Des que vaig començar a treballar en el món editorial, aviat ja en farà 30 anys, que es diu ràpid,  he estat en constant aprenentatge. El meu ofici és un d’aquells en els quals mai arribaràs a saber fer-ho tot perquè sempre es poden aprendre coses noves i noves maneres per fer-les millor. Per aquesta raó és tan interessant. Al mateix temps, és un ofici que requereix un nivell d’exigència tan bèstia, que és necessari tenir un caràcter molt especial per poder equilibrar la balança de la vida. És curiós, perquè poder treballar en el que a un més l’apassiona crec que és ser molt afortunat, i encara ho ets més si treballes en alguna cosa teva, però la realitat és que portes una motxilla tan gran damunt de les teves espatlles, que saber gestionar-la és una de les tasques més complicades a les que he d’afrontar-me en el meu dia a dia. Hi ha moltes coses que has d’assimilar i aprendre, com per exemple; saber aturar-te a temps quan t’estàs desbordant, analitzar cada pas que fas fredament sense prendre’t les coses de manera personal i finalment, acabar acceptant que no ets perfecte, que pots equivocar-te, i que no pots agradar a tothom. Aquest treball interior, difícil, però bonic, és el que gairebé tots hem d’aprendre en les nostres vides, tan accelerades i estressants.

En aquest llarg camí, del qual crec que estic ja més enllà de la meitat, molts dels meus autors m’han ajudat a agafar consciència d’algunes de les coses que la recomanació d’avui explica. Ho han fet a través dels seus llibres i de les nostres converses acompanyades per un cafè, grans moments que abans veia com a rutinaris i que ara em semblen extraordinaris. Així que llegir el nou llibre de Nobuo Suzuki, WABI SABI PARA LA VIDA COTIDIANA, que ha publicat Obelisco, ha estat un mirall per veure’m a mi mateixa, atès que la filosofia del Wabisabi reuneix tres característiques principals de la naturalesa:

Res és perfecte. Això cada vegada ho tinc més clar, i afegeixo: res ni ningú Res està acabat (sempre estem creixent). Ho he dit al principi d’aquest blog, la vida és sempre un continu creixement i aprenentatge.
Res és per sempre (La naturalesa efímera de les coses i les persones és el que els confereix valor). Aquesta última és la que em costa més d’assimilar, però és certa, i encara que hi ha coses que voldries que fossin eternes, no ho són.

Aquesta és la filosofia que mostra el llibre i pot revolucionar la nostra vida en totes les àrees, fent-nos més sensibles a la bellesa i ajudant-nos a ser més creatius. En resum, més humans i feliços, que és, per mi, l’objectiu principal del perquè som aquí. La bellesa de la imperfecció, que és el que significa Wabi Sabi en japonès, és una forma autèntica, personal i connectada a la naturalesa de cuidar-nos, recuperar l’harmonia interior i de créixer. En aquests temps convulsos que estem vivint, qualsevol llibre com aquest és una ràfega d’aire fresc, que per mi ha estat una lliçó per poder mantenir-me en peus amb aquesta pesada motxilla que porto en les espatlles, i el que és millor, he après a caure i a saber-me aixecar, amb les cicatrius que això comporta. Però una tassa amb una esquerda continua sent bella. Així que continuem endavant.