Blog de Bruno

Estem a la setmana de l’amor. Cors per tot arreu, informació sobre escapades per a parelles t’omplen la bústia del correu electrònic, anuncis per la tele enfocats a la parella i al dia de Sant Valentí… És ja una tradició. Malgrat tot,  per a mi l’AMOR ha de ser un amor de cada dia, no d’una vegada a l’any i no és només un amor de parella, sinó un AMOR en general, obert a amics, a fills i a aquells als que veus cada dia. Crec fermament en l’amor cap a un mateix, perquè si t’estimes a tu, pots estimar als altres.

Per aquesta raó, la novel·la de Rocío Carmona, LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, que debuta com a escriptora en literatura per a “adults” amb Duomo després de triomfar amb les seves obres per a joves com LA GRAMÁTICA DEL AMOR o EL CORAZÓN DE HANNAH, m’ha encantat. M’ha atrapat i he caigut rendida als peus de la protagonista, la MIA, una dona d’avui dia, de trenta quatre anys que acaba de trencar amb l’Àlex i que s’ha d’enfrontar a un estiu a la ciutat amb el cor trencat. A més, la Mia perd la feina i la suma d’ambdues coses la duu a una tristesa profunda que molts hem sentit segur alguna vegada, de la qual pensa que mai podrà alliberar-se. El món se li enfonsa però ella sap que ha de prendre decisions per tornar a aixecar-se, només hi ha un camí, i per començar a caminar ha de curar les ferides del seu cor trencat. Així, a poc a poc, començarà l’aventura de travessar el dolor i de descobrir-se a si mateixa. És una novel·la que et fa plorar i riure alhora, una novel·la inspiradora que ajudarà els que tenen el cor trencat, però també als que alguna vegada li hem trencat a algú, perquè els camins de l’amor són infinits i tots hem viscut algun desengany o hem comès algun error. Hem gastat caixes de mocadors de papers, hem estat hores parlant per telèfon amb la nostra millor amiga demanant consol, ens hem menjat tota la xocolata de la nevera o la caixa de gelat més gran, però al final, hem trobat el que ens torna al nostre lloc, el que ens equilibra. La Mia corre, canta, fa nous amics, visita el museu dels cors trencats i ens descobreix els bars gatunos, passant pel seu propi dol, veiem reflectit el nostre i el de les nostres amigues i amics. Un llibre amb moltes capes, que no podrem parar de llegir per saber com la Mia aconsegueix el seu objectiu. Una novel·la brillant, amena, d’amor i de desamor, de sentiments oposats i de recollir els trossos del cor i fer-se més fort per estimar-se més. Ella és tot cor.

Una novel·la que agradarà a les lectores i als lectors que han gaudit amb MUJERES QUE COMPRAN FLORES o LA MÀGIA DE SER SOFÍA. Aquesta primavera ve carregada de bones novel·les, apunteu aquesta a la llista i regaleu-la a qui més estimeu. Així, farem una cadena d’amor vertader.

Des de fa ja un temps que me n’adono que el temps passa volant. Ens anem fent grans, i m’estic trobant que amb els diferents grups d’amics amb els que convisc, cada cop hi ha més separacions. No és bo ni dolent, és simplement una dada que fa que em pregunti si l’amor per tota la vida amb algú és possible.

Crec que hi ha moltes maneres d´estimar i no tenim una fórmula matemàtica per saber què és el què funciona, ja que crec que cada parella té la seva, però, al llegir la novel·la de Víctor Alexander ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER, no m’he pogut reprimir de pensar en aquestes parelles grans que han estat junts tota la vida compartint-ho tot. I em pregunto si l’AMOR en majúscules es pot fer gran com una bola de neu, o es transforma a cada passa que donem en allò que volem que sigui. La vida de la parella és tot un món, i amb aquesta novel·la és una base sòlida per poder afrontar un segle de vida i d’història que ens relata amb gran habilitat l’autor coneixedor de la mateixa, i que ens fa reviure juntament amb els personatges tot el que va passar.

