Un anunci de loteria ha despertat el debat, la burla o l’acudit fàcil, però jo felicito al publicista que ho ha fet perquè ha donat en el clau: l’objectiu de tot anunci és que se’n parli i provoqui reaccions, i si al final la gent compra més loteria, bingo! Després les opinions són vàlides en tots els aspectes, però la meva és que li veig la part sensible, la part bona de l’anunci, la que ens convida a somiar que encara és possible que hi hagi gent que pensi en els altres, gent de bon cor que és capaç de compartir i d’enrecordar-se de les persones que formen part d’un entorn proper, que són “fidels” i ajuden amb un granet de sorra, en aquest cas un tallat diari, a persones treballadores.

Que és possible que la gent que estem en un mateix cercle ens donem un cop de mà. A mi em sembla fantàstic, i crec que pot ser veritat. Potser sóc massa somiadora o utòpica, però sempre m’han agradat les pel·lícules que, com aquest anunci, fan aflorar la part positiva de les persones i destapen l’egoisme i l’avarícia que poden despertar certes coses en unes altres, com en el film ET POT PASSAR A TU on Nicolas Cage interpreta a un policia de Nova York que comparteix un dècim de loteria, precisament, amb una cambrera que acaba de conèixer i això li canvia la vida totalment, descobreix que està casat amb la persona equivocada, a qui només li importen els diners i les aparences, i malgrat guanyar molts diners ell és capaç de mantenir l’enteresa i donar als diners la importància relativa que mereixen. Malgrat les males arts de la seva esposa, triomfa la bona fe de les persones i l’amor. Ho sé, too much, però m’encantaria creure que ens pot passar a tots, i quan penso si jo faria el mateix que el cambrer o que el policia, m’agrada sentir que sí, que ho faria. I a tu?

Avui recomano el llibre del John Green, però no el seu actual bestseller, que ja ho vam fer, NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES/BAJO LA MISMA ESTRELLA (Fanbooks/Nube de Tinta), que també és una mostra de veure la vida de la forma més positiva que es pot en cada etapa de la vida, sigui bona o dolenta, sinó CIUTATS DE PAPER/CIUDADES DE PAPEL ja publicat també en català per Fanbooks i a Espanya per Nube de Tinta, on s’aborden els temes com l’amistat, l’amor i la identitat per plantejar-nos una sola pregunta: veiem en els altres, i en nosaltres mateixos, només allò que volem veure? Aquesta és la pregunta del milió, tanquem els ulls al que no ens agrada? Al que ens agradaria fer però potser no som capaços? Fent un link amb el meu escrit: ens agradaria ser el cambrer o el que rep el dècim? Som dels qui creuen que l’anunci es passa, o som els de la part somiadora? Aquí ho deixo, juntament amb una novel·la per a tots els públics que també ens farà pensar, que bé ens fa falta.

Les grans oportunitats per ajudar als altres rares vegades vénen, però les petites ens envolten tots els dies – SALLY KOCH