El diumenge passat va fer un any que ens van tancar per culpa del coronavirus. La ciutat de Barcelona es va quedar sola, sense llum, sense gent. Viure a Barcelona sempre m´ha agradat, i els barris de la ciutat són tots molt emblemàtics. L’Eixample, és un d’ells i recórrer-lo caminant és una de les coses que sempre m’ha agradat, i llegint la nova novel·la de Berta Jardí, SABER ESTAR, publicada per Univers he pogut sentir aquest Eixample que tant m’agrada.

La novel·la és un gran passeig per la Barcelona actual, un passeig des de la perspectiva de la protagonista, una burgesa típica de l’Eixample, una dona ja gran, que pensa i reflexiona sobre el seu entorn, sobre la seva realitat, sobre la ciutat que va ser seva i que, ara, cada dia, es va fent cada cop més desconeguda. Camina i reflexiona, pensa en les seves relacions personals, en el setge dels turistes, la relació amb els seus fills. També reflexionarà i recordarà coses sobre el seu marit, mort fa uns quants anys. Una dona, la protagonista, en vies d’extinció. El xoc de l’abans i l’ara a través d’una perspectiva molt especial.

Una novel·la amb Barcelona com a escenari i protagonista, des de l’Eixample més burgès als barris més populars. Un retrat de la Barcelona d’ahir i una reflexió de la d’avui.

La Berta Jardí és una autora de ploma fina que sap com fer uns personatges magnífics i un retrat de la nostra ciutat i els seus canvis de manera amena i evocadora. Una novel·la curta, però intensa que agradarà al gran públic i que deixa molt bon sabor de boca.