La Maria i en Joan, que passegen els seus noranta anys per la rambla del Celler, lentament, com dos enamorats, veuen passar el món d’avui, tan distant del de la seva plenitud, i tan hostil, ja que actua amb ells sense pietat, com un voltor en cerca de carronya. En Niel, un veí seu, els contempla, alertat per la seva bondat i la seva indefensió; és un home que, com els vells amants de la rambla del Celler, arrossega un passat on dolor i joia es barregen, incontrolats, a partir d’una adolescència viscuda a París i d’un amor sempre infeliç per Judit, la seva segona dona, víctima d’un ahir ple d’infàmia. La Maria, a qui tothom diu Marieta, i en Joan han travessat un segle sencer de guerra, opressió, silencis, vexacions… però han trobat temps i fortalesa per estimar la família, el teatre, l’òpera, el cinema, aquesta vida que, justament quan arriba a l’últim tram, sembla voler-los eliminar abans d’hora. ELS AMANTS DE LA RAMBLA DEL CELLER és un relat extraordinari que contraposa la tendresa a la cruesa més extrema. Crec que és una novel·la que en sí és la vida i que té un públic molt ampli que la pot gaudir i entendrir-se amb aquesta parella tant especial que als noranta anys encara passeja enamorada per la rambla del Celler.

Una estampa de postal que a mi, personalment, m’agrada, i em fa posar la pell de gallina tot pensant en que sí que podem alimentar l´amor fent-lo créixer com una bola de neu que no cal que s´aturi mai, però que s´ha de modelar de tant en tant perquè pugui seguir creixent.

Vivim en un món on les xarxes socials formen part de les nostres vides i de la dels nostres fills. A mi, personalment, em fa una mica de vertigen, però no podem tancar els ulls i fer veure que no veiem res. El que sí que podem fer és prendre les nostres pròpies decisions i veure si volem entrar o no en aquest món i com volem fer-ho. Si sabem com i per què ho volem, no ha d’haver cap problema i les relacions a través de les xarxes socials no han de ser negatives, de vegades, fins i tot, poden sorprendre’t.

La novel·la TODAS MIS FOTOS HABLAN DE TI de la Cristina Maruri és una de les noves apostes d’Ediciones B, sota el nou segell Plan B, i estic convençuda que tots els que van gaudir amb la lectura del llibre Contra el viento del norte i/o amb la pel·lícula Tienes un e-mail, s’enamoraran d’aquesta història que comença amb unes fotos penjades a Instagram. La resta, té a veure amb la bellesa de les coses i amb la nostra capacitat de clicar i fer likes. La Laura, la protagonista, escriu i viatja, en William, llegeix i és un amant de la fotografia, i en Julles viu enamorat. Tots tres formen un triangle amorós; la Laura viu entre el món real i el virtual, i dubta a qui escollir. L’un és tangible i estable i l’altre, és tot màgia, com en un somni, però a l’altre costat de la pantalla i a través de les fotografies que cada un penja a Instagram. Pots enamorar-te d’algú només pel que veus a través de les seves fotografies? Pots enamorar-te d’algú pels seus escrits? Qui hi ha darrere de cada passió, de cada persona o de cada personatge?

La Cristina Maruri debuta amb una de les primeres novel·les d’AMOR a través d’Instagram, una de les xarxes socials més utilitzades en els últims temps, i ho fa amb una veu literària i neta que captiva a tots aquells que creuen en les seves passions, en les seves il·lusions i en que la vida és un somni i els somnis, somnis són. I existeixen perquè un mateix els compleixi i vulgui aconseguir-los. Se’n sortirà la Laura? Una novel·la especial per llegir aquest estiu i viure l’AMOR en majúscules.

No és la primera vegada que recomano aquest llibre, ni serà l’última. AMOR EN MINÚSCULA és per a mi un llibre especial, una novel·la plena de frases inspiradores que a mi m’han deixat una empremta inesborrable. A més, és un llibre que s’ha traduït a 23 llengües i que ara Penguin Random House ha rellançat a Espanya.

