Hi ha poca gent que vagi sense mòbil avui dia, i que confessi que li agradaria no tenir-lo. Encara que algun n’hi ha, i jo el tinc a prop, però la majoria de nosaltres no podem viure ja sense aquest aparell. Jo confesso que si em deixo el mòbil, sóc de les que torno a buscar-lo perquè el “terror” que em fa no estar localitzable, no poder veure els e-mails mentre estàs en un taxi, per així avançar feina, i no poder llegir els darrers tuits o els posts de facebook per estar al dia, em crea realment angoixa. Per tant, i no fa falta que ningú ho digui, perquè m’ho dic jo mateixa, ja sé que per aquí no vaig bé, ja que mentre viatjo en el taxi podria mirar per la finestra i gaudir de què ja arriba el bon temps i els arbres estan verds, també em perdo saber que, de vegades, no estar localitzable és sa, encara que creiem que no, i abans vivíem sense xarxes socials i no passava res de res. La “submissió” a què ens està portant aquest fòtil que va venir per quedar-se, instal·lar-se i fer-se imprescindible, crec que, moltes vegades és la culpable que s’estigui perdent la comunicació amb les persones. Què passava abans dels mòbils? Si sorties de casa, la gent entenia que eres fora i en tornar et trobaves un missatge al contestador del telèfon fix, o ni això, però no passava gens, sempre tornaven a trucar, i si no ho feien, deduïes que era perquè la qüestió no era prou important, i ningú moria en l’intent. Els amics et felicitaven el dia del teu aniversari de viva veu, i no per whatsapp, els nuvis et deien t’estimo, o no t’estimo, a la cara, però no per missatge, que crec que ja és l’últim, i els treballadors et comunicaven les coses importants en una reunió, no a través d’un mail. És més fàcil expressar qualsevol cosa quan tens davant una pantalla, i no una veu o una cara, però estàs segur que és més efectiu? El mòbil ens ha portat molts avantatges, igual que l’e-mail, però hauríem de tenir un manual d’ús, de tot el que representa ara tenir un mòbil i el que es pot fer amb ell, per així treure-li el partit just i bo, però que no sigui ell qui ens domini a nosaltres i així perdem ja el plaer de poder menjar tranquil·lament sense estar pendents de si hem rebut un missatge, el poder tenir una conversa llarga amb algú sense que un aparell interrompi contínuament, i segur que una llarga llista de coses que podríem dir, i molts estareu d’acord que encara que els avantatges són molts, hi ha inconvenients amb els quals hem de lluitar per no perdre alguna cosa bàsica, el contacte amb les persones. Ahir el Ferran Adrià va estar de convidat en EL HORMIGUERO, amb una gran entrevista, i creu molt en totes les noves tecnologies, però també és crític en alguns aspectes, i per això Pablo Motos i Anna Simon van fer un gag de com una parella pot anar de sopar romàntic, i no estar desconnectats del mòbil. Un gag per reflexionar perquè va que ni pintat amb la meva modesta reflexió.

No obstant això aquesta setmana el protagonista de la novel·la que m’agradaria recomanar és justament un mòbil. Un llibre original, divertit, trepidant i nou, amb un smartphone com a personatge central que sent, pensa, ironitza i somia. Quant queda per tenir-ne un així? El volem? A mi em fa una mica de por, sincerament. Però ell és la veu narrativa de l’última novel·la de la Susana Vallejo, autora de BERLÍN 109, i que ara ens sorprèn amb EL MÓVIL QUE GUARDABA EN SU INTERIOR EL SECRETO DE LA CHICA DE LA CAMISA COLOR NARANJA, que publica Edicions B aquesta setmana i que crec que és una novel·la pels quals gaudeixen amb el thriller, amb les novel·les de suspens, amb les noves tecnologies, i que estan oberts a una novel·la diferent i original que et manté enganxat des de la primera pàgina a l’última, amb un plus dins la de mateixa novel·la, una GUIA DE SUPERVIVENCIA PARA MÓVILES. És un llibre per a un públic ampli, animo als lectors joves també a agafar-ho, i amb un títol d’aquests impossibles de recordar, però que per això mateix ens sona, i potser enganxi. Així que endavant amb aquesta novel·la que en un cap de setmana la tens llegida, i serà un temps ben invertit, ja que porta el segell de Susana Vallejo, autora que s’està ja fent-se un lloc amb novel·les diferents, a les quals mai els falta l’humor, encara que hi hagi molta intriga, i a més amb aquesta ens podrem plantejar i reflexionar sobre el món de les noves tecnologies i si volem que els mòbils segueixin creixent, o és millor que ens parem aquí. Aquí deixo la qüestió. I llegint la novel·la, segur que podrem tots tenir més opinió i comentar-la.

 Cançó: Stevie Wonder – I Just Called To Say I Love You.