Paz Castelló, premiada amb el guardó “Letras del Mediterràneo” en la modalitat de narrativa contemporània
El guardó, que atorga la Diputació de Castelló en reconeixement a la trajectòria literària, ha recaigut també en l’escriptora Espido Freire, en la modalitat de novel·la històrica, en Pere Cervantes, en novel·la policíaca, i en Lola P. Nievas, en novel·la romàntica. La decisió s’ha donat a conèixer en roda de premsa a l’estand de la Comunitat Valenciana en FITUR.
Es tracta de la tercera edició d’aquest premi que pretén generar sinergies utilitzant la literatura com a eina de promoció turística, cultural, i de marca Castelló. Els autors guardonats publicaran, al llarg de 2018, una novel·la ambientada a la província de Castelló.
L’escriptora alacantina, Paz Castelló, guardonada en la modalitat de narrativa contemporània, serà la primera dels quatre premiats en tenir a les llibreries la seva última obra, a partir del proper 5 de febrer. Publicada per Umbriel i sota el títol Dieciocho meses y un día, Castelló explica la història de la Sabina Llepar, una pintora enamorada de la localitat de Peníscola. Divuit mesos i un dia és el temps que la protagonista porta tancada a l’àtic on viu. Pateix d’una greu agorafòbia, fruit de l’estrès posttraumàtic que va desenvolupar després de ser l’única testimoni de l’assassinat de la seva millor amiga, al mig del carrer, a mans del seu exmarit.
Està convençuda que quan l’assassí de la seva amiga, a la presó provisional a l’espera de judici, estigui tancat per sempre, serà capaç de superar la seva angoixa i podrà sortir de casa, per fi, per tornar a pintar el mar Mediterrani que tant estima i reprendre la seva tranquil·la vida en aquell paradís de la costa mediterrània.
No obstant això, el presumpte assassí queda en llibertat i la Sabina embogeix encara més entre les quatre parets del seu estudi. A partir d’aquest moment, l’obsessiva i recurrent idea de la Sabina, és la de fer justícia, desemparada com se sent pel sistema judicial, buscant la forma de venjar la mort de la seva amiga, amb la dificultat afegida de no poder sortir de casa .
“La violència contra la dona és un fracàs absolut que com a societat hem d’afrontar” assegura Castelló. “Aquesta història és una reflexió de com l’efecte metralla de la violència té una ona expansiva profundament destructiva sobre l’entorn de la víctima”. Des del punt de vista creatiu, Castelló confessa que ha estat “un treball molt dur. He patit tant com la protagonista per poder plasmar tota la seva angoixa, la seva sensació de desemparament, el seu sofriment punyent, però al mateix temps també tot el seu amor incondicional, el seu sentit de la lleialtat i l’amistat per sobre de qualsevol cosa, fins i tot d’ella mateixa “.