La primera a apostar per aquest llibre va ser una gran editora, Marisa Tonezzer, que va saber veure la màgia d’aquesta novel·la i la va treure a la llum. Ella és una de les grans en aquest petit món, i l’admiro des que la vaig conèixer treballant a l’Atlántida. A més d’una estupenda professional, és una bona amiga. És veritat que a Espanya, desafortunadament, no va ser un èxit; aquestes coses passen més del que voldríem tots els que estem involucrats en el sector. No obstant això, AMOR EN MINÚSCULA ha estat un BESTSELLER a Alemanya i d’altres països que van apostar per ella.

El passat mes de febrer el llibre va veure la llum als Estats Units i al juny l’hem rellançat a Espanya, amb un altre editor especial per a mi, Pablo Álvarez, que sempre m’ha donat suport, m’ha ajudat, i amb el qual hem fet projectes fantàstics junts. Aquest rellançament, aquesta segona oportunitat, seria mereixedora de la millor recompensa que podem demanar els qui hem lluitat perquè una bona novel·la com aquesta arribés als lectors. I que vosaltres, lectors, fóssiu els que la recomanéssiu. Perquè els que l’han llegida han quedat enamorats d’en MISHIMA, i d’en SAMUEL, del qual han après moltes coses, com per exemple que el plaer de les coses senzilles és el que ens omple i que la vida, diguin el que diguin, no és senzilla, però hem de viure-la. Una novel·la urbana, que ha agradat a tots els que l’han llegida, així que no us ho penseu més i busqueu aquest gran tresor amagat.

En Francesc Miralles, l’autor de la novel·la, és reconegut i admirat per aquells que treballem en el sector i pels seus ja moltíssims seguidors i fans; però ell segueix sent la mateixa persona especial que vaig conèixer ja fa més de 12 anys i que, darrere de la seva senzillesa, amaga el seu mestratge, cosa que pocs saben fer quan es tenen les dues coses. Ja veieu que és una novel·la amb història, dins i fora, així que us convido a que participeu en fer-la gran. És una novel·la ideal per a l’estiu i per tots aquells que vulguin aprofitar el ‘break’ per créixer.

El gran món de la parella dóna molt de què parlar i més sobre què escriure, perquè tots hem anat a sopars amb amics en què el tema de la sobretaula és la parella. Cadascú té la seva visió particular i és divertit com els tòpics gairebé es repeteixen sempre. Les noves generacions semblen molt diferents a la nostra, però no sé si en aquest tema de l’amor, també són tan diferents. Potser ha variat la manera de comunicar-se. Abans no existia el WhatsApp i tot ho havies de dir a la cara, i això feia que les coses no fossin tan fàcils (o tan difícils).

Aquesta setmana recomano un llibre divertit, desenfadat, per a tots aquells que han decidit anar-se’n a viure en parella. Potser després de l’estiu? O durant les vacances? Abans, us aconsello donar un cop d’ull a aquest llibre publicat per Maeva, PEQUEÑAS IDEAS ANTES DE VIVIR EN PAREJA, perquè prengueu nota d’aquelles petites cosetes, que potser si algú t’avisa, ja no fiques la pota fins al fons. L’AMOR en parella no és fàcil, i menys si aquest amor és per sempre i les 24 hores del dia. Els prínceps blaus no existeixen i compartir llit cada nit deixa de ser alguna cosa especial, igual que aixecar-se cada dia a toc de despertador i amb cara de son. ‘Barallar-se’ per qui entra abans al bany o per qui posa els plats al rentaplats. Així és la vida en parella, compartir-ho tot, el més bo i el pitjor de tot. Per això, aquest llibre és ideal per a aquesta amiga que està convençuda que anar-se’n a viure amb ell serà el millor que li ha passat a la vida, i no dic que no ho sigui, però també hem de ser realistes i saber que no és un camí de roses. Així que millor prendre-s’ho amb humor, llegir les idees dels ‘experimentats’ i riure amb la teva parella i altres més, del que realment significa EL COMPROMÍS. I sobretot, fer el test de compatibilitat, això us donarà ja moltes pistes. T’atreveixes? Un llibre fresquet per aquest estiu, i un regal especial per a qualsevol que vulgui fer aquest pas o ja l’hagi donat i vulgui fer un ‘remember when…’ Que ara està de moda i ens agrada a tots.