Blog de Bruno

Comença un nou any i tots tenim milions d’expectatives per al que vindrà, la qual cosa és lògica. No obstant això, m’agrada mirar enrere, veure d’on vinc i agrair a l’any passat totes les coses bones que m’ha donat i fins i tot les dolentes, ja que moltes vegades del que considerem “dolent” podem aprendre una cosa positiva. Així que ens acomiadem del 2022, per a mi un any molt productiu i estable, per entrar al 2023, amb el desig de viure al màxim, de continuar intentant viure en el present, d’estar contenta amb el que tinc, amb el que faig i de poder donar a la gent que m’envolta el que necessiten.

He après molt d’això llegint als nostres autors de no-ficció, que en diferents temes m’han proporcionat les eines necessàries. L’objectiu és viure la vida feliç i en pau amb tu mateix, saber afrontar els obstacles que poden venir, de manera que un cop creguis que has arribat al cim, puguis continuar escalant, com el meu amic i autor Francesc Miralles m’ha animat a fer en la seva felicitació de Nadal.

Així que avuí us convido a descobrir aquests títols, tots ells genials, per tal que el 2023 sigui un any excepcional per a cadascun de vosaltres.

Des de l’Agència Literària Sandra Bruna els desitgem el millor i esperem poder compartir més llibres amb cadascun de vosaltres. Feliç Any Nou i feliç lectura!

1. La vida empieza cada día de Anne Igartiburu
2. Los doce códigos del amor de Elva Abril
3. La ley del reflejo de Xavier Guix
4. Dinerograma de Nacho Mühlenberg
5. Geniotipo de Tony Estruch
6. Namasté de Francesc Miralles y Héctor García 
7. El hábito hace al monje de Sonia Rico

Una de les paraules més utilitzades durant les festes nadalenques és il·lusió. Sobretot, els petits de la casa viuen amb aquesta emoció a flor de pell. Papa Noel i els reis Mags són els encarregats de portar regals i això sempre és un punt a favor d’aquesta il·lusió desmesurada, però ara que tinc l’oportunitat de dir el que sempre he sentit, a mi Nadal sempre m’ha agradat per altres coses, perquè els millors regals són els que no s’emboliquen. Recordo els menjars en família, quan estàvem tots, encara recordo la sopa de la meva àvia el dia de la Nit de Nadal, els millors canelons el dia de Sant Esteve, i com m’encantava aquell peix arrebossat amb tant d’amor. Admiro les ganes de tots els membres de la meva família perquè tots estiguéssim feliços al voltant de la taula compartint, només compartint un menjar, i la nostra companyia. Per a mi, la il·lusió, era aquesta, més que els regals que poguessin fer-me, i es d’ença ben petita que tinc aquest sentiment. Haig de confessar que no feia mai un lleig als regals quan arribaven a casa, perquè aquesta il·lusió era també compartida amb qui els portava i els feia. Soc una friki del Nadal, sempre m’empasso totes les pel·lis americanes del tema, prendria xocolata calenta tot el dia, i posaria la casa plena de llums. Per a mi, sempre va ser una època feliç.
 
A més, a mi sempre m’ha agradat més regalar que rebre regals, per això seria una fantàstica Mama Noel o una reina Maga extraordinària. I si pogués triar, sé que sempre en el meu sac de sorpreses hi hauria llibres, perquè els llibres ens ajuden a viure. Per tant, des d’aquí demano al papa Noel i als nostres reis Mags que s’en recordin d’aquest regal tan preuat, que són les bones històries. Sobretot, per als més petits, que si els endinsem a aquest món meravellós de la lectura, després ja no voldran sortir. Es una fantàstica addició. Per tant, us faig un repàs dels llibres que encara estan en el mercat i que són ideals per a regalar als més petits de la casa.
 
