LA CIUTAT DELS NENS
1951, en ple franquisme, s’inaugurava “La ciutat dels Nens”, una Llar d’Aprenentatge en el bosc de Collserola per a nens orfes i sense recursos. Però el que es venia com una institució exemplar, rèplica d’un projecte innovador, es va convertir en un infern per a molts dels quals allí van viure. L’avi Emilio entre ells. Allí va perdre molt més que la innocència, i encara avui dia sofreix les conseqüències en secret. Almenys fins al dia que va colpejar al seu net. En què tipus de persona es converteix un nen al qual, quan més necessita amor i atenció per part de qui hauria de protegir-ho, només rep crits, càstigs i maltractaments? Aquesta és una història de resiliència; sobre les llums i les ombres, pròpies o alienes, que estableixen els límits en la cura a la primera i en la tercera edat; sobre les creences col·lectives que confonen educació amb adoctrinament o respecti a l’autoritat; però, sobretot, és una anomenada a la compassió: l’última forma d’amor possible i la més important. Un salvavides per a tots.
