Torna a ser Nadal, unes festes que m’agraden, que hem viscut sempre en família, i  que amb el pas del temps han canviat una mica, ens hem hagut d’anar adaptant a noves situacions. Quan vivia la meva àvia, moltes de les festes les celebraven a casa seva, no perquè tingués el millor menjador, ni la millor cuina, tot el contrari, però li agradava tant cuinar i ho feia tan bé, i tan de gust, que la resta no era important, només importava estar junts  i gaudir de la il·lusió amb la que ho feia, que estic segura que la transmetia al menjar que cuinava, i per això, era sempre tot exquisit, com ella, com el seu amor cap a nosaltres, i que podia passar aquella màgia amb la qual tan amorosament cuinava perquè tots gaudíssim al màxim de cada cullerada. Quan ella va faltar, ens vam haver de repartir les fetes, tots hi posem ganes, i il·lusió, però mai tornarà a ser el mateix, perquè la meva àvia desprenia màgia, i això es té o no es té.

Ara fa tres anys, asseguda davant la tele pensant que cuinaria per Sant Esteve, i trobant a faltar a la meva àvia, vaig veure l’anunci de Educo, un anunci que em va arribar a l’ànima. La frase que la mare diu a la seva filla: “hoy cenaremos un bocadillo mágico será pan con pan y lo de dentro nos lo imaginamos”, em va fer sentir que jo havia de fer alguna cosa, que  treballava en un sector on som els reis de la imaginació i que si aquell entrepà era farcit per la imaginació,  jo havia d´ajudar a que fos farcit de pernil, fuet o de formatge de veritat.  Estàvem acabant el mes de novembre, per tant si volia fer alguna cosa, ho havia de fer al moment, sense pensar-hi massa, i vaig esgarrapar temps del que no tenia per organitzar una festa solidària amb el lema LA LITERATURA ALIMENTA. Vaig posar en marxa a tot el meu equip, que també es va sumar a la idea amb ganes, i vàrem dissenyar una samarreta amb el lema LA LITERATURA ALIMENTA per vendre-la entre la gent del sector, i donar tot el que recollíssim a Educo i les seves beques menjador.

El món dels creadors que deixen volar la imaginació per fer feliç a la gent que els llegeix, per aportar valors amb les seves pàgines, ens uníem per fer realitat una petita idea que veient aquell anunci em va impulsar a moure´m. La publicitat ben feta és aquesta, la que et fa reaccionar, i aquell anunci a mi em va fer muntar tota una moguda literària i solidària en menys d´un mes. Una bogeria? Potser sí, però va valdre la pena, perquè va ser un petit èxit, perquè amb el poc temps que teníem, vàrem fer una festeta en petit comitè, amb els autors de la casa, que van estar extraordinaris, i a partir de llavors el meu regal de Nadal és per a aquells que el necessiten, i animo al sector dels llibres a ser també solidaris. Som un sector que sempre rebem critiques, de ser un sector que demana i que mai sembla estar content del tot, que sembla que ens falti alguna cosa sempre quan tenim el privilegi de treballar en el que més ens agrada,  i vaig pensar que unir literatura i solidaritat  era una magnífica idea per poder fer valer que el nostre gremi no només som gent egocèntrica, que pensa en ells mateixos, no és veritat, i que podem fer coses pels altres i les volem fer.

La última cosa era poder arribar a tenir el recolzament del sector, que potser no pensava com jo. No podia liderar jo sola una campanya on el que pretenia era que la literatura ha de ser també solidaria. Però la reacció del meu equip, els meus amics i els autors de la casa va ser excel·lent i ho vam fer, i crec que ho estem aconseguint, perquè  el segon any vàrem col·laborar amb Pallapupas, amb molta més gent ajudant a que això fos possible,  i aquest, el tercer ja, amb la fundació Afanoc, amb els de “Posa’t la gorra”, que ajuden a  les famílies que tenen un càncer infantil a casa. Espero que també sigui un èxit i puguem anar fent aquesta festa cada cop més gran. Ara ja no només vénen autors de la casa i amics personals, sinó també editors i periodistes, i fins i tot hem implicat a la gent del barri de Gràcia, on hi tinc l’agència, a col·laborar amb nosaltres. És magnífic!

Això s’ha fet gran, i espero que segueixi creixent perquè LA LITERATURA ALIMENTA, això ho sabem, i pot alimentar tantes coses, que la nostra labor és infinita, que podem ajudar, any rere any, si tothom es segueix unint a la causa i creiem que la festa de la literatura solidària ha de ser un dels esdeveniments literaris de l’any, un esdeveniment en el qual no es dóna cap premi, sinó que el seu objectiu es donar a aquells que més ho necessiten, i no rebre res a canvi.  Com feia la meva àvia per Nadal: no esperava res i ho feia tot per il·lusió. I sé que ella estaria molt orgullosa de mi, veient que la seva màgia em va ajudar a començar una campanya solidària per la que penso lluitar i ajudar a totes aquelles persones que dediquen la seva vida els altres.

Nosaltres també ho fem, intentant fer les millors històries perquè d´altres les gaudeixin, per tant ja estem sent solidaris, no un cop l´any, sinó amb el que fem a diari, però si a més a més hi sumem poder dedicar una festa literària només a aquest fi, tots hi sortim guanyat, perquè estem donant sentit a allò que més ens agrada, LA LITERATURA.