Enguany hem recomanat uns quants llibres il·lustrats com SOFÍA I LA PARAULA SALVATGE de Puri Hernández, A LES TEVES SABATES de Meritxell Garcia, EL PAÍS DELS OCELLS SENSE ALES de Nadia Ghulam, LA TERRA DELS NÚVOLS de María Barbal, o EL MERAVELLÓS MÓN DELS LLIBRES d’Ana Alcolea. També hem recomanat llibres per a llegir en família com a CONTES PER A TENIR VALOR de Àlex Rovira i Francesc Miralles o 101 CONTES EMOCIONANTS de Gabriel García de Oro, a més de llibres per als que ja trien les seves lectures com LA PANDILLA CANICA Y EL MISTERIO DEL CÁLIZ DE FUEGO de Sacha Azcona,  ASTROLOVE d’Esther Sanz, RAQUEL PRIS de Gabriel García de Oro i TOTA LA VERITAT SOBRE L’ABOMINABLE PUNXACULS de Joan Pau Hernández.
 
Us animo a visitar les llibreries en aquests dies, són llocs amb màgia. Penseu que un llibre és un dels millors regals que poden fer-se, i que són per a tota la vida. Qui no recorda les històries que ens llegien de petits? Aquest llibre que fèiem que el papa o la mare ens llegís una vegada i una altra cada nit? No perdem aquest costum, perquè animant als més petits a llegir, tenim una petita esperança que el món sigui millor.

Marta Quintín és una autora jove que ha aconseguit amb les seves novel·les fer-se un lloc dins del món literari. Malgrat la seva joventut ha aconseguit guanyar diverses vegades el premi Tomás Seral i Cases de relat curt, i ha publicat les novel·les Dime una palabra, El color de la luz y La tortuga que huía del jaguar, amb la qual va guanyar el premi València en 2019 per a autors menors de trenta anys. Ella és una dona decidida i valenta com les de la seva novel·la. La llave de las estrellas publicada per Harper Collins. Una clau que unirà els destins de dues dones a través dels segles.

En 2012, en els moments més durs de la crisi grega, la jove Rebeca Benveniste es queda completament sola i està a la vora del desnonament. La seva adorada nona, la seva àvia, ha mort, i amb els seus estudis de Filologia Hispànica no aconsegueix trobar cap treball per a mantenir-se. Decideix llavors viatjar al petit poble de Alpartazgo, a la província de Saragossa, d’on van sortir els seus avantpassats sefardites fa més de cinc-cents anys. Entre el seu escàs equipatge porta la clau que ha anat passant de generació en generació i que probablement obre la porta de la casa que la seva família va haver d’abandonar.

A la fi del S. XV, Vida Benveniste, la filla del carnisser de la jueria de Alpartazgo, es fa amiga de Leonor de Lanuza, pertanyent a la més poderosa família noble local. Ambdues són intrèpides i intel·ligents i no accepten les limitacions que els marca el professar diferents religions. Les seves vides correran inevitablement per llits molt diferents, però per sobre de credos i imposicions socials sempre prevaldrà la seva amistat, solcada de profunds sentiments.

Dos relats vibrants i lluminosos que es van entrellaçant, plens de petites i grans històries d’amor, sexe, amistat, humor, desarrelament i maternitat. Perquè l’amistat femenina i la sororitat són el motor de les nostres vides.

Segurament molts lectors d’aquest blog han sentit parlar de la “La llei del mirall”, que tal com explica en el seu llibre Yoshinori Noguchi, es refereix a que veiem en altres persones un reflex real d’allò que hi ha dins un mateix. És a dir, si veus coses negatives en algú, el que estàs observant és un reflex de les coses que hi ha albergades en tu. Per aquesta raó, Xavier Guix ha titulat el seu nou llibre LA LEY DEL REFLEJO perquè, encara que la versió més popular dels mecanismes de l’autoengany és la llei del mirall, la metàfora és més precisa si ens referim a “la llei del reflex”.

