Blog de Bruno

El Rey del Maestrazgo relata els últims mesos de la vida del general Ramón Cabrera, conegut com El Tigre del Maestrat, per la seva inclemència i astúcia en combat durant la Primera Guerra Carlina. Fastiguejat de l'enfrontament civil, Cabrera rememora els anys que va combatre al capdavant de l'exèrcit carlí, quan el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó es va enfrontar a la reina regent, Maria Cristina, per la successió al tron després de la mort de Ferran VII.

Els records del general s'entremesclen amb la narració dels fets històrics: el motí dels sergents a La Granja (Segòvia), que va restablir la Constitució de 1812, l'assalt a la Ciutadella de Barcelona i la matança dels presos que hi havia, l'Expedició Reial carlina, que va estar a punt d'entrar a Madrid i guanyar la guerra, les intrigues palatines i el paper dels serveis secrets dels dos bàndols, en els quals participen personatges com el barojià Eugeni de Aviraneta. Un relat literari, i alhora històricament fidedigne, d'un dels períodes més convulsos de la Història d'Espanya.

El manuscrito de Novapàtria són dues històries paral·leles: la d’un escriptor fracassat i alcoholitzat (l’Enric Messeguer) i la d’un antic bandoler català del segle XVII que, per una sèrie de circumstàncies, esdevé pirata al mar Carib (en Roger Dordal). Les dues èpoques acaben coincidint a causa d’un pont en el temps (l’Holandès Errant). Degut a això, apareix a la Barcelona actual un escamot de pirates que es dediquen a donar pel sac a antics franquistes que mai no havien estat castigats pels seus delictes. Mentrestant, l’Enric Messeguer troba un missatge a casa seva signat per “la Germandat de la Costa” on li ofereixen una informació que ell considera prou intrigant. Quan arriba a l’adreça indicada en el missatge, es troba un cadàver vestit amb roba del segle XVII i un manuscrit. A partir d’aleshores, aquell cadàver, transformat en fantasma, s’apareix diàriament a l’Enric i l’obliga a llegir el llibre on es relaten les aventures d’en Roger Dordal i els seus companys. A mida que avança en la lectura, l’Enric arriba a conclusions sorprenents…

Corren temps convulsos per a l’Imperi Inca. L’emperador Yupanqui Pachacutec ha iniciat una expansió territorial per a evitar que es compleixi la profecia que vaticina la propera desaparició del seu poble. Aquest sagnant procés suposarà lluites entre possibles successors, traïcions inesperades i l’aparició d’herois i màrtirs. Però sobretot requerirà l’esforç del poble, que es veurà obligat a treballar unit en la construcció de la ciutat sagrada, des de la que el Fill de Inti regirà els designis de tot el seu territori.

Mentrestant, en un petit poblat de l’imperi, un sacerdot ha llegit en els astres que Nemrac, una jove d’ulls com maragdes, està cridada a ser la Filla del Sol. Plens d’emoció davant d’aquest honor, els pares de la jove, Nuba y Airún, emprendran un camí sense retorn cap el Temple del Inticancha, on la noia haurà de complir amb el seu destí. Durant la dura travessia, Nuba perdrà a la seva dona i filla; descobrirà que la realitat pot ser terrible i al mateix temps trobarà el valor necessari per a oposar-se a la fatalitat i tractar de reunir-se de nou amb Airún i Nemrac. Aquesta aventura no només requerirà totes les seves forces, rigor i enginy, sinó també un enorme creixement espiritual que l’ajudi a acceptar i a comprendre l’esquiu sentit de la vida.

La virgen del sol, és una novel·la apassionant, que transporta al lector a les terres de l’Imperi Inca, a l’hora que descobreix l’espiritualitat d’aquesta cultura mil·lenària.

En els guetos de Varsòvia, Lodz Vílnius o Cracòvia, hi havia unes jueves nomenades per les autoritats alemanyes. Les seves funcions eren mantenir en ordre i sota control la vida del gueto. El president del Judenrat de la inexistent però probable ciutat Bielorussa de Jenovice va ser Saül Steiberg. Al voltant d'aquesta figura ambigua, situada a mig camí entre la traïció i el heroisme, Vicenç Villatoro se submergeix en el malson de l'holocaust, combinant elements de la novel·la i del reportatge, incorporant a la ficció un mosaic de veus tan diverses com les de Hannah Arendt, Albert Cohen, Salvador Espriu o Primo Levi.