El temps s’hauria d’aturar cada cop que coneixem algú extraordinari. Recordo pràcticament cada moment que he passat amb la Nadia Ghulam perquè ja des del primer moment en què va entrar a l’agència vam establir una connexió molt especial, si més no per part meva. Ella era una jove afgana que parlava català perquè havia estat adoptada per una família de Badalona. La vaig conèixer gràcies a l’Agnès Rotger, que la va ajudar a plasmar la seva història en un llibre: EL SECRET DEL MEU TURBANT (Planeta, 2010). L’obra em va captivar i vaig pensar que tenia a les mans l’oportunitat de donar veu a una història única. Malgrat que de bon començament cap de les dues les tenia totes de presentar la novel·la directament a un premi com el de Prudenci Bertrana en 2010, ho vam fer i el vam guanyar. Aquest va ser el nostre primer pas d’aquesta gran aventura.

La Nadia es va entendrir quan li vaig explicar que em vaig tancar a casa durant tot el cap de setmana per llegir la novel·la d’una tirada. Recordo especialment aquells moments de lectura, amb la llum feble del meu menjador antic, així com l’emoció que vaig sentir en llegir per primera vegada aquesta història tan personal, vertadera i dura. Se’m va encongir el cor amb la injustícia que va haver de suportar la Nadia. Pensar en tot el seu patiment em va trencar tant el cor que vaig haver de detenir la lectura en diverses ocasions per poder digerir els fets. La Nadia és una noia tan valenta que fins i tot va haver de fer-se passar durant deu anys pel seu germà mort perquè la seva família pogués sortir-se’n. La seva experiència a Afganistan va ser un repte impressionant, ja que és un país en guerra on el paper de les dones queda relegat a un segon pla. Així va ser com la Nadia, amb el seu turbant, va salvar la seva mare i les seves germanes que, sense cap home a casa, no sabien com sobreviure. És inevitable que una història així no arribi al cor.

Des d’aquí, la Nadia no ha parat de lluitar per elles, per construir una biblioteca al seu país i per intentar que les dones aconsegueixin el respecte que es mereixen. Ja han passat deu anys des de la publicació i el llibre segueix viu perquè la Nadia no para de fer xerrades en què explica les seves vivències i els seus projectes actuals. EL SECRET DEL MEU TURBANT ja ha estat traduïda a 12 llengües i, fa relativament poc, ha arribat a Brasil, Lituània i Romania. La seva recent publicació a França li ha donat una segona vida al llibre i ens ha facilitat l’oferta pels drets cinematogràfics. Per aquesta raó, he decidit dedicar-li un altre blog al llibre. No volem deixar d’animar els editors que encara no han apostat per ell, ja que una novel·la així és un exemple perquè tot el món sàpiga que lluitar per allò que sentim, per allò que volem, és possible. Així, la Nadia ens ensenya a ser valents, a reconèixer les nostres pors i a aprendre a viure amb elles. Som cada cop més els que li fem costat, ajudant-la a donar veu a la seva història, i el nostre deure és seguir lidiant perquè cada cop més lectors vulguin acompanyar la Nadia en la seva lluita. És una història que no pot deixar ningú indiferent i, als editors i als lectors compromesos, encara menys.