No em crec que ja estiguem al juliol. Aquest any ens han robat la primavera i hem passat de l’hivern a l’estiu sense ser conscients. Sens dubte, la realitat ha superat a la ficció. Per aquesta raó, llegir l’últim llibre de l’Ana Alcolea, EL ABRAZO DE LAS AMAPOLAS, se m’ha posat la pell de gallina. A vegades, el món real fa por, però hem d’aprendre a acceptar-lo. Això mateix és el que els hi succeeix als protagonistes d’aquesta meravellosa novel·la per a nens.

En Miguel i kla Sabina han imaginat centenars d’històries fantàstiques que explicarien perquè els seus pares no els deixen visitar el bosc prohibit que hi ha al costat del parc en el qual passegen al Gustavino. Tots dos decideixen descobrir el misteri i investigar què amaga aquest bosc. La seva professora Carmen, en ser interrogada pels nois, decideix portar-los-hi d’excursió al bosc prohibit. Allà ella els hi explica que en aquest bosc existeix un antic camp de guerra que ara està cobert de roselles vermelles, en honor a la sang vessada en aquell lloc en el passat. Els nois, així, descobreixen que a vegades, la realitat fa més por que qualsevol història de fantasmes.

EL ABRAZO DE LAS AMAPOLAS és una novel·la per a nens en la qual, a través de les paraules, es mostra la valentia dels petits, la seva curiositat i la por dels majors per a destapar la veritat. Aquests tres ingredients fonamentals aconsegueixen que la història sigui rodona i ens recorda la importància d’acceptar la realitat. Gràcies Ana Alcolea per, una vegada més, explicar-nos una història tan màgica i real i felicitats pel Premio de las Letras Aragonesas que has rebut aquesta setmana i que és tan merescut.