A mesura que em faig gran, canvia la meva percepció de les coses; la mirada, la forma de veure la vida. Suposo que és normal, però em preocupa tornar-me cada cop més crítica, més exigent i inclús, més pessimista. No entenc moltes coses que passen: injustícies, maltractes, violència, abusos. Segur que ha passat sempre i no ho sabíem; les notícies no tractaven segons quins temes. A més, la joventut fa que tinguis la convicció que les coses poden canviar i que encara pots posar el teu gra de sorra. Avui en dia, he de confessar, que no perdo l’esperança de poder fer un món millor entre tots, però a vegades veig el que passa al meu voltant, em deprimeixo i penso que la maldat és una cosa etèria que viu entre nosaltres i que, de manera invisible, va captant adeptes sense pietat.

Igual que a la novel·la del Genís Marfà, situada a l’Alemanya del 1932, quan Hitler està a punt d’assolir el poder, la República de Weimar agonitza. Berlín és un bullidor d’emocions i intrigues. A la Barcelona de 1962, sota el règim franquista, té lloc l’assassinat de la jove Amèlia. Un sagaç detectiu haurà d’atrapar l’assassí i desvelar el misteri que relaciona el terrible crim amb la capital alemanya. Mentrestant, la figura d’un enigmàtic Baró projecta les seves ombres sobre cada racó de la història. Qui és aquesta figura, aquesta ombra? Jo l’anomenaria “el mal”.

Hijos de Berlín, la primera novel·la de Genís Marfà, publicada per Adaliz, és un thriller històric amb tots els ingredients fonamentals de les grans novel·les negres i amb un transfons social que aconsegueix remoure consciències i despertar la nostra memòria històrica. Molt més que una novel·la negra, un debut sorprenent ambientat en dues de les èpoques més convulses de l’Europa recent: l’Alemanya Nazi i l’última etapa de la Dictadura Espanyola. Un teló de fons on l’autor ens descriu l’assassinat de l’Amèlia, una jove molt especial. Una mort amb moltíssimes ramificacions i que tacarà de sang a molts dels protagonistes de la novel·la. Una trama trepidant, amb girs inesperats, amb diàlegs brillants i descripcions molt cuidades. Notes autobiogràfiques on reconeixerem escenaris de l’Alemanya i la Barcelona de l’època, que prenen un gran protagonisme. Conflictes socials, conflictes armats, intrigues, depressió i desesperació. Any rere any es repeteix la mateixa història, època rere època el ser humà lluita per esmenar els seus errors però sembla estar condemnat a repetir-los. La foscor sembla està per tot arreu, tot i que, potser, l’ombra sigui l’únic lloc des d’on es pot germinar l’esperança. Un debut amb qualitat que no deixarà indiferents als lectors del gènere, i obra un debat a la reflexió sobre el bé i el mal des d’una part de la història molt marcada per tots.