La meva professió exigeix llegir molt, i us puc assegurar que es publiquen moltes novel·les però hi ha lectures que marquen, que sempre recordaré quan i on les vaig llegir, i quan penso en elles encara puc sentir el sabor de boca que em va deixar aquell text.

Em va passar amb UN FILL de l’Alejandro Palomas. Em vaig enamorar del Guille, del seu pare, de la psicòloga i de la Nazia. Vaig revalorar la Mary Poppins i vaig plorar, perquè aquesta història que poden llegir tant els nens com els adults, em va tocar molt. Hem traduït la novel·la d’UN FILL a 18 idiomes i no parem de rebre cartes de nens de diferents escoles que agraeixen a l’Alejandro per haver escrit aquest llibre. Cada vegada que rebo una, se’m posa la pell de gallina, perquè després diuen que els alumnes de la ESO no llegeixen, i n’hi ha que no només llegeixen sinó que, a més, envien cartes, com enviaries al teu futbolista preferit, expressant allò que han sentit amb la novel·la que ha enamorat a mig món. Això sí que és màgia, millor que la que feia Mary Poppins. Per aquesta raó, és un orgull poder anunciar-vos que el dia 19 de març es publica UN SECRET, la segona part, tot i que no m’agrada dir-ho així. Aquesta vegada és la història de la Nazia, l’amiga del Guille, immigrant i per “problemes” poc clars, els seus pares han d’anar a la presó, i això té com a conseqüència que la Nazia se’n vagi a viure amb el Guille i el seu pare, sense entendre que ha fet malament la seva família.

Maria, la psicòloga, l’haurà d’atendre i tornarà a ser una peça important en aquesta relació de Guille-Pare i la germana d’acollida, perquè la Nazia té un secret que només vol compartir amb el seu amic/germà. Ens descobrirà els seus sentiments, el seu cor i la seva passió vertadera per un altre personatge que no és Mary Poppins, sinó LA VENTAFOCS, tot i que el Guille no ho entén. Es necessita més màgia per trobar una referència tan especial, de nou, en els llibres clàssics per parlar sobre què vol dir ser immigrant, sobre el que un sent quan creu que està sol? Tornar a parlar de les relacions familiars, de pares i fills d’una manera tan tendre que a vegades has de parar la lectura, fer una pausa, respirar i seguir. Això només ho pot aconseguir l’Alejandro Palomas; no crec que hi hagi un altre autor amb aquesta capacitat d’escriure per a tots els públics i, a la vegada, fer-nos sentir tant, amb aquesta intensitat que fa mal i que, a més, cada lector sent de manera diferent.

Lectura addictiva i amena, però que només un mag de les lletres és capaç de poder fer tant bé. Gràcies Alejandro, de tot cor, per aquesta nova novel·la que manté un nivell tan alt, que no puc dir que supera a UN FILL perquè és de les meves novel·les preferides. Sí que la iguala i té moltes coses que la superen, perquè tu sí t’has superat com a escriptor, i el que transmet segueix sent tan preciós com la història del nostre Guille. Dos llibres que ja mai més podré oblidar i que viuen dins meu com un petit tresor.