Ja s’han il·luminat els carrers amb les llums de Nadal. El passat cap de setmana havia de ser un cap de setmana de compres, d’aprofitar les ofertes del Black Friday, és a dir, l’inici de la campanya nadalenca, la qual serà diferent, ho vulguem o no. Vaig sortir a intentar impregnar-me d’aquest esperit que tots els anys m’anima, em pessigolleja l’estómac i em fa sentir feliç, però no ho vaig aconseguir. Caminant pels carrers il·luminats, amb gent sense somriure, no era capaç de sentir l’esperit del Nadal. Aquestes llums que sempre m’animaven, ara es veien en blanc i negre, com si em fos impossible sortir d’un bucle ple de boira en el qual porto ancorada des del 13 de març, intentant treure el cap de tant en tant. M’havia convertit de sobte en Mr. Scrooge? El Conte de Nadal de Dickens sempre ha estat un dels meus favorits, i mai podia entendre que a algú no li agradés el Nadal, i ajudar als altres, regalar i compartir. No obstant això, aquest 2020 està sent un any dur per al món sencer, un any que ens fa lluitar per estar vius, en tots els sentits, primer per no caure malalts, i segon perquè no se’ns mori l’ànima i el cor. Em dóna la sensació que no hi ha temps per pensar en la felicitat i que estem sobrevivint, no vivint.

A mi el que més em costa és mantenir el cor bategant per emocions que no puc expressar i l’ànima activa perquè no es converteixi en una ànima grisa com la de Mr. Scrooge, però en un altre sentit, atès que ell era un avar egoista a qui els fantasmes del passat, present i futur van obrir els ulls perquè tingués l’oportunitat de canviar, però aquest virus maleït que lluita per arrabassar-nos les emocions, m’està deixant sense alè i sense ganes, convertint-me en una persona que no reconec, més trista, i encara que vinguin els fantasmes a rescatar-me per intentar fer-me entendre que el més important és el present, que el passat ja ha passat i que el futur és incert i incontrolable, aquesta falta de sentiment, de proximitat i d’afecte amb els altres, m’està passant factura. Ara sé que les meves vitamines per afrontar el món amb alegria són l’amor, l’afecte, i el poder expressar-lo a qui més estimo. Per aquesta raó, en aquest blog us recomanaré els llibres que m’han ajudat i que m’estan ajudant en aquests moments on la vida s’ha convertit en una pel·lícula en blanc i negre.

LA LLIBERTAT INTEIROR d’en Gaspar Hernández i LES SET CLAUS de l’Álex Rovira i en Fernando Trias de Bes, que tracten un mateix tema des de diferents premises, LA LLIBERTAT. En Gaspar ens explica com trobar LA LLIBERTAT INTERIOR i que només trobant-la podrem ser feliços, i l’Àlex ens explica els set passos importants per aconseguir la llibertat vital, que no deixa ser el mateix concepte, i per aquesta raó subratllo la importància de saber què és la llibertat interior o vital i com aconseguir-la.

WABISABI PARA LA VIDA COTIDIANA de Nobuo Suzuki és un altre dels llibres que m’ha fet reflexionar, perquè saber que hi ha una cultura sàvia, com la japonesa, que avala la bellesa de l’imperfecte, m’anima a superar el sentiment de que sentir-me tantes vegades imperfecta té sentit.

TIME MINDFULNESS i MONEY MINDFULNESS de la Cristina Benito, són dos llibres que m’han canviat la visió sobre com enfocar el tema dels diners, que ara més que mai, és un dels temes que preocupa a més d’un, i també el tema del temps, que passa com si res, i encara que tinguem clara la teoria que l’urgent no ha de passar per davant de l’important, aplicar-ho és un altra història. Son dos llibres curts però intensos que t’ajuden amb dos temes vitals, avui i sempre.

RECONECTA CON TU CUERPO de l’Anna Sólyom ha estat una guia imprescindible per  entendre les crides del meu cos i com trobar sentit a aquests avisos per poder actuar concorde a les meves emocions i fer el que el meu cos necessita per sentir-me millor.

I l’últim llibre que us recomanaria, si sou dels pocs que encara no l’heu llegit, és el nostre best seller internacional, ja convertit en un clàssic, que és IKIGAI, del Francesc Miralles i l’Héctor García, perquè trobar el veritable sentit d’aquesta vida avui és més important que mai, ja que la majoria de les vegades que ens aixequem, i fins i tot més en aquesta situació actual, molts ens preguntem: per què? Trobar un motiu pel qual aixecar-se cada matí ja és suficient per voler seguir el camí de la vida, encara que hi hagi diverses pedres que sortejar en aquest camí.