Les dones fortes moltes vegades estan mal vistes, no agraden ni als homes ni a les pròpies dones. Hem lluitat per a la igualtat, però dones amb càrrecs importants són, moltes vegades, pitjors que els homes. Hi ha més enveges entre el gènere femení que entre el masculí i a més la supèrbia és una cosa que ens està penalitzant. La veritat és que sap greu haver de reconèixer que he tingut més problemes amb dones que amb homes, ja que crec que la unió entre nosaltres ens donaria molta força, però és molt més complicat i les baralles de gallines són pitjors que les de galls, la majoria de vegades. Últimament, he tingut diverses topades amb dones i crec que sense cap més raó que la de marcar territori. La meva forma d’entendre la competència és de manera sana i felicitar al del costat quan guanya i després veure el per què no has guanyat tu, i fer-se la reflexió que alguna cosa hem d’haver fet pitjor i per tant hem de millorar. Crec que aquest hauria de ser l’esperit d’homes i dones que volen lluitar per tirar endavant. Avui no és fàcil liderar una empresa, menys encara un equip de gent i molt menys estar en un paper d’intermediari on està en joc la creació. Malgrat això, cada dia aprenem a saber com dir les coses, a callar la majoria de vegades, o dir el que s’hagi de dir però sempre amb educació, atès que moltes persones perden els papers, o els estan perdent, i abans de parlar haurien de pensar i sobretot analitzar si allò que criticaran té un fonament, perquè sinó l’única cosa que es fa és un gran ridícul. Ser abanderat de dir les coses clares, d’afrontar els problemes i no amagar-se i de tenir autoexigència, crec que és molt bo, sempre que ho apliquis en el dia a dia.

Per això m’agrada tant recomanar una novel.la que acaba de sortir a llibreries EL BARRI DEL SORRAL  de Begoña García Carteron on el paper femení és bàsic a mitjans del segle XVIII. Un retrat fidel i emotiu de la gent treballadora que d’un barri de barraques va fer el que ara coneixem com el barri de la Barceloneta, un dels més emblemàtics d’aquesta ciutat. Una visió de com es vivia i com creixia aquest barri, a través de veus femenines potents que van lluitar per la llibertat en temps de repressió. La Begoña s’estrena amb la seva primera novel.la, crec que de manera magistral, i amb una obra que agradarà tant als amants de la novel.la històrica com als qui l’aventura i el coneixement d’un barri, d’una ciutat com la nostra, els ha entusiasmat sempre. Un llibre molt recomanable i que els barcelonins hem de donar suport sense cap mena de dubte. El primer per apuntar a la llista dels llibres del 2014 !!!

CANÇÓ DE LA SETMANA: I will survive de Gloria Gaynor