Quantes vegades, desgraciadament, després de creure conèixer a algú, ens sorprenem nosaltres mateixos perquè veiem que no és aquella persona que pensàvem que era. Al món dels negocis, sobretot, ha arribat un moment on la paraula confiança és tan gran, que la pots tenir amb molt pocs. Sempre has d’estar pendent i alerta perquè, desafortunadament, hi ha molt poca gent que és qui diu ser. Amics, hi ha pocs, i és complicat trobar a gent fidel, en un món ple d’egos; encara que no és impossible. És veritat que últimament el món camina revolucionat en tots els sentits, i com no, el literari, per petit que sigui, no es queda curt, però des del meu punt de vista, un ha de conservar la seva essència, malgrat que estigui enmig de la selva. És clar que per sobreviure, hem de protegir-nos, no som ximples, encara que puguem semblar-ho. Però de vegades crec que si un conserva els seus ideals i valors, protegint-se sense fer mal a l’altre, només sabent com defensar-te perquè no et facin mal, al final tens el que vols, que per a mi, és dormir tranquil·la i viure feliç amb els meus.

No obstant això, com explica Albert Villaró a la seva última novel·la LA BÍBLIA ANDORRANA, publicada per Columna i guanyadora del Premi Prudenci Bertrana, no és fàcil de vegades actuar sempre amb rigor, i al final es poden perdre els escrúpols, com li passa a l’inspector Boix en aquest nou lliurament situat a Andorra, que és escenari d’una sorda batalla entre serveis d’intel·ligència rivals, o potser no tan rivals, que compren, venen, o roben informació sensible. La supervivència del principat d’Andorra penja d’un fil, sense buscar-ho, ningú és qui diu ser, com en la vida mateixa, i Boix haurà de viatjar a Madrid, investigar en profunditat molta paperassa antiga, i per primera vegada, i sense convenciment, actuar sense escrúpols ni contemplacions.

Una novel·la trepidant que reflecteix la realitat d’avui de manera oberta i on el lector serà qui haurà de buscar la frontera entre ficció i realitat.

T’atreveixes amb aquest repte?

“No permetré injustícies, ni joc brut, però si s’enxampa a algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret… I donarem l’ordre de disparar!” Groucho Marx