Dimarts es va fer un acte per recordar que feia 20 anys de l’assassinat d’en Miguel Ángel Blanco per ETA. Al veure la notícia no vaig poder evitar recordar-ho, i em va sorprendre a mi mateixa perquè va ser una cosa que em va impressionar tant que recordava aquelles 48 hores gairebé amb detall. Sentia encara la ràbia i la indignació que em va provocar que fossin capaços de fer una cosa així i, al mateix temps, se’m posa la pell de gallina quan recordo la reacció de la població. A Barcelona vam ser molts els que vam sortir al carrer perquè s’adonessin que érem multitud els que ens solidaritzàvem amb la família i crèiem, jo ho creia, que no serien capaços de matar a en Miguel Ángel Blanco després de tot el es va armar. Però, lamentablement, ho van fer i recordo que anava en cotxe, no sé cap a on, escoltant la ràdio quan faltaven pocs minuts perquè passés el temps que havien donat per a l’execució. Quan van confirmar que l’havien matat no vaig poder reprimir les meves llàgrimes. No entenia aquesta maldat, aquesta sang freda, ni l’he entès mai i, en aquella època, amb 20 anys menys, era molt més visceral que ara, vaig desitjar el pitjor per a aquesta gent que per una ideologia eren capaços de matar una persona normal, innocent. Sembla una pel·lícula, una novel·la negra, però va ser real i a mi, em va deixar empremta. Avui, al recordar-ho, encara m’emociona veure la solidaritat de la gent i que vam ser molts els que no vam entendre ni vam aprovar aquella violència i penso; tant de bo hagués estat una novel·la de les que em toca llegir i no una realitat.

A les novel·les negres, els crims els donem per fets. Sense crim ni policia no hi ha novel·la i per això, avui recomano un altre cop el llibre CALLE DEL CARMEN, 21 de la Carmen Cuevas, una autora que vam descobrir a través del nostre segell SBeBooks i que vam aconseguir passar-la a paper amb una editorial valenta, petita però que treballa bé, adaliz ediciones, i que ens ha confirmat que reimprimeix perquè ha esgotat la primera impressió d’aquesta novel·la. Aquesta setmana us la recomano sobretot, als lectors i lectores amants d’aquest gènere, perquè enganxa, entreté i no té res a envejar a molts autors del gènere més consolidats.

Aquí us en deixo el resum i us animo a que sigui una de les vostres lectures d’estiu perquè els lectors sou també els que ens ajudeu a consolidar els somnis d’autors que com la Carmen, mereixen un lloc en aquest món editorial. Vull aprofitar també, per felicitar la feina d’adaliz ediciones, perquè no és fàcil començar una editorial amb bon criteri i amb reimpressions. Així que, molts ànims que us seguirem ajudant a construir noves veus:

No corria l’aire, anava a ser un altre mal dia. El matrimoni del comissari Cabarga no passa per un bon moment. Ell i la seva família necessiten aquestes vacances. Però el descobriment inesperat d’un cadàver a l’antic barri del port de pescadors, trastocarà els seus plans d’una manera que no es pot imaginar. Ningú va trobar a faltar aquell cadàver fins que l’olor a putrefacció va començar a molestar. Altre cop, en Cabarga descobrirà que poques coses són com semblen ser, i que els límits del que és possible s’amplien fins on no érem capaços d’imaginar que es pogués arribar. Una novel·la apassionant on la realitat mostra el seu costat més dur i més humà, i on les vides es barregen superant la mera ficció.