idioma
ca
en es

VERD COLOR ESPERANÇA

Autor: Sandra Bruna Thursday 22 September 2016

Encara hi ha anuncis a la tele d’aquest viatge que no has pogut fer aquest estiu, imatges de pobles de la costa, d’hotels suculents, que em desperten enyorança de les vacances, mentre la tardor està picant a la porta amb força. Ja comença a fer més fred, han caigut les primeres pluges, el dia cada vegada és més curt i el sol, més fluix. No obstant, aquesta sensació de nostàlgia és positiva, ja que significa que he passat un estiu genial, que és cert, i que encara que la tardor no sigui una de les meves estacions de l’any preferides, sé que vindran coses bones, perquè la vida té el color de l’actitud amb la qual la vius, i jo he triat veure-la de color verd, el color de l’esperança. Un color que transmet calma, tranquil·litat, però que no et fa perdre les ganes de lluitar per les coses, ni la il·lusió per cada passet que pots donar cap endavant. Per aquesta raó, haver llegit la nova novel·la de Francesc Miralles, UN RAYO DE ESPERANZA, que publica Plataforma Editorial, ha estat la cirereta del pastís.

bruno_rayopverde

Una novel·la preciosa, on els personatges viuen tristeses, perquè la vida no és sempre alegre, però saben treure la part bonica d’aquest sentiment, i a més, convertir-lo en positiu. Una novel·la poètica que et dóna les claus per poder sortir airós de situacions que de vegades semblen límit, però no ho són, per molt que així ho sentis. I et dóna aquest llampec d’esperança que tots necessitem alguna vegada per poder convèncer-nos que si volem, podem. No us han preguntat mai què us emportaríeu a una illa deserta? Estic segura que sí, doncs aquí la pregunta seria: QUÈ SALVARIES DEL FOC SI NOMÉS POGUESSIS SALVAR UNA COSA? Complicat i senzill alhora, no parlem de persones, sinó d’una cosa, material o no. El personatge, s’adona, en l’última pàgina, del que salvaria, i jo només puc dir-vos, que no puc estar més d’acord amb ella, però per a esbrinar-ho, haureu de llegir aquesta novel·la que surt directament del COR, d’un cor com el d’en Francesc Miralles, que tots sabem que és garantia d’humilitat, humanitat i que és gran.

Felicitats amic, per una altra novel·la amb la qual aprenem a ser millors i amb la que podem ser més forts, en un món on res és perfecte, on vivim moments molt bons però també de molt dolents, inevitables, on patim moltes decepcions, sobretot de gent que no esperes… però així som els humans, i hem d’aprendre a viure amb aquesta part més trista de la vida, però sense oblidar que el més important és saber donar-li la volta a la truita. Perquè si un vol, ho pot fer. Cada pas és un repte, i sense reptes estaríem morts, així que a mirar cap endavant, i seguir amb un somriure d’esperança que, per a mi, no pot ser d’un altre color que no sigui verd.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies