Les històries d’amor sempre agraden. És un gènere que sempre ha tingut èxit i en qualsevol format. És per això que la novel·la de la Laila Karrouch, QUE AL·LÀ EM PERDONI publicada per Columna Edicions, ja té un dels factors més importants per triomfar: una gran història d’amor, en aquest cas, entre el Jordi i la Samira. Ella, musulmana, però criada a Catalunya, amb un pare força creient, però amb la ment oberta, que la volia allunyar de les tradicions més rígides que viuen les dones al Marroc. Ell, ateu, s’enamora profundament d’ella al primer any de carrera. Aparentment aquestes relacions entre dues cultures diferents ja estan acceptades a la nostra societat, però el que no s’accepta de cap manera en la cultura de la Samira és que ell sigui ateu i no cregui en cap déu. La Samira sap que, ni el seu pare, amb una ment més oberta que la resta, ho acceptaria, així com l’entorn d’en Jordi tampoc comprèn com s’ha pogut enamorar d’una noia que, malgrat estar integrada a Catalunya, segueix les tradicions musulmanes i porta un mocador al cap. Tots dos hauran d’afrontar els seus sentiments i prendre decisions que no seran fàcils per cap dels dos.

D’una manera valenta, la Laila posa per primer cop a sobre de la taula el tema de l’amor entre una persona musulmana i un ateu. En aquest Romeu i Julieta del segle XXI, on la Samira i el Jordi hauran de lluitar contra una cosa molt contundent: LES CREENCES.