Aquesta setmana s’ha parlat de la paraula IGUALTAT en diversos camps. Angela Merkel ha guanyat les eleccions, i molts creuen que el seu triomf a Alemanya és perquè ha imposat la IGUALTAT entre tots els alemanys. Molts diuen que ha intentat repartir la feina que hi ha i els diners entre tots, intentant igualar les classes socials, cosa que des del meu punt de vista no és així, ja que el que ha aconseguit és carregar-se la classe mitja, com està passant a molts països, atès que als rics, a aquesta classe alta, mai els toca aquest tros del pastís. No obstant això, els alemanys l’estimen, la voten. Potser la voten només per l’intent, no aconseguit, d’igualar les coses entre les persones?

També s’ha parlat en el terreny del futbol del terme IGUALTAT, al Reial Madrid han hagut de renovar Ronaldo i donar-li més diners, igual, o millor dit, perquè al fitxatge estrella de la casa blanca, Bale, que ha vingut a jugar a Espanya per una quantitat indecent de diners, li donaven més. Crec que fins i tot Ronaldo ha demanat més i li han donat, valorant la seva fidelitat i la seva antiguitat, suposo, perquè això de la IGUALTAT, en terreny esportiu, també es porta malament, perquè cada un, alguns més que altres, se senten millors que els altres i per tant si et sents el millor, no pots cobrar igual que el del costat, tot i que les quantitats de diners que mou el futbol siguin realment desproporcionades ara i sempre, però ara per ara, tal com estem, hauríem ser cautelosos amb aquest tema. Però això seria un altre debat, perquè tot el que mou el futbol no ho mou la cultura, malauradament, aquí compten més les medalles i triomfs esportius que els premis Nobel, també tema d’un altre debat. Però en el nostre terreny, el món del llibre, que les comparacions entre autors són odioses, també passa que molts volen el mateix que el del costat, i aquí sí que això depèn de tantes coses externes, moltes vegades, no només de la sort, la qual no dominem, tot i que la busquem cada dia amb ganes. Així que m’encantaria poder dir que la intenció, o la que diuen que és la intenció de la senyora Merkel la podem aplicar al dia a dia, i a altres camps, però la crua realitat és que la IGUALTAT és una gran paraula que perquè s’executi haurien de canviar moltes coses, tantes que no sé si gairebé és una utopia.

Com a la novel·la d’Elena Moya, situada a Morella, Madrid i Anglaterra, LA MAESTRA REPUBLICANA, avalada per Paul Preston i publicada en castellà per Suma de Letras, en què Valli, la protagonista, lluita per conservar la dignitat del seu propi passat, per la igualtat i per la justícia. Una novel·la que recomano a totes les dones lectores, a les que els agradi les històries fortes, apassionades i amb un fons històric que tots tenim present, però que no està gens malament recordar en els temps que corren. Si vas llegir la novel·la de María Dueñas i et va agradar, si segueixes AMAR ES PARA SIEMPRE i hi estàs enganxat, no pots deixar de donar-li una oportunitat a aquesta autora catalana, que viu a Londres i amb la seva segona novel·la ha demostrat que l’èxit de la primera, amb 10.000 exemplars venuts, no va ser una casualitat.

Pel·lícula: LA ESTRELLA d’Alberto Aranda, basada en la novel·la homònima de l’autora Belén Carmona, que a més és coautora del guió del film, narra la història de l’Estrella (Íngrid Rubio, Que se mueran los feos), una dona vivaç i alegre. Viu envoltada de la gent que vol, deixant-se la pell per fer-los feliç. Entre ells es troba el seu nòvio de tota la vida, el Salva, i la seva millor amiga, la Trini (Carmen Machi , Aída). Però ser tan generosa té el seu costat negatiu, i és que l’Estrella s’ha oblidat de com ser feliç per sí mateixa. A poc a poc , gràcies al seu do innat per a l’art del flamenc, anirà descobrint el camí a la felicitat i s’hi aferra tant com pot. Una història realista sobre l’amistat, l’afecte i els somnis, que també explica la lluita per obrir-se camí en l’amor. Un drama sobre la superació d’una dona, amb tocs d’humor i romanticisme, que se centra en unes dones amb molt encant.