablement no és un cas aïllat. Ningú ha de ser jutjat pel mateix patró, però és difícil poder ‘perdonar’ a algú que mata i viola, ho lamento, però ho sento així. Entenc que tots podem canviar i millorar, per tant tothom tindria dret a una segona oportunitat. En la meva opinió, el ‘violador de l’ascensor’ no la mereixia, ni la mereix, però en canvi l’Èric sí i, a la novel·la de la Care Santos es narra com la reinserció en una societat carregada de prejudicis resultarà una realitat encara més dura: no tornar a caure en la delinqüència quan el teu entorn sembla entestat en això, continuar els estudis, trobar una feina, allunyar-se del barri,… La Xènia va ajudar-lo a superar unes barreres que veia infranquejables, però… Serà l’amor una força suficient per superar les dificultats ara?

La Care Santos torna a escriure sobre un tema de debat, espinós, el qual s’ha de tractar amb cura, i intentar no generalitzar, encara que costi. No obstant això, l’Èric mereix aquesta oportunitat i ell lluita per ella. Un exemple a seguir, sens dubte, i tant de bo aquesta novel·la sigui un motiu de reflexió per a joves i adults.

El dia 6 de gener, dia especial perquè és el dia de Reis, és un dia que a casa celebrem i molt. Aquest any, va ser encara més especial perquè atorgaven el Premi Nadal a la Care Santos, autora i amiga, amb una novel·la que m’ha fet pensar molt sobre els temes principals de la mateixa; el perdó i la culpa. Quan la Care em va dir la cita que l’havia inspirat de Joan-Carles Mèlich: ‘NOMÉS ES POT PERDONAR L’IMPERDONABLE’, vaig saber que la novel·la que ens presentaria seria brillant i no em vaig equivocar.

MITJA VIDA és una novel·la que, a través de la vida de cinc amigues al llarg de trenta anys, ens retrata una generació de dones en l’Espanya de la dictadura i la transició. Un homenatge a aquestes dones d’una època on la hipocresia i el quedar bé s’enfrontaven a l’amor i a la llibertat. Cinc vides diferents, unes amb èxit i altres no, però que un acte succeït en la seva època d’adolescents les marca per sempre. La gestió de la culpa i del perdó és l’eix d’aquesta novel·la que farà que molts no deixem de donar-li voltes després de la seva lectura. Has perdonat l’imperdonable alguna vegada? Demanar perdó no és fàcil però, a mesura que m’he fet gran, penso que no val la pena no perdonar, i que val molt la pena saber demanar perdó, viure tranquil·la i bé amb tothom. Aquesta novel·la és l’exemple perfecte de que la vida dóna moltes voltes i que el millor és poder sentir-se bé amb un mateix per poder ser feliç i fer feliços als altres.

Aquest any, el vaig començar genial però també vaig acabar l’any recuperant una amistat molt important per a mi i la qual no vull tornar a perdre. Potser encara queda alguna conversa pendent, però visc amb la il·lusió d’haver recuperat una cosa tan valuosa com una de les meves millors amigues de l’adolescència. La lectura és la gran companya d’un viatge com la vida i, quan forma part d’ella, tot encaixa, com un puzle màgic. Sense voler, comprens moltes coses i entens que res passa perquè sí, com una altra bona amiga m’ha ensenyat.

Gràcies Care Santos, per una novel·la tan meravellosa que també és un homenatge a l’amistat i que ens deixa empremta. Un Premi Nadal d’alt nivell que no decebrà a ningú.

Aquest pont estic visitant a un amic a Punta Cana, i el que em crida molt l’atenció és que estant en un ressort veus molts prototips de persones, però gairebé tots els estrangers que vénen a la piscina i a ballar, llegeixen. Això em fa immensament feliç, perquè la seva part lúdica, inclou la lectura. Sempre troben el temps per llegir, perquè l’excusa de m’agrada però no tinc temps, sabem tots que no és veritat, tot són prioritats, fins i tot en un lloc paradisíac com aquest on pots estar tot el dia estirat i que et serveixin, o fer excursions, i arribar rebentat l’hotel. El moment lectura has de buscar-lo, però qui el vol, el pot tenir. I si creus que els llibres són importants per a la vida, cosa que jo crec fermament, és bàsic donar exemple amb la pràctica, perquè ajuda a que els que ens envolten es fixin en els llibres.

