Fa setmanes que van sortint notícies esgarrifoses sobre violacions a nenes, i casos increïbles com el del personatge que després de 17 anys a la presó, només sortir-ne torna a la càrrega amb una violació.

S’arriba a aprendre alguna cosa a les presons espanyoles? El nostre sistema penitenciari és realment el que hauria de ser? Mai he estat a favor de la pena de mort, ni tampoc crec que ningú hagi de deixar de tenir una segona oportunitat, al contrari, haurien de poder tenir-la, i poder sortir de presó i reinserir-se a la societat. No obstant això, sembla impossible quan escoltes les notícies o quan veus reportatges a la televisió, on les presons semblen més hotels que llocs de càstig. A més, quan el tema toca els abusos a nens petits, la veritat és que prefereixo no opinar perquè els pèls se’m posen de punta i no sé si podria ser justa amb gent que és capaç d’agredir a nens innocents. En tot cas, hauríem de reflexionar, i molt, sobre la justícia en aquest país i sobre les condemnes penals, perquè no s’ajusten al model de societat en la qual vivim. Després d’un toc d’atenció com aquest, només puc recomanar una novel·la que es llegeix com una road movie mental i on tot sembla una bogeria, atès que el personatge principal viu de filmar la mort d’uns altres i somia amb conills de peluix roses assassins, que és potser com acabaria jo si hagués de jutjar a tota aquesta gent que surt d’una condemna i sembla que de res hagi servit.

Jair Domínguez, a la seva novel·la SEGUI VORA EL FOC publicada per Amsterdam, ens presenta un text desenfadat, irreverent i al·lucinant que parla sobre la vida i la mort a l’estil més Tarantino que un llibre pugui reflectir. Aquesta és una novel·la molt bé escrita que no solament va dirigida al públic més “gore”, com en un principi ens podríem imaginar, sinó que sorprendrà a més d’un, si s’atreveix amb ella. Així que us animo al fet que us enlluerni la coberta d’Amsterdam i vulgueu ja saber més sobre un text diferent i de qualitat, tocant un tema delicat i violent.

“Tota reforma imposada per la violència no corregirà gens el mal: el bon judici no necessita de la violència.” – LEV TOLSTOI