No vull ofendre a ningú amb aquest post, perquè per davant de tot vull respectar les diferents cultures de cada país, de cada ciutat i admirar la part bona de cada una d’elles. Des de ben petita, sempre he sentit a casa que no s’ha de dividir, sinó sumar i que les guerres no porten res de bo.

Sí hem apostat pel diàleg, l’enteniment, tant en temes quotidians com en les grans coses que nosaltres no podem ser partícips, els meus pares sempre han avalat intentar arreglar les coses parlant, discutint alguns cops, però sense passar-se d’aquí. Per això, he de dir que la setmana passada, veient l’obra de teatre BARCELONA, dirigida per Pere Riera i protagonitzada per Emma Vilarasau i Míriam Iscla, entre altres grans actors que borden la seva interpretació, se’m va posar la pell de gallina diverses vegades, perquè retrata una època històrica de la que tampoc s’ha parlat massa, precisament d’aquells dies de bombardeig sense sentit el març de 1938 en què els alemanys i italians, per ordre del cabdill, van decidir que destrossar la ciutat seria una manera eficaç d’atemorir a una població que només volia defensar els seus drets, quelcom que tots estem legitimats a fer.

Hauríem d’aprendre d’aquests moments històrics que indiquen que abans de prendre accions s’hauria de pensar, reflexionar i dialogar, encara que de vegades amb certes persones resulta impossible, perquè encara avui en dia hi ha gent que té la mentalitat no d’aquesta època sinó anterior, quan encara existia l’esclavitud.

És possible que algú pugui dir segons quines coses en nom d’un partit? Mai vull posicionar-me en aquest blog contra res i ningú, però sí vull defensar els drets d’un país, amb arrels pròpies i amb una identitat. Com defensa l’obra BARCELONA, un sentiment que no és antiespanyol sinó català, que no és el mateix. El mateix passa en el llibre DEFENSORS DE LA TERRA, la segona part de BON COP DE FALÇ (ambdues publicades per Columna), que ja va tenir un èxit esplèndid, i en aquesta segona part els autors ens acaben de tancar la història dels protagonistes, que per no parlar, per no intentar entendre’s, es veuen confrontats per una ideologia no compartida . cal arribar a aquests extrems quan altres marquen les ideologies? Una novel·la que funciona igual, o millor, que la primera, i de la qual penso que mereix tenir els mateixos seguidors o, fins i tot més, dels que ja va tenir.

Booktrailer: http://www.youtube.com/watch?v=GLJkQ9rEGDw

Pel·lícula: PA NEGRE – Una obra literària meravellosa, escrita per Emili Teixidor , i que va ser traslladada a la gran pantalla en català i en castellà, dirigida per Agustí Villaronga i amb la productora d’Isona Passola de manera magistral, i va ser molt ben acceptada per tots, on es reflexa clarament els durs anys de la postguerra de la Catalunya rural. Una altra bona manera de fer aquesta reflexió històrica amb un llibre i una pel·lícula que es mereixen un deu.