Respirar, despertar-se, el sol que entra per la finestra, el somriure dels teus cada matí, l’olor de cafè que envaeix la cuina, el rellotge que no s’atura, el dia a dia, els caps de setmana, la família, el mar, un bon llibre, els amics, l’esport… Tot són petites coses que vivim cada dia i no els hi donem importància, però són les petites gotes de felicitat. Gairebé a ningú li passen coses extraordinàries a la vida, i qui ho espera, viu infeliç, perquè el realment especial està en totes aquestes petites coses que, si les vius amb intensitat, et donen l’alè necessari per somriure. I cada cop és més important valorar-les perquè un dia hi ets i un altre no. Ho hem vist a les notícies, malauradament, amb el cas de la ballesta, amb el terrible terratrèmol que es viu a Katmandú o l’horrible “accident” d’avió que es va emportar centenars de vides, i un amic.

La vida no és justa, i la tristor m’envaeix cada cop que hi penso, perquè HI HA COSES QUE NO PODEM EVITAR, i que em fan reflexionar amb totes aquestes petites grans coses que són la VIDA, en si mateixa i que les hem de viure amb intensitat per acostar-nos al màxim possible al què anomenem felicitat.

Potser el personatge de la novel·la que recomano avui, el Rai, no esperava que la seva vida canviés, que li passes una cosa diferent, com que el seu pare li proposés un viatge per Àsia, i en canvi, això li passa, ell accepta i les seves vivències fan que també se’n adoni del que deixa, però també del que descobreix. La novel·la COSES QUE NO PODREM EVITAR, amb la que la Verónica Sánchez Orpella s’estrena i amb la que ha guanyat el premi Carlemany d’enguany, ens transporta a un viatge intern i extern, per Rússia, Mongòlia, la Xina i el Nepal.

Un premi molt merescut, perquè és una història potent, viva i arriscada, amb referents musicals i literaris que ens ajuden a estimar més els llibres i que ens fa reflexionar com és la vida de bonica si la vius intensament, sense esperar-ne res, només caminant, amb bona companyia, si és possible, i mirant endavant, sense oblidar el que deixes enrere, perquè la vida és un instant, i allò que val són les coses bones que te’n portes, la resta no té importància.

 “Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un simple pas”. Proverbi xinès.