Molts pares volen que els seus fills llegeixin, però ells no obren mai un llibre, i així està clar que és difícil que agafin afició per la lectura, llevat que per ells mateixos ja els apassioni, que pot passar, i passa, però menys del que voldríem. Així que intentem buscar el millor moment per compartir-lo amb un bon llibre, estic segura que pocs es podrien penedir d’aquest modest consell i en canvi, sí que podrien enganxar-se a una cosa tan bonica i tan útil a la vegada.

Així que avui, us deixo per a tots aquells que teniu nens petits a prop, un collage de llibres infantils perquè els Reis Mags o el Pare Noel puguin començar a ajudar a fomentar l’hàbit de la lectura:

– Els detectius Ho. El desastre Ja (Edebé) de Care Santos. Tercera entrega dels tres germans Olmedo. Entre tots tres intenten resoldre petits grans reptes de la vida diària. Les dues primeres entregues són El misteri Cro i El cas Gu.

– El club dels caníbals es cruspeix Dràcula de Gabriel García Oro (Anaya). Prèviament, els caníbals es van cruspir en Quixot.

– Laura SuperChef. El mejor bocadillo del mundo, de Care Santos. Segona aventura de la Laura, que s’enfrontarà a un gran concurs. Laura SuperChef. Chocolate va ser el primer lliurament, editada per Ediciones Bruño.

– També, podeu escollir un dels llibres protagonitzats per l’Òscar i la Nora (Em venc la mare, Em venc el pare, Em venc el millor amic i Em venc el Cigró, editats per Ediciones SM). El seu èxit ha traspassat fronteres i ha arribat a Portugal, Itàlia i Corea, entre d’altres països.

Regalar un llibre és regalar vida, imaginació i l’entrada a diferents mons on perdre’s i trobar-se per arribar al món real amb una mica més, sempre amb alguna cosa més. Per tant, els regals que ens aporten, són els regals estrella. No ens oblidem d’ells.

Aquesta setmana celebrem Sant Joan, el dia 23 és la revetlla, i amb petards i coets obrim la porta a l’estiu. La nit més curta de l’any, però una de les més intenses, a la qual molts titllen de màgica. A mi és una celebració que m’agrada perquè se celebra entre amics i família i perquè marca el començament de l’època estiuenca, amb més llum, amb la gent animada i amb ganes de gaudir de les merescudes vacances i d’intentar deixar de banda la rigidesa del curs per gaudir una mica més de tot. Ens relaxem més i deixem entrar a la nostra vida una mica més de fluïdesa; no als horaris rígids, si a dinars i sopars improvisats, terrasses i moments amb els amics encara que sigui entre setmana. Així que la nit de Sant Joan per a cada un té la seva lectura però és un dia que tothom celebra i que l’alegria és gairebé el plat principal a totes les cases. Per això la Care Santos li ha dedicat un llibre a aquesta festa, publicat per l’editorial Base, i del qual en recomano la lectura per als més petits en aquestes dates, on els llibres passen en un segon pla, ho sé, però no els contes. Els contes haurien de ser part de les nostres vides i part del dia a dia dels menuts, perquè l’hàbit de la lectura sigui un plaer i no una obligació.

També la Care Santos acaba de publicar una novel·la per als ja més grans de la casa, els d’entre 8 i 10 anys, i als que els agradi el tema culinari, que tan de moda està actualment amb programes de televisió que són líders d’audiència com MàsterChef. La Care ha creat a la LAURA CHEF, una nena que s’apunta a un curs de cuina a l’estiu i aquest llibre serà el seu quadern de notes de les magistrals classes amb el professor Lechuga, un xef mundialment conegut. Un llibre ideal perquè les vacances d’estiu dels nostres petits comencin amb un somriure, amb ganes de llegir, i potser de cuinar, una activitat que es pot compartir en família, per a no sortir-ne “escaldats”. Hi haurà més llibres de la Laura, perquè estic segura que el primer se’l “empassaran” en un tres i no res. No és només una lectura femenina, perquè ja hem vist que la cuina els agrada a tots, però les nenes se sentiran identificades amb aquest personatge que la Care ha brodat.

