Si busques al diccionari la paraula LLIBERTAT hi trobes: facultat o dret de les persones per escollir de manera responsable la seva pròpia forma d’actuar dins d’una societat.

Quan llegim la nova novel·la d’Alejandro Palomas sents la llibertat dels seus personatges de manera tan contundent que acabes gairebé acabes sentint la necessitat de volar, de notar el vent a les galtes i de fer allò que el cos realment et demana. Sabem que tots els mons de l’Alejandro mouen el més important dels éssers humans, els nostres sentiments, i, en aquesta novel·la, no només els remou, sinó que a més ens dona ales per perseguir els nostres somnis i ser lliures.

No puc negar que l’Alejandro Palomas amb el nou món que ha creat, en el qual explica d’una història sobre l’amistat en la maduresa entre un home i una dona, m’ha sorprès gratament. En Jon, cuidador d’elefants al zoo, i l’Edith, vídua de l’Andrea i mestressa d’onze gats, viuen en un poblet abandonat. Veïns solitaris primer i ara bons amics, cap dels dos no s’imagina que la nit en què el penell del campanar gira sobre si mateix, l’ull del temps es posa sobre el poble i la vida de tots dos és a punt de girar amb ell.

El amor entre un hombre huérfano y una callada elefanta llamada Susi, una niña japonesa con nombre de pájaro que habla con los flamencos, una madre y una hija que se buscan desde que el tiempo las despistó, un abuelo cuyo conjuro familiar será ley, una hora de la noche —«la hora trémula»— en la que pasa todo y todo queda. Un país con tu nombre es el sueño más valiente de dos almas que aspiran a convertir el mundo en un lugar mejor. Una historia sobre el amor en mayúsculas, la honestidad con los propios sueños y sobre la libertad llevada a su expresión más pura.

Cada vegada que Palomas m’entrega un nou manuscrit sento vertigen perquè se que em tocarà la fibra. Aquesta novel·la m’ha deixat enamorada per tantes petites coses, que en realitat són grandioses, que no sé explicar amb paraules el que vaig sentir al acabar-la. Com cada novel·la de l’Alejandro Palomas, m’ha deixat una barreja de sentiments dins que és difícil d’expressar i que necessito temps per digerir. Una gran novel·la d’aquest autor, que és pura emoció, i que quan t’endinses en el seu món, és impossible sortir-ne, no perquè no puguis, sinó perquè no vols.