La nit de Damballah
Va fer quatre passos i la va veure. Una cria. Divuit o dinou anys, com a màxim. Prima i amb el pèl regirat i llarg fins al pit. Ulls ametllats, llavis carnosos, pòmuls molt marcats i nas recte i molt més fina que la majoria de les negres que havia vist. Una preciositat… amb tot i la ganyota de pànic que li crispava el rostre. La carnisseria començava just per sota de l’estèrnum.Matinada, Zona Franca de Barcelona. En la ràdio del cotxe patrulla de Lluís Artigas sona un 10-50: Algú l’ha palmat . La víctima resulta ser una jove nigeriana brutalment assassina seguint el que resulta ser un ritual vudú. Artigas, un agent cremat i sota sospita de ser corrupte, emprendrà una inesperada cerca dels responsables d’aquest crim. La seva única aliada serà Mónica Vidal, una periodista que necessita una història com l’aire que respira i a qui també assetgen els seus propis dimonis.En La nit de Damballah, una novel·la magistralment escrita, amb un ritme endiablat, amb el pols narratiu dels clàssics del gènere, amb el to irònic i la mirada dura, cínica a vegades, incisiva sempre dels millors narradors de la novel·la negra més descreguda, més de carrer, Jordi Solé ens mostra una Barcelona escairada i greixosa per la qual pul·lulen personatges en els quals no sempre reparem, encapçalats per un policia, Lluís Artigas, cridat a convertir-se en mític antiheroi, i ens confirma al seu autor com una de les veus més excel·lents del nostre panorama narratiu.