Com que de moment només n’hi ha un al mercat, podeu combinar la lectura de LAURA CHEF amb els quatre llibres que ja han estat publicats de la sèrie YES WE DANCE. Un grup de nenes que tenen passió pel ball i que a més, viatgen fins a Nova York i fins algun país més, complint els seus somnis, en gira al costat dels seus ídols. No obstant això, aviat s’adonaran que la vida dels famosos no és tan genial com sembla i que la fama té un preu. CUINA I BALL, dues de les coses que actualment estan de moda, així que els petits tenen bones lectures assegurades, i els nens que no descartin donar-los un cop d’ull a les aventures d’aquestes petites noies, perquè sempre se’n pot aprendre.

I per acabar, tenim uns llibres ideals ja per als més adolescents; la trilogia EBLUS de la Care Santos, que ja us vaig comentar anteriorment en aquest blog, i el llibre de Santi Baró titulat L’EFECTE CALDERS, que va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2016, i que sense ganes de ser un llibre pesat sobre la figura de l’escriptor català Pere Calders, ens fa un retrat de la seva figura i la seva literatura realment genial. A en Xavier, que és el protagonista d’aquesta novel·la, li costa fer amics, és un gran lector de còmics, i l’únic que vol és evitar els seus pares, i que el deixin passar un agost tranquil a Llançà, un poble mariner dels més bonics de la costa catalana, on la inesperada amistat amb l’excèntric escriptor Pere Calders, que estiueja allà, pot canviar la dinàmica de la seva vida.

Cinc lectures per a aquestes vacances, per a diferents franges d’edat. Els pares que caminem desorientats però que creiem que llegir és un plaer i un hàbit que els petits han de veure a casa, no defraudarem als nostres fills si els recomanem algunes d’aquestes aventures. Un bon llibre és un gran company de viatge, ja ho sabeu, no ho oblidem, sinó que n’hem de gaudir.

Alguns volem creure que l’AMOR pot salvar moltes coses. Jo sempre he pensat que l’amor té diverses formes, que hi ha diferents maneres d’estimar, però que amb l’amor, es poden aconseguir objectius. Penso que les persones que creuen que donant amor als altres, milloren el món, tenen tota la raó. No obstant això, la raça humana és tan egoista que gairebé ningú dóna amor sense demanar res a canvi, i això és el que al final fa que l’AMOR, en majúscules, no triomfi en moltes ocasions. Donar sense rebre és amor en estat pur, però pensem realment qui ho aplica a la vida diària, i diàriament. Ho fem?

La Care Santos, amb la seva trilogia Eblus (Edicions B en espanyol), ens demostra que l’amor és l’única cosa que paralitza l’ésser més dolent i perillós de la història. El mateix diable es toparà amb una cosa que no tenia previst: l’amor. La Natalia serà l’únic obstacle que es trobarà en el seu llarg camí del mal, i la seva obsessió per ella aconseguirà embogir-lo. Vencerà l’amor al mal? Una lluita històrica que la Care Santos ens llança de nou a la palestra de manera contundent i, perquè ningú vulgui parar de llegir aquesta trilogia, ens mostrarà una maledicció familiar que marca la vida de la família Albás, i de la qual no saben com escapar. La veritat de la maledicció només la coneix l’Eblus, un diable que no oblida ni perdona, però que en algunes coses és més humà del que vol reconèixer. La Care torna a publicar tres novel·les excel·lents, magistrals i, amb les que embolicades d’aventura, hi ha molta reflexió. Un deu per a aquesta autora, que no ens deixa de sorprendre, i que m’ha fet pensar que en la nostra societat pot haver-hi molts Eblus, però que si volem podem vèncer-los. Jo, sí que ho vull. I tu?