Aquest blog d´avui m´agrada especialment perquè presento una autora, per molts ja més que coneguda, però que a l´agència, i amb català, en tenim poques d´aquest nivell. Ella és la Laia Fàbregas i la seva novel·la NO ESCRIURÉ LA TEVA HISTÒRIA publicada per Empúries ens fa començar amb molt bon peu aquest gener, literàriament parlant. La Laia ens transporta a una Amèrica desconeguda e insòlita, i he de confessar que a mi les novel·les sobre l´Antiga Amèrica em feien mandra fins que vaig endinsar-me en aquesta.

La novel·la comença amb un home estès a terra en una carretera secundària. Acaba de tenir un accident de circulació amb la seva moto. A mesura que avança el relat sabrem que es diu Dylan Garcia i que es dedica a cobrar morosos. La seva història es desenvolupa en el present immediat: Donald Trump és president dels Estats Units d’Amèrica i el coronavirus tot just comença a angoixar la població. En Dylan viu i treballa a Pasadena, però es mou molt per l’entorn del Salton Sea, un llac californià. En paral·lel a les cuites d’en Dylan -aviat descobrirem que no anava sol a la moto, sinó amb una dona anomenada Sarah, que l’ha deixat allà tirat i al final sabrem com es tanca aquest cercle- descobrirem les aventures de la família Pont, sobretot d’en John i la Shirley. En John és el petit de quatre germans d’Oklahoma que han d’abandonar la granja familiar i posar-se a treballar per altres després de que el seu pare es pengés ofegat pels deutes i de que perdessin la seva explotació cotonera. A la nova granja on van a treballar acabarà coneixent a la seva don, la filla petita del granger, i quan es casin aniran cap al Nord i s’instal·laran pel seu compte i prosperaran. Tot això té lloc just abans de la Gran Depressió.

Les històries d’en Dylan i de la família Pont van avançant de forma paral·lela. La Laia ens narra dos viatges oposats, els dels Pont des d´Oklahoma fins a Califòrnia en busca dun futur millor i el d´en Dylan cap el seu passat, per descobrir la seva identitat. La pols que obliga a l’èxode cap a Califòrnia a en John i a la seva família, és també la pols que està obligant a canviar la vida en aquesta zona de Califòrnia, com si tota la família Pont i els seus descendents estiguessin marcats per aquesta climatologia, en definitiva, una història de misèria americana.

Una novel·la ben estructurada amb personatges molt ben definits i amb una eficàcia narrativa que dóna confiança el lector creant-li una angoixa costant, que el fa voler seguir llegint sense parar per veure si algun dels personatges se´n surt.  Felicitats Laia per aquesta consolidació com autora després de publicar ja 4 novel·les. Estem en un moment de pols en el camí, però narratives com la teva ens fan veure que cal seguir caminant.