L’autoengany és un parany que ens allunya de la veritat sobre nosaltres mateixos, i la llei del reflex ens adverteix d’un vell axioma: “com és endins és fora” o, dit d’una altra manera, el món no deixa de ser un enorme mirall en el qual es reflecteix la nostra consciència. Les coses positives o negatives de la vida no resideixen només en les altres persones. Tu mateix també tens una sèrie de característiques rellevants que poden agradar o molestar als qui t’envolten. Per això l’autocrítica és una de les pràctiques més recomanades si és ben utilitzada. El mirall ens reflecteix, però confonem el que ens mostra amb la nostra autèntica identitat. Aquest llibre t’ajudarà a descobrir les projeccions que et causen patiment i com treballar-les per a poder viure una vida lliure de miratges.

És una eina d’autoconeixement essencial per a sanar relacions amb persones externes, sent capaces de veure com nosaltres mateixos som la causa d’aquesta deterioració o enfrontament. La nostra percepció del món i de les relacions humanes és un reflex del nostre interior, això vol dir que les circumstàncies externes ressalten com estem per dins. Si vols veure situacions o persones, i vols ser capaç de canviar la sensació d’empipament o decepció, has d’orientar el teu comportament al perdó, a perdonar-te molts aspectes personals dels quals potser no ets ni conscient, i començar a canviar el sofriment per la pau interior. Un llibre curt, amb un concepte aparentment complicat, però que Xavier Guix, veterà en la seva professió, ens explica fàcilment perquè puguem aplicar-ho al dia a dia. Només així podrem alliberar-nos de creences limitants i evitar sofriments innecessaris que ens allunyen de viure de manera serena i feliç. 

Aquest cap de setmana ha estat dur per a mi. Un amic de 54 anys se n’ha anat, després de lluitar contra un càncer durant un any i mig. Era la persona més sana i esportista que us podeu imaginar, i quan li van diagnosticar aquest tumor maligne, tots ens vam aferrar a l’esperança que, si algú podia contra això, encara que les possibilitats de vida eren ínfimes, era ell. Aquesta persona forta i valenta que mai tenia por a res. No obstant això, no ha estat així, i hem hagut d’acceptar aquest adeu tan injust i difícil de digerir. Són aquestes situacions les que et fan reflexionar sobre que només tenim una vida i cal viure el moment, però el lamentable és que sempre ha de passar una cosa molt grossa perquè tinguem temps de parar i escoltar-nos. És llavors quan ens adonem que no podem esperar a gaudir de la vida pensant que ja arribaran les coses extraordinàries, perquè són les petites les que ens omplen i donen sentit a cada dia. Això el meu amic ho tenia molt clar, i per això sé que estarà en un cim alt gaudint de les vistes del món i cuidant des d’allí que tot ens vagi bé per aquí.

Per aquesta raó, LA VIDA EMPIEZA CADA DIA, el llibre que aquesta setmana publica Anne Igartiburu, té un sentit especial per a mi. Com diu Anne: LA VIDA ÉS AQUÍ I ARA. Anne Igartiburu, comunicadora des de fa més de dues dècades, és una de les presentadores de televisió més estimades i reconegudes del nostre país. Durant els últims anys ha fet una feina molt maca de divulgació en l’àmbit del benestar emocional, una de les seves grans passions i en la qual s’ha format amb alguns dels millors professionals de diferents camps. Les seves trobades amb experts en psicologia, psiquiatria, neurociència o filosofia en els seus diferents canals de difusió i en el seu Podcast Mi Latido de Más li han atorgat gran reconeixement.

En aquest llibre vol compartir alguns dels seus més preuats aprenentatges fruit d’aquest treball, i amb l’ajuda i ànim de Francesc Miralles, escriu aquestes 366 reflexions que ens conviden a ser conscients de qui volem ser a cada moment, a estar més prop de nosaltres mateixos i a viure més intensament el moment present. Viure no és una cosa estàtica. La vida es destrueix i es construeix amb cada respiració, amb cada tic-tac, amb cada matí i cada petit gest. Per això, aquest llibre és un company ideal en l’aventura d’existir. Petites peces que ens ajuden a recordar allò que fàcilment oblidem. Un regal perfecte per a ajudar a recordar a tots els que estimem que LA VIDA COMENÇA CADA DIA.