Sempre m’han agradat les històries d’amor, amb o sense final feliç. L’amor és una temàtica que sempre funciona i per això és un dels ingredients estrella en moltes de les novel·les que llegim.

Aquesta setmana és especial, no sols perquè estic enamorada de la novel·la que vull presentar, sinó també perquè és la primera novel·la d’un autor nou, en José Antonio Lucero, el qual veurà complert el seu somni de publicar. Quan el vam conèixer, va venir fins a Barcelona per signar el contracte amb l’agència i veure’ns cara a cara, coses que podíem fer abans de la pandèmia i que ara enyorem. Em va entendrir veure la lluentor tan especial dels seus ulls quan li explicàvem tot el que havia succeït amb la seva novel·la des que va arribar a les nostres mans. Va ser un dinar especial perquè veies la seva il·lusió i les seves ganes que arribés el dia de la publicació de LA VIDA EN UN MINUTO, la seva segona novel·la, encara que la primera amb nosaltres i amb Penguin Random House, sota el segell d’Edicions B. La pandèmia va decidir que el llibre sortís més tard del que es preveia, i poder retenir aquesta il·lusió se’ns he fet llarg a tots, però aquesta setmana és la setmana de la publicació d’aquesta novel·la tan especial, amb una coberta meravellosa i una història que no deixarà indiferent als lectors.

LA VIDA EN UN MINUTO és la història de dos joves que fugen de Madrid en els anys posteriors a la Guerra Civil. La Julita és una noia de classe alta que no vol seguir les pautes imposades per la seva família i en Daniel és un noi dels suburbis que fuig del seu passat en la guerra. Units per la força del destí, els dos joves coincidiran en un llarg viatge en l’exprés que va des de Madrid fins a La Corunya, fugint del que uns altres han planejat per a ells. Allà es coneixeran i veuran néixer la seva complicitat, sense saber que el tren està abocat a una catàstrofe que canviarà les seves vides per sempre.

El minut que tarden dues mirades a creuar-se. La vida en un minuto recupera un episodi tristament desconegut de la postguerra, la tragèdia d’un xoc ferroviari que es va saldar amb centenars de víctimes i que va ser silenciat per la premsa del règim franquista. Ho fa per mostrar-nos que l’amor i la vida, a vegades, poden néixer d’entre els enderrocs.

Una gran novel·la històrica per un públic ampli i que mereix tenir l’èxit que tant les editores com jo creiem que hauria de tenir. Un fet silenciat, una història d’amor com va ser la de ROMEU I JULIETA de Shakespeare o la de JACK i ROSE a Titànic. Aquelles grans històries que emocionen fins al final.